Renault 10: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Eliminació d'enllaços que no compleixen amb norma WP:EE
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{millorar traducció|Aquest text ha estat traduït pel traductor automàtic de GenCat i altres traductors en línia}}
{{millorar traducció|Aquest text ha estat traduït pel traductor automàtic de GenCat i altres traductors en línia}}


[[Fitxer:R10blue.jpg|thumb|dereta|340px| Renault 10 – Primera fase.]]
[[Fitxer:R10blue.jpg|thumb|dereta|340px| Renault 10 – Primera fase.]]
El '''Renault 10''', comercialitzat al Regne Unit com Renault 1100, és un [[sedan]] del [[segment C]] de motor darrere produït a mitjan els anys 60 per la '''Règie Nationale des Usines Renault''' (l'actual [[Renault]]).
El '''Renault 10''', comercialitzat al Regne Unit com Renault 1100, és un [[sedan]] del [[segment C]] de motor darrere produït a mitjan els anys 60 per la '''Règie Nationale des Usines Renault''' (l'actual [[Renault]]).
Línia 10: Línia 8:


El que sí que és cert és que les històries del R10 i del R8 sempre van lligades i és habitual relatar-les com una de sola.
El que sí que és cert és que les històries del R10 i del R8 sempre van lligades i és habitual relatar-les com una de sola.



== Història ==
== Història ==

En la dècada dels 60 [[França]] vivia una nova etapa com [[societat de consum]] i la ''Régie'', intentant aprofitar aquesta nova tendència, va decidir posar en marxa, de manera precipitada, un nou projecte, conegut dins de Renault com 'Projecte 119' destinat a un sector de la població més exigent i amb major poder adquisitiu que no estava cobrint en aquell moment.
En la dècada dels 60 [[França]] vivia una nova etapa com [[societat de consum]] i la ''Régie'', intentant aprofitar aquesta nova tendència, va decidir posar en marxa, de manera precipitada, un nou projecte, conegut dins de Renault com 'Projecte 119' destinat a un sector de la població més exigent i amb major poder adquisitiu que no estava cobrint en aquell moment.


Línia 46: Línia 42:


Això sí, malgrat no collir un gran èxit i ser un fracàs en el que a vendes es refereix, és un vehicle que s'ha guanyat el respecte dels aficionats als cotxes d'època i ha passat a la història com un dels grans d'entre els clàssics d'aquells temps. Una cosa que molts cotxes amb majors èxits no han aconseguit assolir.
Això sí, malgrat no collir un gran èxit i ser un fracàs en el que a vendes es refereix, és un vehicle que s'ha guanyat el respecte dels aficionats als cotxes d'època i ha passat a la història com un dels grans d'entre els clàssics d'aquells temps. Una cosa que molts cotxes amb majors èxits no han aconseguit assolir.



== El MARS II. Un Renault 10 elèctric ==
== El MARS II. Un Renault 10 elèctric ==
Robert Aronson, president de l'empresa [[Electric Fuel Propulsion Inc.]], i Donald Swanson, propietari d'un concessionari Renault en [[Ferndale]] ([[Michigan]]), van posar en marxa un projecte per transformar un Renault 10 en un cotxe totalment elèctric al que van denominar '''Mars II''' (el Mars I va ser una modificació del Renault [[Renault Dauphine]]). La seva fabricació va durar de 1967 a 1968 i es van produir 45 cotxes.


El primer Mars II es va vendre a la companyia elèctrica [[Wisconsin Power & Light]] (WPL) el 14 de setembre de 1967. [[General Motors]] també va fer una comanda per sotmetre'l a unes proves que van durar més de sis mesos dutes a terme per la compañia [[Cornell Aeronautical Laboratory]].
Robert Aronson, president de l'empresa [[w:Apollo Energy Systems|Electric Fuel Propulsion Inc.]], i Donald Swanson, propietari d'un concessionari Renault en [[Ferndale]] ([[Michigan]]), van posar en marxa un projecte per transformar un Renault 10 en un cotxe totalment elèctric al que van denominar '''Mars II''' (el Mars I va ser una modificació del Renault [[Renault Dauphine]]). La seva fabricació va durar de 1967 a 1968 i es van produir 45 cotxes.

El primer Mars II es va vendre a la compañia elèctrica [[w:Alliant Energy|Wisconsin Power & Light (WPL)]] el 14 de setembre de 1967. [[General Motors]] també va fer una comanda per sotmetre'l a unes proves que van durar més de sis mesos dutes a terme per la compañia [[w:Calspan|Cornell Aeronautical Laboratory]].


