Sermó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m r2.5.2) (Robot afegeix: ar, bg, cy, eo, fa, id, ja, nn, no, pt, ru, uk modifica: de, nl
Línia 12: Línia 12:
[[Categoria: Gèneres literaris]]
[[Categoria: Gèneres literaris]]


[[ar:موعظة]]
[[bg:Проповед]]
[[cs:Kázání]]
[[cs:Kázání]]
[[cy:Pregeth]]
[[da:Prædiken]]
[[da:Prædiken]]
[[de:Homilie]]
[[de:Predigt]]
[[en:Sermon]]
[[en:Sermon]]
[[es: Sermón]]
[[eo:Prediko]]
[[es:Sermón]]
[[fa:موعظه]]
[[fi:Saarna]]
[[fi:Saarna]]
[[fr:Sermon]]
[[fr:Sermon]]
[[ia:Predication]]
[[ia:Predication]]
[[nl:Homilie]]
[[id:Khotbah (teologi)]]
[[ja:説教]]
[[nl:Preek]]
[[nn:Preike]]
[[no:Preken]]
[[pl:Kazanie]]
[[pl:Kazanie]]
[[pt:Sermão]]
[[ru:Проповедь]]
[[simple:Sermon]]
[[simple:Sermon]]
[[sv:Predikan]]
[[sv:Predikan]]
[[uk:Проповідь]]

Revisió del 08:01, 3 juny 2011

Per a altres significats, vegeu «Marc Marci Sermó».
El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch

Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana. El sermó es pronunciava, en la primera litúrgia cristiana, en llatí. Després, quan el poble ja no comprenia el llatí culte, va començar a pronunciar-se en llengua vulgar, mentre que la resta de la litúrgia continuava en llatí. Alguns autors pensen que aquest va ser l'origen de certo traspàs de veus, proverbis i contes cultes a la llengua vulgar, cosa que donaria peu a bona part de la literatura folclòrica.

El sermó podria ser dogmàtic, místic, ascètic o parenètic. Era dogmàtic si tractava sobre dogmes. Els que explicaven els misteris, eren els sermons místics. Si eren sobre pràctiques religioses, s'anomenaven ascètics. Finalment, dels que tractaven qüestions morals, en deien parenètics.