Escorça (anatomia vegetal): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
amplio i trec la menció d'esborrany |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de ''bossoga''. |
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de ''bossoga''. |
||
L'escorça està formada per les capes més externes de la [[tija]] de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del [[cambium]] vascular i no és un terme tècnic.<ref name=Raven1981>{{Citation |
|||
| last1 = Raven | first1 = Peter H. |
|||
| last2 = Evert | first2 = Ray F. |
|||
| last3 = Curtis | first3 = Helena |
|||
| year = 1981 |
|||
| title = Biology of Plants |
|||
| pages = 641 |
|||
| isbn = 0879011327 |
|||
| publisher = Worth Publishers |
|||
| location = New York, N.Y. |
|||
| oclc = 222047616 |
|||
}}</ref> |
|||
Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les [[espècies]] i altres [[saboritzant]]s, [[tanins]], resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el [[suro]]. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.<ref>Taylor, Luke. 1996. ''Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology''. Oxford: Clarendon Press.</ref> |
|||
==Descripció botànica== |
|||
[[File:Silver tree Leucadendron argenteum bark details.jpg|Escorça de [[Leucadendron argenteum]]|thumb|left]] |
|||
Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena ''fel·lema'' Els uro el produeix el [[cambium]] del suro (també anomenaat ''fel·logen'') el qual és una capa de cèl·lules actives [[meristema|meristemàticament]]. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·lderm formen el periderma.<ref name="Dickison, WC 2000">Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.</ref> |
|||
==Vegeu també== |
==Vegeu també== |
||
*[[Anellament (botànica)]] |
*[[Anellament (botànica)]] |
||
==Referències== |
|||
{{esborrany de biologia}} |
|||
<references /> |
|||
[[Categoria:Morfologia vegetal]] |
[[Categoria:Morfologia vegetal]] |
||
Revisió del 14:48, 30 juny 2011
L'escorça és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses. També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de bossoga.
L'escorça està formada per les capes més externes de la tija de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del cambium vascular i no és un terme tècnic.[1]
Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les espècies i altres saboritzants, tanins, resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el suro. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.[2]
Descripció botànica
Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena fel·lema Els uro el produeix el cambium del suro (també anomenaat fel·logen) el qual és una capa de cèl·lules actives meristemàticament. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·lderm formen el periderma.[3]
Vegeu també
Referències
- ↑ Raven, Peter H.; Evert, Ray F. & Curtis, Helena (1981), Biology of Plants, New York, N.Y.: Worth Publishers, pàg. 641, ISBN 0879011327, OCLC 222047616
- ↑ Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.