Passió de Jesús

Calvari, de Lucas Cranach el Vell (1538)

La Passió de Jesús és el terme per englobar els esdeveniments des del Sant Sopar fins a la mort de Jesús de Natzaret. Ve del llatí "passus" (patir) per referir-se als seus patiments, inclosos la traïció d'un deixeble, l'arrest a Getsemaní, el judici al Sanedrí i la crucifixió junt a dos lladres.

La font principal per a la narrativa de la Passió es troba als evangelis. La Passió té un significat molt rellevant per als cristians, ja que creuen el seu líder va morir enmig de sofriments per salvar-los (la segona aliança). Per això ocupa un lloc fonamental en la iconografia religiosa.

A la Setmana Santa es rememora tota la Passió i el símbol bàsic del cristianisme, la creu, és precisament el signe de la mort de Jesús. Diverses obres de teatre popular que representen els fets reben també el nom de La Passió, com La Passió d'Esparreguera, entre d'altres. El Via Crucis és l'acte de rememorar cada escena de la Passió mentre es prega.

Instruments de la Passió

Hi ha diversos instruments identificats amb la Passió. Els més famosos són:

• el pilar i el fuet
• la corona d'espines
• els atributs reials per fer-li escarni, inclosa la inscripció "INRI"
• la creu
• l'esponja amb vinagre que li donaven per beure
• el gall que va anunciar les negacions de Sant Pere
• la llança de Longí
• el calze o Sant Greal que va recollir la sang de les seves ferides (segons algunes versions, usat també per al vi del Sant Sopar)
• els daus amb què els soldats es van rifar els seus vestits
• l'escala per fer baixar el cos
• el martell i els claus per clavar el cos a la creu
• el vas de mirra amb què Josep d'Arimatea va ungir-lo
• les trenta monedes de plata, preu de la traïció de Judes Iscariot
• el Sant Sudari