Frau: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'induïnt' per 'induint'
Línia 34: Línia 34:
[[Categoria:Delictes]]
[[Categoria:Delictes]]


[[es:Fraude]]
[[es:Estafa]]
[[ar:خداع (اقتصاد)]]
[[da:Bondefanger]]
[[da:Bondefanger]]
[[de:Bauernfängerei]]
[[de:Bauernfängerei]]
[[en:Confidence trick]]
[[en:Confidence trick]]
[[fi:Huuhaa]]
[[fi:Huuhaa]]
[[fr:Abus de confiance]]
[[gl:Scam]]
[[gl:Scam]]
[[he:תרגיל עוקץ]]
[[he:תרגיל עוקץ]]
[[id:Scam]]
[[io:Eskroko]]
[[io:Eskroko]]
[[it:Scam]]
[[it:Scam]]
[[nl:Oplichting]]
[[nl:Oplichting]]
[[no:Bondefangeri]]
[[pl:Scam]]
[[pl:Scam]]
[[sv:Lurendrejeri]]
[[sv:Lurendrejeri]]

Revisió del 20:32, 5 jul 2011

El frau o estafa és un delicte contra la propietat o el patrimoni.

Raonament jurídic del frau

L'engany és el nucli del tipus penal de l'estafa. La persona que comet el delicte (subjecte actiu) es fa lliurar un bé patrimonial, mitjançant l'engany, és a dir, fent creure l'existència d'una cosa que en realitat no existeix. Com per exemple seria el fet de sol·licitar el lliurament d'una bestreta de 500 euros com pagament a compte (entrada) per a l'adquisició d'un habitatge en un conjunt residencial, quan l'immoble en qüestió no existeix pas.

El patrimoni o propietat és el bé jurídic protegit. Actualment es prefereix dir-ne patrimoni, que consisteix en una universalitat de dret (universitas iuris), que es constitueix per actius i passius. .

Hi ha diferents modalitats d'estafa, ja que s'entén que l'engany es pot produir tant d'una manera activa (el més freqüent) com d'una manera passiva. El problema principal per entendre que un engany, d'una manera passiva, pugui ser qualificat com estafa, és que l'engany ha de ser suicient per produir un acte de disposició. Una actuació passiva (no informar, o no comptar quelcom) és difícil que provoqui un engany d'aquesta magnitut.

En el Dret Espanyol

Segons l'article 248 de la Llei d'enjudiciament criminal cometen frau els que, amb ànim de lucre, facin servir angany suficient per produir error en altre, induint-lo a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o alié.

En el dret espanyol es diferencia entre les estafes constitutives de delicte i les que constitueixen falta, estant la nota diferencial en el valor d'allò estafat. Per entendre tot això, cal entendre que la diferència entre delicte i falta es troba en els fets.

  • Les faltes només es castiguen quan són consumades, és a dir s'ha realitzat el resultat lesiu, ara bé aquesta regla no és absoluta, ja que les faltes contra les persones i contra el patrimoni es castiguen, també, quan són intencionades.
  • La reincidència només compta en els delictes, no les faltes.
  • Les faltes són jutjades pel jutge d'instrucció i els delictes pel jutge del penal.
  • Com a regla la diferència bàsica està en la gravetat de la conducta.

Tipus agreujats d'estafes

  • Quan siguin coses de primera necessitat
  • Simulacions de plets
  • Es realitzi mitjançant xecs o pagarés
  • Utilitzant una signatura aliena
  • Patrimoni artístic, històric, cultural o científic
  • Especial gravetat
  • Abús de relacions

Vegeu també