Judici Final: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ms:Hari Kiamat
Línia 68: Línia 68:
[[ku:Qiyamet]]
[[ku:Qiyamet]]
[[lt:Paskutinis teismas]]
[[lt:Paskutinis teismas]]
[[ms:Hari Kiamat]]
[[nl:Dag des oordeels]]
[[nl:Dag des oordeels]]
[[no:Dommedag]]
[[no:Dommedag]]

Revisió del 21:32, 27 juny 2011

Per a altres significats, vegeu «Judici final (desambiguació)».

El Judici Final o Dia del Judici Final, és la denominació religiosa de la fi del món, al qual tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Pintura del Judici Final de Miquel Àngel a la capella Sixtina.

En les creences cristianes, és el dia que Déu jutjarà a tots els éssers vius i crearà la nova terra segons Apocalipsi, la qual serà governada pel mateix Déu des de la Nova Jerusalem.

Orígens

Anterior a les grans religions monoteistes, el concepte d'un judici final es desenvolupar per diferents religions antigues. Segons el Llibre dels morts els egipcis després de la mort, tindrien de passar per un judici. Un tribunal de déus els jutjaria passant el seu cor i una plome en una balance. La ploma era símbol de la veritat. Si els pecats comesos a la terra feien el cor massa pesat, seria devorat pel monstre Ammit. Però si el cor s'equilibrava amb la plome de la veritat, el difunt passava la prova i podia viure eternament.

Segons el Zoroastrisme

Dins del Zoroastrisme, Zaratustra va descriure amb gran detall l'arribada del judici final amb l'últim enfrontament entre Ahura Mazda (el Bé) i Angra Mainyu (el Mal), que portaria grans catàstrofes i acceleraria l'arribada d'un salvador, descendent del llinatge del propi Zaratustra, qui seria l'encarregat de portar a la victòria a les forces del Bé.

En el judici final es decideix el destí de la humanitat i la reconciliació entre una part d'aquesta i (el Bé), que comporta la fi del Mal. Peró no contempla la condemnació eterna dels pecadors, sinó que després d'un càstig de tres dies, les plagues del món desapareixeran entrant en un període a on no hi haurà pobresa, ni fam, ni dolor, ni odi... i la Terra esdevindrà una mena de paradís.[1]

Segons el cristianisme

La doctrina del judici final en el Cristianisme generalment parla d'un dia que cada home serà jutjat segons les seves obres, siguin bones o dolentes, abans de la resurrecció de tots els homes després del Mil·lenni. Aquest judici s'efectua davant el gran tron blanc i seran jutjats cadascun segon les seves obres i el que no es trobi inscrit al llibre de la vida serà llançat al llac de foc.

Fonts cristianes

L'origen d'un Judici Universal i "escatològic" es fonamenta principalment en el Llibre de l'Apocalipsi, de Joan. En el llibre, ens descriu el Judici Final en una visió:

« Després vaig veure un gran tron blanc i Déu que hi seia. Davant d'ell la terra i el cel van fugir i perderen el lloc que ocupaven. Llavors vaig veure els morts... drets davant del tron i foren oberts uns llibres...també el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres. I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l'estany de foc. »
— Apocalipsi 20:11-15

No obstant això, alguns pensen que no s'ha de fer una lectura literal del llibre de Revelació (Apocalipsi), s'ha d'entendre, com l'esperança d'un cristià a la caiguda de Roma i en el final de la persecució contra els primers cristians, la seva inclusió als llibres canònics, va suposar el canvi d'interpretació, passant de ser profètic a ser també al·legòric.

Catòlics i Ortodoxes

D'acord amb l'Església Catòlica i Ortodoxa, els homes són jutjats immediatament després de la mort, i la seva ànima anirà immediatament al paradís o a l'infern, o en el cas de Paradís, després de períodes variables de penitència en el Purgatori. Al final dels temps, esdevindrà la resurrecció de la carn, en la qual els òrgans es reuniran amb les ànimes.

Protestants

Una tradició, inspirada en alguns passatges de la Bíblia i sobretot estesa entre els protestants, reivindique que just abans del Judici Final, hi haurà una gran batalla final entre les forces del bé i del mal a l'Harmagedon .

Segons l'islam

Com els cristians, els musulmans creuen que la vida present és tan sols una prova preparatòria per a la pròxima existència. Aquesta vida és un examen per cada individu. El dia arribarà en què l'univers sigui destruït per complet i que els morts siguin ressuscitat per al judici de Déu. Aquest dia serà el començament d'una vida que mai acabarà. En aquell dia, totes les persones seran recompensades per Déu d'acord amb les seves creences i accions. Aquells que moren creient que "No hi ha déu veritable sinó Déu, i que Muhàmmad és el Missatger (profeta) de Déu", seran recompensats i seran admesos al Paradís per sempre. Els incrèduls aniran a para a l'infern.[2]

Referencies

  1. Antonio Piñero, El Juicio Final, Edaf, 2010, p.60 ISBN 9788441425057
  2. Alcorà 2:82 i 3:85

Vegeu

Enllaços externs