Pacte de Toledo: diferència entre les revisions
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais) |
m Canviant listaref per referències |
||
| Línia 106: | Línia 106: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{ |
{{Referències}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 16:39, 30 juny 2011
Es denomina Pacte de Toledo a l'aprovació pel ple del Congrés dels Diputats d'Espanya, durant la sessió del 6 d'abril de 1995, del document prèviament aprovat per la Comissió de Pressupostos el dia 30 de març de 1995, referent al "anàlisi dels problemes estructurals del sistema de seguretat social i de les principals reformes que hauran d'escometre".[1]
Aquesta aprovació va tenir el seu origen en una proposició no de llei del partit català Convergència i Unió que va proposar la inclusió d'una ponència (número 154/4) sobre la qüestió de la seguretat social En la comissió de pressupostos del congrés dels diputats.
Antecedents
Les recomanacions del Banc Mundial constitueixen un antecedent, en el sentit que aquestes aposten per un sistema mixt i resultar molt influents en les reformes de 1987. Un altre antecedent és l'anomenat "llibre blanc de Delors", publicat el 1993.
Context
El govern del PSOE es trobava en una situació de debilitat política que es veia créixer per la crisi, en menys d'un any assumiria el poder el Partit Popular.
| Partit | Vots | % | Escons | Dif |
| Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) | 9.150.083 | 38,78 | 159 | -16 |
| Partit Popular (PP) | 8.201.463 | 34,76 | 141 | +34 |
| Esquerra Unida (IU) | 2.253.722 | 9,55 | 18 | +1 |
| Convergència i Unió (CiU) | 1.165.783 | 4,94 | 17 | -1 |
| Centre Democràtic i Social (CDS) | 414.740 | 1,76 | 0 | -14 |
| Partit Nacionalista Basc (PNB) | 291.448 | 1,24 | 5 | = |
El descens de les aportacions i l'increment de les despeses del sistema posaven en dubte l'estabilitat del sistema, si bé hi ha opinions enfrontades sobre si això era o no totalment cert.[2]
En un període de crisi econòmica, nombroses empreses havien apostat per la jubilació anticipada com a forma de reestructurar els seus entramats productius, es van produir nombrosos acomiadaments, envelliment de la població, atur estructural agrari, alt grau de frau en les cotitzacions, tot això sotmetia a pressió al sistema de pensions, segons les principals forces polítiques.[3]
Troba
El document aprovat descriu l'evolució del sistema de pensions espanyol, quins són els factors futurs que podrien afectar a aquest sistema i una sèrie de quinze recomanacions (Títol IX del document):
- SEPARACIÓ I CLARIFICACIÓ DE LES FONTS DE FINANÇAMENT
- CONSTITUCIÓ DE RESERVES
- MILLORES DE LES BASES
- FINANÇAMENT DELS RÈGIMS ESPECIALS
- MILLORA DELS MECANISMES DE RECAPTACIÓ
- SIMPLIFICACIÓ I INTEGRACIÓ DE RÈGIM ESPECIALS
- INTEGRACIÓ DE LA GESTIÓ
- EVOLUCIÓ DE LES COTITZACIONS ..
- EQUITAT I contributiu del sistema
- EDAT DE JUBILACIÓ
- MANTENIMENT DEL PODER ADQUISITIU DE LES PENSIONS
- REFORÇAT DEL PRINCIPI DE SOLIDARITAT
- MILLORA DE LA GESTIÓ
- SISTEMA COMPLEMENTARI
- ANÀLISI I SEGUIMENT DE L'EVOLUCIÓ DEL SISTEMA
Aquestes recomanacions van conformar l'evolució del sistema de pensions, començant a tenir efecte en 1996.
El paquet de mesures presentades tenia com a objectiu declarat reduir la pressió a què estava sotmès el pressupost de la seguretat social. En primer lloc realitza una separació entre les diferents fonts de finançament de les prestacions, deixant les anomenades prestacions no contributives i universals (sanitat, serveis socials ...) a càrrec de la imposició general i les pensions contributives a càrrec d'un sistema de cotitzacions socials, això és un canvi important en tant que es passa d'un sistema de repartiment pur a un sistema en el que es cobra en funció del cotitzat (pel que fa a prestacions contributives es refereix).
Per solucionar les fluctuacions de les contribucions, es creen fons de reserva durant períodes de bonança destinats a eliminar la necessitat d'augmentar les contribucions per mantenir les prestacions en temps de crisi. Aquests fons són títols públics adquirits en els mercats oficials.
Les bases de cotització s'homogeneïtzen i es busca unificar els diferents règims especials de manera que iguals cotitzacions equivalguin a iguals prestacions excepte per al cas de sectors com la mineria del carbó, agrari i pesquer. D'altra banda, dins de l'homogeneïtzació hi ha tracte diferenciat per a situacions que requereixin excepcional zel protector com ara l'ampliació de l'edat per a rebre pensions d'orfandat.
Millora dels mitjans de recaptació, lluita contra el frau i contra l'economia submergida es contempla també en el document com una estratègia per augmentar l'eficiència del sistema. Millores en la gestió i la fiscalització de les pensions, especialment les baixes per malaltia i subsidi d'atur.
Pel que fa a l'evolució de les cotitzacions, es proposa una dinamització del sector públic mitjançant una baixada de les cotitzacions en determinats sectors amb gran intensitat de mà d'obra o treballs d'alta qualificació, sempre dins d'un criteri d'equilibri del sistema.
La edat de jubilació es manté en 65 anys però s'incentiva que aquells que ho desitgin mantinguin els seus llocs de treball.
S'imposa al congrés la creació d'una ponència sobre l'evolució del sistema de pensions. Es crearà una comissió legislativa no permanent del Pacte de Toledo que es reunirà periòdicament per discutir l'evolució del sistema.
Vegeu també
Bibliografia
Butlletí Oficial de les Corts Generals. Congrés dels Diputats, 12 d'abril de 1996. No 134.
Referències
- ↑ Butlletí Oficial de les Corts Generals, Congrés dels Diputats, 12 d'abril de 1995. Número 134
- ↑ Juan Torres López. Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Màlaga. "El Pacte de Toledo: reforç del sistema públic o via oberta per a la seva privatització?" , IX Jornades d'Economia Crítica (Madrid, març de 2004).
- ↑ Maria Irazusta i Antonio Serra "Les Receptes del Pacte de Toledo". Suplement "SEUS DINERS", diari "ELMUNDO". Número 33, diumenge 2 juny 1996