Hasan Ali: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m petit retoc |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Hasan Ali''' (? - [[1469]]) fou [[emir]] [[Qara Qoyunlu]]. El [[1458]], aprofitant l'absència del seu pare [[Jahan-Xah]], es va revoltar però el [[1459]] fou derrotat i es va haver de sotmetre, sent empresonat. Va restar tancat fins a la mort del seu pare el [[1467]]. Dels seus sis germans tres havien mort, un era cec i l'altra va morir al cap de poques setmanes. Els amirs el van alliberar i fou proclamat sultà, però durant unes setmanes s'havia produït un buit de poder que va permetre que a l'estiu del [[1468]] Uzun Hasan aconseguís dominar l'[[Azerbaidjan]]. Hasan Ali va cridar llavors en ajut als [[timúrides]]. Aquests eren conscients del buit de poder i esperaven recuperar recuperar l'Iran, i per tant van atendre la crida de Hasan Ali. Abu Said va avançar des de [[Khurasan]] i va arribar fins l'[[Iraq Adjemí]]; l'expedició fou organitzada amb molta pompa i detalls, inclús ja s'havien designat els governadors de les ciutats a conquerir, però militarment no estava ben preparada i a més el poble estava cansats de lluites; Abu Said va iniciar el camí sense esperar els carros que havien de portar els subministraments; la |
'''Hasan Ali''' (? - [[1469]]) fou [[emir]] [[Qara Qoyunlu]]. El [[1458]], aprofitant l'absència del seu pare [[Jahan-Xah]], es va revoltar però el [[1459]] fou derrotat i es va haver de sotmetre, sent empresonat. Va restar tancat fins a la mort del seu pare el [[1467]]. Dels seus sis germans tres havien mort, un era cec i l'altra va morir al cap de poques setmanes. Els amirs el van alliberar i fou proclamat sultà, però durant unes setmanes s'havia produït un buit de poder que va permetre que a l'estiu del [[1468]] Uzun Hasan aconseguís dominar l'[[Azerbaidjan]]. Hasan Ali va cridar llavors en ajut als [[timúrides]]. Aquests eren conscients del buit de poder i esperaven recuperar recuperar l'Iran, i per tant van atendre la crida de Hasan Ali. Abu Said va avançar des de [[Khurasan]] i va arribar fins l'[[Iraq Adjemí]]; l'expedició fou organitzada amb molta pompa i detalls, inclús ja s'havien designat els governadors de les ciutats a conquerir, però militarment no estava ben preparada i a més el poble estava cansats de lluites; Abu Said va iniciar el camí sense esperar els carros que havien de portar els subministraments; la rereguarda fou atacada per desertors; alguns cossos que havien d'actuar encara no estaven organitzats. Abu Said, en veure que s'acostava l'hivern, es va endinsar a Azerbaidjan i decidir acampar per esperar l'arribada de nous contingents, establint els quarters d'hivern a [[Regió del Karabakh|Karabagh]], prop de [[Mughan]], on foren assetjats pels aq qoyunlu. Pel seu costat Hasan Ali va fer un intent contra aquests però fou derrotat decisivament per Uzun Hasan a [[Marand]] i es va haver de refugiar al campament timúrida. Abu Said fou fet presoner en un intent de sortida el gener del [[1469]] i executat al cap de poc per orde del timúrida Yadgar o Yadigar Muhammad, un vassall d'Uzun Hasan (febrer del [[1469]]) per venjar la mort de la seva àvia per orde de Abu Said. Hasan Ali va fugir llavors a [[Hamadan]] on es va suïcidar l'abril de [[1469]] quan va veure que no podia eludir la captura. El va succeir el seu germà cec, [[Abu Yusuf Ibn Djahan Xa]]. |
||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
Revisió del 17:22, 4 jul 2011
Hasan Ali (? - 1469) fou emir Qara Qoyunlu. El 1458, aprofitant l'absència del seu pare Jahan-Xah, es va revoltar però el 1459 fou derrotat i es va haver de sotmetre, sent empresonat. Va restar tancat fins a la mort del seu pare el 1467. Dels seus sis germans tres havien mort, un era cec i l'altra va morir al cap de poques setmanes. Els amirs el van alliberar i fou proclamat sultà, però durant unes setmanes s'havia produït un buit de poder que va permetre que a l'estiu del 1468 Uzun Hasan aconseguís dominar l'Azerbaidjan. Hasan Ali va cridar llavors en ajut als timúrides. Aquests eren conscients del buit de poder i esperaven recuperar recuperar l'Iran, i per tant van atendre la crida de Hasan Ali. Abu Said va avançar des de Khurasan i va arribar fins l'Iraq Adjemí; l'expedició fou organitzada amb molta pompa i detalls, inclús ja s'havien designat els governadors de les ciutats a conquerir, però militarment no estava ben preparada i a més el poble estava cansats de lluites; Abu Said va iniciar el camí sense esperar els carros que havien de portar els subministraments; la rereguarda fou atacada per desertors; alguns cossos que havien d'actuar encara no estaven organitzats. Abu Said, en veure que s'acostava l'hivern, es va endinsar a Azerbaidjan i decidir acampar per esperar l'arribada de nous contingents, establint els quarters d'hivern a Karabagh, prop de Mughan, on foren assetjats pels aq qoyunlu. Pel seu costat Hasan Ali va fer un intent contra aquests però fou derrotat decisivament per Uzun Hasan a Marand i es va haver de refugiar al campament timúrida. Abu Said fou fet presoner en un intent de sortida el gener del 1469 i executat al cap de poc per orde del timúrida Yadgar o Yadigar Muhammad, un vassall d'Uzun Hasan (febrer del 1469) per venjar la mort de la seva àvia per orde de Abu Said. Hasan Ali va fugir llavors a Hamadan on es va suïcidar l'abril de 1469 quan va veure que no podia eludir la captura. El va succeir el seu germà cec, Abu Yusuf Ibn Djahan Xa.
Bibliografia
- F. Sümer, Kara Koyunlular, Ankara, 1967