Bé Giffen

Un Bé de Giffen és un producte que posseïx una corba de demanda amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de Robert Giffen, al que atribuïx aquesta idea Alfred Marshall en el seu llibre Principles of Economics. Per a la majoria dels productes, l'elasticitat preu de la demanda és negativa. En altres paraules, preu i demanda es mouen en direcció contrària; si el preu puja, la quantitat demandada baixa, i a l'inrevés. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat preu de la demanda és positiva. Quan el preu puja la demanda augmenta, i al revés. Per a ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge. L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.

Marshall va escriure en l'edició de 1895 de Principles of Economics:

As Mr. Giffen has pointed out, a rise in the price of bread makes so large a drain on the resources of the poorer labouring families and raises so much the marginal utility of money to them, that they are forced to curtail their consumption of meat and the more expensive farinaceous foods: and, bread being still the cheapest food which they can get and will take, they consume more, and not less of it.

Anàlisi dels bens Giffen

2. El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor. si la precondició #1 es canvia a "el bé en qüestió ha de ser tan inferior que l'efecte renda sigui major que l'efecte substitució", llavors la llista és condició necessària i suficient.