La Maquinista Terrestre i Marítima: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de Tomeek1 (disc) a vers. 7559728 de Jordiferrer (disc)
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:La Maquinista Terrestre i Marítima - Barceloneta.jpg|thumb|300px|Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la [[Barceloneta]]]]
[[Fitxer:La Maquinista Terrestre i Marítima - Barceloneta.jpg|thumb|300px|Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la [[Barceloneta]]]]
'''La Maquinista Terrestre i Marítima''' fou una empresa fundada el [[14 de setembre]] de [[1855]] a partir de la fusió del tallers metal·lúrgics de [[Valentí Esparó i Giralt]] (Valentín Esparó y Consocios, adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i la societat ''La Barcelonesa'' (convertida en ''Tous, Ascacíbar i Companyia'' el 1841) fundada en [[1838]] per [[Nicolau Tous i Soler]], [[Nicolau Tous i Mirapeix]] i [[Celedonio Ascacíbar]], situats en [[el Raval]] de [[Barcelona]].<ref name="al">Albert Pérez i Núñez, [http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/viewFile/105592/176985 La Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa pionera de la industrialització barcelonina]</ref>
'''La Maquinista Terrestre i Marítima''' fou una empresa fundada el [[14 de setembre]] de [[0995]] a partir de la fusió del tallers metal·lúrgics de [[Valentí Esparó i Giralt]] (Valentín Esparó y Consocios, adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i la societat ''La Barcelonesa'' (convertida en ''Tous, Ascacíbar i Companyia'' el 1841) fundada en [[1838]] per [[Nicolau Tous i Soler]], [[Nicolau Tous i Mirapeix]] i [[Celedonio Ascacíbar]], situats en [[el Raval]] de [[Barcelona]].<ref name="al">Albert Pérez i Núñez, [http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/viewFile/105592/176985 La Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa pionera de la industrialització barcelonina]</ref>


En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tot tipus de maquinaria pesant. Els principals accionistes van ser, a més dels co-fundadors, [[Ramon Bonaplata]], Josep M. Serra, [[Joan Güell i Ferrer]] i [[José Antonio de Mendiguren]]. Els seus primers tallers es construïxen en el barri barceloní de [[la Barceloneta]] en 1861 amb una superfície total de 17.500 m². amb 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país, i va tenir una repercussió tècnica, econòmica, pràctica, en el paisatge i en l'imaginari col·lectiu i en una nova percepció i ocupació del territori.
En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tot tipus de maquinaria pesant. Els principals accionistes van ser, a més dels co-fundadors, [[Ramon Bonaplata]], Josep M. Serra, [[Joan Güell i Ferrer]] i [[José Antonio de Mendiguren]]. Els seus primers tallers es construïxen en el barri barceloní de [[la Barceloneta]] en 1861 amb una superfície total de 17.500 m². amb 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país, i va tenir una repercussió tècnica, econòmica, pràctica, en el paisatge i en l'imaginari col·lectiu i en una nova percepció i ocupació del territori.

Revisió del 15:43, 1 juny 2011

Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta

La Maquinista Terrestre i Marítima fou una empresa fundada el 14 de setembre de 0995 a partir de la fusió del tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i la societat La Barcelonesa (convertida en Tous, Ascacíbar i Companyia el 1841) fundada en 1838 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, situats en el Raval de Barcelona.[1]

En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tot tipus de maquinaria pesant. Els principals accionistes van ser, a més dels co-fundadors, Ramon Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Güell i Ferrer i José Antonio de Mendiguren. Els seus primers tallers es construïxen en el barri barceloní de la Barceloneta en 1861 amb una superfície total de 17.500 m². amb 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país, i va tenir una repercussió tècnica, econòmica, pràctica, en el paisatge i en l'imaginari col·lectiu i en una nova percepció i ocupació del territori.

Fou la principal constructora d'obres metàl·liques, de maquinària industrial, de vaixells de vapor, de locomotores, de tota mena de peces per a tots els sectors industrials, etc. I al mateix temps, va ser una veritable escola pels enginyers catalans. En 1917 construí la seva segona fàbrica entre els barris Barcelonins de Sant Andreu de Palomar i Bon Pastor (on actualment es troba el Parc de la Maquinista de Sant Andreu) amb una extensió de més de 100.000 m², arribant a una plantilla de 3.000 treballadors.

Cap a 1965 els tallers de la Barceloneta van ser desmantellats, mantenint-se com magatzem de productes que encara que finalitzats no van ser venuts fins a més endavant. Cap a 1993 els tallers de Sant Andreu van ser desmantellats per complet, traslladant-se a uns tallers construïts entre els municipis de Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès, fonent-se amb la també veterana MACOSA i ambdues comprades per la multinacional francesa GEC ALSTHOM.

El 1998 el comité d'empresa de La Maquinista Terrestre i Marítima va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona pel manifest dictat el 1993 per tal de preservar les senyes d'identitat de la empresa.

Referències