Tercer Orde Regular de Sant Francesc: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 67: Línia 67:
[[Categoria:Tercer Orde de Sant Francesc]]
[[Categoria:Tercer Orde de Sant Francesc]]



[[ca:Tercer Orde Regular de Sant Francesc]]
[[uk:Третій регулярний орден Святого Франциска]]
[[es:Tercera orden de San Francisco]]
[[es:Tercera orden de San Francisco]]
[[hr:Franjevci trećoredci glagoljaši]]
[[it:Terzo Ordine Regolare di San Francesco]]
[[it:Terzo Ordine Regolare di San Francesco]]
[[pt:Terceira Ordem Regular de São Francisco]]
[[pt:Terceira Ordem Regular de São Francisco]]

Revisió del 10:08, 28 juny 2011

Infotaula d'ordeTerciaris Regulars Franciscans
Emblema dels Tercer Orde Regular
TipusMendicant; originàriament, tercer orde laic
Nom oficialTercer Orde Regular de Sant Francesc
Nom oficial llatíTertius Ordo Regularis Sancti Francisci
SiglesT.O.R.
HàbitNegre, amb cordó blanc a la cintura
LemaPax et bonum (Pau i bé)
ObjectiuApostolat i predicació; apostolat missioner; assistència a necessitats; educació
FundacióMitjan segle XIII; com a orde separat, 20 de juliol de 1447, Roma per Nicolau V, com a orde separat, amb ministre general
Aprovat perCom a comunitat terciària, Bonifaci VIII, en 11 de juliol de 1295
ReglaRegla no butllada (1221); regla butllada (1223), les dues per Sant Francesc
ConstitucionsConstitucions de Narbona, 1260, per Sant Bonaventura de Bagnoregio, i d'altres posteriors
PatronsSant Lluís IX de França i Santa Elisabet d'Hongria
Branques i reformesBranca del Tercer Orde de Sant Francesc (1211)
Fundacions destacadesS. Cosme i Damià (Roma), Fabriano, Ancona, S. Diego de Alcalá (Madrid)
Fundacions a terres de parla catalanaSant Francesc (Mallorca), S. Bonaventura (Llucmajor), S.Joan de Mata (Barcelona), S. Francesc (Palma de Gandia)
Persones destacadesbeata Àngela Foligno, santa Angela Merici, Jacinta de Mariscotti, santa Mariana de Jesús; beats Joan de la Pau, Pere de Betancourt; Miquel Colom Mateu
Lloc webhttp://www.francescanitor.org

El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica. Deriva d'una branca del Tercer Orde Franciscà, al seu torn derivat del moviment penitent fundat per Sant Francesc d'Assís el 1211. Des del 1447 constitueix un orde mendicant autònom canònicament al si de la família franciscana; els seus membres posposen al nom les sigles T.O.R..

Història

A més de la fundació dels ordes dels Frares Menors i les clarisses, sant Francesc d'Assís va voler donar també instruccions als laics que volien participar, sense fer-se religiosos, de l'espiritualitat i la regla dels seus ordes. Aquests laics serien el Tercer Orde de Sant Francesc (T.O.F.), anomenats també Orde Franciscà de la Penitència. Per a ells, Francesc redactà la Prima Lettera ai fedeli penitenti (1215, Primera carta als fidels penitents), la Seconda Lettera ai fedeli penitenti (Segona carta) i el Memoriale propositi o Regola antica (1221, Regla antiga).

La regla d'aquest moviment laic va ser elogiada per molts papes i aprovada definitivament per Nicolau IV amb la butlla Supra Montem del 18 d'agost de 1289. Al costat dels penitents, que vivien al món, sense prendre l'hàbit, al llarg del segle XIII van néixer espontàniament comunitats de terciaris, que cercaven una implicació major en la pràctica franciscana de la vida evangèlica: el Tercer Orde es dividí, llavors, en Tercer Orde Secular de Sant Francesc (T.O.S., des de 1978 Orde Franciscà Secular, O.F.S.) i en Tercer Orde Regular.

L'origen dels terciaris regulars és discutit: alguns n'atribueixen la fundació a Santa Elisabet d'Hongria el 1228; altres, a santa Àngela de Foligno el 1395, que va establir a Foligno (Úmbria) un monestir franciscà de monges terciàries enclaustrades. Bonifaci VIII, amb la butlla Cupientes cultum de l'11 de juliol de 1295, va aprovar oficialment l'estil de vida comunitària i l'activitat pastoral dels terciaris franciscans regulars, concedint-los llocs propis de culte. L'aprovació va ser confirmada per Joan XXII amb la butlla Altissimo in divinis, promulgada el 18 de novembre de 1323; finalment, Nicolau V, amb la Pastoralis officii (20 de juliol de 1447) aprovà la federació de les fraternitats terciàries d'Itàlia com un orde religiós canònicament diferent al franciscà, que forma part de la família franciscana i amb un ministre general propi; els seus membres prenen vots solemnes.

Actualitat

Els terciaris regulars són presents a: Alemanya, Croàcia, Espanya, França, Itàlia i Suècia, Estats Units, Mèxic, Brasil, Paraguai, Perú, Bangladesh, Filipines, Índia, Sri Lanka i Sudàfrica; estan organitzats en set províncies, sis viceprovíncies, quatre comissariats i tres delegacions. La cúria general és a la Basílica dels Sants Cosme i Damià de Roma.

Es dediquen, sobretot, a l'apostolat a les parròquies, a obres de misericòrdia per als necessitats, l'educació i la catequesi, les missions i l'apostolat mitjançant publicacions.

A final de 2005 l'orde comptava amb 198 convents i 883 frares, 569 dels quals preveres.[1]

Notes

  1. Dades de l''Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1466

Vegeu també

Enllaços externs


ca:Tercer Orde Regular de Sant Francesc