GNU Lesser General Public License: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot modifica: fi:GNU Lesser General Public License; canvis cosmètics
Línia 12: Línia 12:
== Enllaços d'interès ==
== Enllaços d'interès ==
* [http://gugs.sindominio.net/gnu-gpl/lgpl-es.html Llicència LGPL]
* [http://gugs.sindominio.net/gnu-gpl/lgpl-es.html Llicència LGPL]
{{Projecte GNU}}


[[Categoria:Llicències de programari lliures]]
[[Categoria:Llicències de programari lliures]]
[[Categoria:Projecte GNU]]
[[Categoria:Projecte GNU]]
[[Categoria:Acrònims d'informàtica]]
[[Categoria:Acrònims d'informàtica]]


{{Projecte GNU}}


[[ar:رخصة جنو العمومية الصغرى]]
[[ar:رخصة جنو العمومية الصغرى]]
Línia 29: Línia 27:
[[eu:GNU Lesser General Public License]]
[[eu:GNU Lesser General Public License]]
[[fa:ال‌جی‌پی‌ال]]
[[fa:ال‌جی‌پی‌ال]]
[[fi:GNU LGPL]]
[[fi:GNU Lesser General Public License]]
[[fr:Licence publique générale limitée GNU]]
[[fr:Licence publique générale limitée GNU]]
[[he:הרישיון הציבורי הכללי המוקטן של גנו]]
[[he:הרישיון הציבורי הכללי המוקטן של גנו]]

Revisió del 02:35, 4 jul 2011

La LGPL és una llicència de GNU semblant a la GPL però que permet que programes propietaris usin les llibreries i aplicacions sota aquesta llicència.

La Llicència pública general menor del projecte GNU (coneguda per les seves inicials en anglès, LGPL) és l'altra llicència de la Free Software Foundation. Pensada en els seus inicis per a utilitzar-la en biblioteques (la L, al començament, venia de library, 'llibreria' o ‘biblioteca'), es va modificar recentment perquè es considerés la germana menor (lesser, ‘menor') de la GPL.

L'LGPL permet l'ús de programes lliures amb programari propietari. El programa, per si mateix, es redistribueix com si estigués sota la llicència GPL, però es permet integrar-la a qualsevol altre programari gairebé sense cap limitació.

Com podem veure, al principi aquesta llicència estava orientada a les biblioteques de manera que se'n pogués potenciar l'ús i el desenvolupament sense tenir els problemes d'integració que implica la GPL. Tanmateix, quan es va veure que l'efecte buscat de popularitzar les biblioteques lliures no es compensava per la generació de programes lliures, la Free Software Foundation va decidir el canvi de library a lesser i en va desaconsellar l'ús, excepte per a condicions molt puntuals i especials. Avui dia hi ha molts programes que no són biblioteques llicenciats sota les condicions de l'LGPL.

Per exemple, el navegador Mozilla i el projecte OpenOffice.org de Sun Microsystems està llicenciat, entre altres, també sota l'LGPL.

Enllaços d'interès