Josep Maria López-Picó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:32, 20 juny 2011

Josep Maria López-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català.

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de "les Publicacions de La Revista", i col·laborà amb Un enemic del Poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebè influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris.

Intermezzo galant (1910)
Turment-frument (1910)
Poemes del port (1911)
Amor, senyor (1912)
Epigramata (1915)
L'ofrena (1915)
Cants i al·legories (1917)
El meu pare i jo (1920)
Popularitat (1922)
La nova ofrena (1922)
Elegia (1925)
Invocació secular (1926)
Epitalami (1931)
Epigrama barceloní de maig (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1933)^[1]
Variacions líriques (1935)
Epifania (1936)
Poblet (premi de l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona de 1936)
Via Crucis (1947)
Maria Assumpta (1947)
Job (1948)
Oda a Roma (1950)
El mirall de Déu (1951)

↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 128

@@ Línia 46: / Línia 46: @@
 [[Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en català]]
 [[Categoria:Membres de la Secció Filològica de l'IEC]]
+[[Categoria:Literatura noucentista]]