Alta Normandia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: pnb:اتلا نارمنڈی
m r2.7.1) (Robot afegeix: bg:Горна Нормандия
Línia 46: Línia 46:
[[be:Верхняя Нармандыя]]
[[be:Верхняя Нармандыя]]
[[be-x-old:Верхняя Нармандыя]]
[[be-x-old:Верхняя Нармандыя]]
[[bg:Горна Нормандия]]
[[br:Normandi-Uhel]]
[[br:Normandi-Uhel]]
[[bs:Gornja Normandija]]
[[bs:Gornja Normandija]]

Revisió del 00:51, 19 juny 2011

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlta Normandia
Haute-Normandie (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 30′ N, 1° 00′ E / 49.5°N,1°E / 49.5; 1
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
CapitalRouen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.849.652 (2013) Modifica el valor a Wikidata (150,17 hab./km²)
Geografia
Superfície12.317 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació4 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució31 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata
SegüentNormandia Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuConsell Regional d'Alta Normandia Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-Q Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFRD2 Modifica el valor a Wikidata
Codi de regió INSEE23 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webregion-haute-normandie.com Modifica el valor a Wikidata

L'Alta Normandia (Haute-Normandie en francès) és una regió de França.

Història

La regió de l'Alta Normandia va ser creada, com les altres regions de la França metropolitana, l'any 1956. Correspon a la part oriental de l'antiga província de Normandia, essent aquest divisió del territori normand en dues regions, l'Alta i la Baixa Normandia, força polèmica.

Geografia

La regió de l'Alta Normandia limita amb les regions de la Picardia, l'Illa de França, el Centre i la Baixa Normandia.

Integren aquesta regió només dos departaments: Sena Marítim i Eure.

Economia

L'activitat agrícola (cereals, plantes farratgeres i hortalisses) i ramadera (bestiar boví i equí) és escassa.

La indústria s'ha instal·lat principalment a la riba del riu Sena. La indústria més antiga és la tèxtil, que es concentra a la ciutat de Rouen. A la ciutat de Le Havre, destaca la indústria petroquímica, que hi compte amb una refineria de petroli que abasteix la regió metropolitana de París.

Política

El president del Consell Regional de l'Alta Normandia és el socialista Alain Le Vern, que ocupa aquest càrrec des de 1998. A les eleccions regionals de 1998, la coalició formada pel Partit Socialista i el Partit Comunista Francès, i que encapçalava Alain Le Vern va obtenir la majoria relativa al Consell Regional. Els socialistes van aconseguir 14 escons i els comunistes 6, que sumats als 3 dels Verds i als 2 de Lluita Obrera van permetre a l'esquerra governar aquesta regió donat que la dreta republicana no va pactar amb la ultradreta, que havia obtingut 10 escons.

L'esquerra va haver d'esperar a les eleccions regionals de 2004 per a poder governar la regió amb majoria absoluta. Amb una candidatura unitària des de la primera volta de les eleccions, l'esquerra va aconseguir a la segona volta el 52,69% dels vots i 36 escons. Van integrar aquesta coalició electoral el Partit Socialista, el Partit Comunista Francès, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra.

No així, Lluita Obrera, que va preferir presentar-se amb la Lliga Comunista Revolucionària. Aquesta candidatura, amb només el 5,59% dels vots emesos a la primera volta, no va aconseguir entrar al Consell Regional.

Pel que fa a la dreta, aquesta va patir un fort retrocés, passant de 20 a 13 escons. La dreta es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions, d'una banda la llista formada per la UMP, el Reagrupament per França i el Moviment per França, i de l'altra la llista formada per la Unió per a la Democràcia Francesa i Ciutadania, Acció, Participació per al Segle XXI (CAP 21). Totes dues llistes es van fusionar de cara a la segona volta. Aquesta unió no va donar però els resultats previstos inicialment, ja que a la segona volta van obtenir gairebé un punt menys que la suma de les dues llistes a la primera volta.

Fort retrocés també el viscut per la ultradreta. L'any 1998, hi havia deu parlamentaris pertanyents a diferents partits polítics d'ultradreta: set parlamentaris eren de l'Entesa Nacional i Identitària, dos del Front Nacional i un del Moviment Nacional Republicà. D'aquest tres partits només el Front Nacional va aconseguir entrar al Consell Regional l'any 2004, amb el 14,59% dels vots emesos a la segona volta i 6 escons.

Referències


Enllaços externs