A la carretera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 22: Línia 22:


==Els viatges==
==Els viatges==
[[Fitxer:Kerouac Map.jpg|250px|thumb|Mapa dels viatges que [[Kerouac]] va fer i que es relaten a ''A la carretera''. Vermell: 1947; Blau:1949; Verd:1950.]]
[[Fitxer:Kerouac Map.jpg|250px|thumb|Mapa dels viatges que [[Jack Kerouac]] va fer i que es relaten a ''A la carretera''. Vermell: 1947; Blau:1949; Verd:1950.]]


'''1947'''
'''1947'''
Línia 29: Línia 29:
→ [[Newton, Iowa|Newton]] ([[Iowa]])
→ [[Newton, Iowa|Newton]] ([[Iowa]])
→ [[Stuart, Iowa|Stuart]] (Iowa)
→ [[Stuart, Iowa|Stuart]] (Iowa)
→ [[Cheyenne, Wyoming|Cheyenne]] ([[Wyoming]]) → [[Denver]] ([[Colorado]])
→ [[Cheyenne (Wyoming)|Cheyenne]] ([[Wyoming]]) → [[Denver]] ([[Colorado]])
→ [[Salt Lake City]] ([[Utah]]) → [[San Francisco]] ([[Califòrnia]]) → [[Marin City]]
→ [[Salt Lake City]] ([[Utah]]) → [[San Francisco]] ([[Califòrnia]]) → [[Marin City]]
→ [[Hollywood]] (Califòrnia)
→ [[Hollywood]] (Califòrnia)
→ [[Los Angeles]],
→ [[Los Angeles]],
→ [[Selma (Califòrnia)|Selma]] (Califòrnia)
→ [[Selma (Califòrnia)|Selma]] (Califòrnia)
→ [[Dalhart, Texas|Dalhart]] ([[Texas]])
→ [[Dalhart]] ([[Texas]])
→ [[Indianàpolis, Indiana|Indianàpolis]] ([[Indiana]])
→ [[Indianàpolis]] ([[Indiana]])
→ [[Harrisburg, Pennsylvania|Harrisburg]] ([[Pennsylvania]])
→ [[Harrisburg]] ([[Pennsylvania]])
→ [[New York]].
→ [[New York]].



Revisió del 11:32, 5 juny 2011

El manuscrit de l'obra exhibit a una exposició al Boott Cotton Mills Museum el 2007.

A la carretera (On the road, en anglès) és el llibre més conegut de Jack Kerouac. Escrit l'abril de 1951 i publicat per primera vegada l'any 1957.

Parla dels viatges a través del Estats Units d'una colla de joves (principalment Kerouac, Neal Cassady, Allen Ginsberg i William S. Burroughs)amb ganes de conèixer el món i viure la vida al límit.

La novel·la té una part autobiogràfica amb un monòleg interior i es considera l'obra definitiva de la generació beat, inspirada pel jazz, la poesia i les experiències amb les drogues.

A la carretera va ser una de les novel·les fundadores del que Kerouac va anomenar ell mateix la «Beat Generation». Tanmateix el terme de Beat Generation va ser més que res un recurs fàcil que va permetre als mitjans de comunicació de constituir en moviment literari el que era sobretot la conjunció d'uns individus singulars: fins i tot compartint el gust per la prosa espontània i el surrealisme, l'escriptura de Jack Kerouac no s'assembla a la d'Allen Ginsberg, i la de Ginsberg és alhora allunyada de la de William Burroughs.

Redacció

En el que es pot anomenar el mite Kerouac, aquest llibre va ser escrit d'una sola tirada, en tres setmanes, sobre un rotlle de paper de tele-impressora de 36 metres de longitud, en llargues sessions de prosa espontània; creant així un estil d'escriptura totalment personal, en part inspirat pel seu amor del moviment jazz Bebop i per les seves improvisacions.

Aquest manuscrit original va ser subhastat per 2,2 milions de dòlars el 2001. Els editors, tanmateix, van rebutjar aquest primer esborrany, demanant-se el que s'havia de fer amb un text força difícil de seguir, escrit de manera no convencional. Kerouac va haver de treballar el seu relat durant sis anys abans que un editor l'acceptés.

El 2001, la redacció de l'American Modern Library va incloure A la carretera a la seva llista de les cent millors novel·les del segle XX en llengua anglesa. El 2007, amb motiu del 50è aniversari de la seva publicació, la versió original del manuscrit va ser publicada, sota el títol On the Road: The Original Scroll.

El mateix any van ser descoberts diversos manuscrits originals inèdits de Kerouac, entre els que destaca un esborrany de l'On The Road, datat del 19 de gener de 1951 (és a dir diversos mesos abans de la versió en anglès), redactada en francès, la seva llengua materna, igualment emprada per a dues de les seves novel·les i algunes notícies també inèdites[1].

L'èxit d'aquest llibre, un decenni després de la seva redacció, va significar la fi de Jack Kerouac, iniciant una depressió que no va sobreviure. S'allunyà dels seus amics escriptors com Allen Ginsberg i en menor mesura de William S. Burroughs. Retreia a Ginsberg que cerqués més l'atenció del públic i que traís així l'esperit beat.

Els viatges

Mapa dels viatges que Jack Kerouac va fer i que es relaten a A la carretera. Vermell: 1947; Blau:1949; Verd:1950.

1947

New YorkChicago, → Newton (Iowa) → Stuart (Iowa) → Cheyenne (Wyoming) → Denver (Colorado) → Salt Lake City (Utah) → San Francisco (Califòrnia) → Marin CityHollywood (Califòrnia) → Los Angeles, → Selma (Califòrnia) → Dalhart (Texas) → Indianàpolis (Indiana) → Harrisburg (Pennsylvania) → New York.

1949

Rocky Mount (Carolina del Nord) → Algiers (Louisiana) → San Francisco, Denver, Colorado → New York.

1950

New York, → Terre Haute (Indiana) → St. Louis (Missouri) → DenverAmarillo (Texas) → Terre Haute (Indiana) → San Antonio (Texas) → Laredo (Texas) → Nuevo Laredo (Tamaulipas) → Hidalgo (Nuevo León) → Ciudad VictoriaLlera de CanalesCiutat de Mèxic.

Al cinema

Francis Ford Coppola té els drets d'adaptació cinematogràfica del llibre d'ençà 1968, el guió va ser escrit per Russel Banks però el rodatge previst per a la tardor 2001 mai no ha començat. La sortida de la pel·lícula A la carretera és prevista per a 2011, i realitzada per Walter Salles.

Referències