Gnetòfits: diferència entre les revisions
m r2.5.2) (Robot afegeix: az:Qnetokimilər modifica: pl:Gniotowce |
m r2.6.1) (Robot afegeix: hy:Գնետայիններ (կարգ) |
||
| Línia 57: | Línia 57: | ||
[[he:גנטאים]] |
[[he:גנטאים]] |
||
[[hu:Leplesmagvúak]] |
[[hu:Leplesmagvúak]] |
||
[[hy:Գնետայիններ (կարգ)]] |
|||
[[it:Gnetophyta]] |
[[it:Gnetophyta]] |
||
[[ja:グネツム綱]] |
[[ja:グネツム綱]] |
||
Revisió del 05:56, 30 juny 2011
Gnetophyta  | |
|---|---|
 welwítsquia | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Divisió | Gnetophyta Bessey, 1907 |
Gnetophyta o gnetophytes és una divisió botànica de gimnospermes.
Consta de tres famílies de plantes llenyoses (Gnetaceae, Welwitschiaceae i Ephedreceae). Aquesta divisió es distingeix d'altres gimnospermes pel fet de tenir elements vasculars com ocorre en les plantes amb flors (Angiospermes o Magnoliophytes).
Les Gnetophytes actuals comprenen tres gèneres, un per a cadascuna de les famílies:
Gnetum té espècies habitualment llenyoses i en filadisses que habiten en boscos tropicals. Tanmateix l'espècie més coneguda d'aquest gènere és un arbre: Gnetum gnemon que té les llavors comestibles.
Welwitschia comprèn una única espècie Welwitschia mirabilis. Creix només al desert de Namíbia i Angola.
Les plantes del gènere Ephedra s'han utilitzat com estimulants però es considera perillosa en cas de sobredosi.
En algunes classificacions els tres gèneres estan ubicats en un sol ordre: Gnetales però en d'altres estan distribuïdes en tres ordres.
Gnetum i Welwitschia divergeixen un de l'altre més recentment que no pas Ephedra.[1]
El coneixement de fòssils de les gnetophytes s'ha incrementat des de 1980.[1] Hi ha fòssils des del Permià,[2] en el Triàssic, i el Juràssic hi podrien haver gnetophytes, però no és segur.[3] A l'inici del Cretaci, ja es pot establir que llavors i pol·len pertanyen als gnetophytes.[3]
Els treballs filogenètics han estat conflictius respecte a si les gimnospermes (incloent-hi les gnetophytes) es poden considerar un grup monofilètic o parafilètic que hauria donat lloc a les angiospermes.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Peter R. Crane, Patrick Herendeen and Else Marie Friis «Fossils and plant phylogeny». American Journal of Botany, vol. 91, 2004, pàg. 1683–1699. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1683.
- ↑ Zi-Qiang Wang «A New Permian Gnetalean Cone as Fossil Evidence for Supporting Current Molecular Phylogeny». Annals of Botany, vol. 94, 2, 2004, pàg. 281–288. DOI: 10.1093/aob/mch138. PMID: 15229124.
- ↑ 3,0 3,1 Catarina Rydin, Kaj Raunsgaard Pedersen, Peter R. Crane and Else Marie Friis «Former Diversity of Ephedra (Gnetales): Evidence from Early Cretaceous Seeds from Portugal and North America». Annals of Botany, vol. 98, 1, 2006, pàg. 123–140. DOI: 10.1093/aob/mcl078. PMID: 16675607.
- Burleigh, J. G., and S. Mathews. 2004. Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: implications for resolving the seed plant tree of life. American Journal of Botany 91: 1599-1613 (abstract)
- Gifford, Ernest M., Adriance S. Foster. 1989. Morphology and Evolution of Vascular Plants. Third edition. WH Freeman and Company, New York.
- Hilton, Jason, and Richard M. Bateman. 2006. Pteridosperms are the backbone of seed-plant phylogeny. Journal of the Torrey Botanical Society 133: 119-168 (abstract)