El cotxe incorporava, a més d'un sistema de [[fre regeneratiu]], unes bateries de plom-cobalt a l'habitacle del motor i al maleter que li proporcionava 15 cavalls de potència a un motor de corrent continu, amb el qual podia accelerar de 0 a 64 km/h en deu segons i aconseguir una velocitat màxima de 95 km/h, podent recórrer de 110 a 190 quilòmetres abans de recarregar-les.
El cotxe incorporava, a més d'un sistema de [[fre regeneratiu]], unes bateries de plom-cobalt a l'habitacle del motor i al maleter que li proporcionava 15 cavalls de potència a un motor de corrent continu, amb el qual podia accelerar de 0 a 64 km/h en deu segons i aconseguir una velocitat màxima de 95 km/h, podent recórrer de 110 a 190 quilòmetres abans de recarregar-les.


Aronson afirmava que les bateries dels seus cotxes es podien recarregar 800 vegades, la qual cosa equivaldria a una conducció d'entre 90.000 i 145.000 quilòmetres. Les bateries es podien recarregar un 80% del total en 30-45 minuts, aconseguint el 100% en 90.
Aronson afirmava{{CN}} que les bateries dels seus cotxes es podien recarregar 800 vegades, la qual cosa equivaldria a una conducció d'entre 90.000 i 145.000 quilòmetres. Les bateries es podien recarregar un 80% del total en 30-45 minuts, aconseguint el 100% en 90.


Amb el Mars II, van emprendre un viatge de cinc dias recorrent el país des de [[Detroit]] (Michigan) fins a [[Phoenix]] ([[Arizona]]), on els habitants el van rebre amb una gran ovació. Amb aquesta gesta volien demostrar la fiabilitat dels [[Vehicle elèctric|cotxes elèctrics]] i estimular l'interès del públic en aquest tipus de vehicles.
Amb el Mars II, van emprendre un viatge de cinc dias recorrent el país des de [[Detroit]] (Michigan) fins a [[Phoenix (Arizona)]], on els habitants el van rebre amb una gran ovació. Amb aquesta gesta volien demostrar la fiabilitat dels [[Vehicle elèctric|cotxes elèctrics]] i estimular l'interès del públic en aquest tipus de vehicles.


== Enllaços externs i referències ==
== Enllaços externs i referències ==
* [http://foror8y10.mforos.com/ Foro dedicat al R8 i R10] {{es}}
* [http://www.renault10.com/ Renault10.com - Pàgina dedicada a la reconstrucció del Renault 10] {{es}}
* [http://www.mallorcaweb.net/renault8/ El rincón del Renault 8] {{es}}
* [http://www.electricauto.com/ Apollo Energy Systems - Pàgina oficial de l'empresa que va construir el Mars II] {{en}}



[[Categoria:Automòbils]]
* [http://www.renault10.com/ Renault10.com - Pàgina dedicada a la reconstrucció del Renault 10] ''Castellà''
[[Categoria:Renault]]
* [http://www.mallorcaweb.net/renault8/ El rincón del Renault 8] ''Castellà''
* [http://www.electricauto.com/ Apollo Energy Systems - Pàgina oficial de l'empresa que va construir el Mars II] ''Anglès''
* [http://foror8y10.mforos.com/ Foro dedicat al R8 i R10] ''Castellà''


[[es:Renault 10]]
[[es:Renault 10]]

Revisió del 11:08, 8 jul 2011

Renault 10 – Primera fase.

El Renault 10, comercialitzat al Regne Unit com Renault 1100, és un sedan del segment C de motor darrere produït a mitjan els anys 60 per la Règie Nationale des Usines Renault (l'actual Renault).

Hi ha persones que opinen que és un model independent del Renault 8, que simplement es va crear amb la seva estructura bàsica (una cosa molt freqüent en l'època) i altres pensen que era una versió superior, "luxosa" i una mica més cara amb alguns canvis estètics.

De fet, hi ha certa confusió a l'hora de denominar el predecessor del Renault 12, ja que, si se segueix l'ordre del número de projecte, el 117 (R12) es va començar a desenvolupar poc després del 113 (R8) i abans del 119 (R10), amb el que, en teoria, el Renault 10 va venir després del Renault 12.

El que sí que és cert és que les històries del R10 i del R8 sempre van lligades i és habitual relatar-les com una de sola.

Història

En la dècada dels 60 França vivia una nova etapa com societat de consum i la Régie, intentant aprofitar aquesta nova tendència, va decidir posar en marxa, de manera precipitada, un nou projecte, conegut dins de Renault com 'Projecte 119' destinat a un sector de la població més exigent i amb major poder adquisitiu que no estava cobrint en aquell moment.

Però a Renault començava una nova era en el que a disseny es tractava, centrant els seus esforços en el desenvolupament d'un vehicle de major capacitat i noves línies més concordes amb les noves tendències en disseny, però que, a causa de la complexitat del mateix, la seva sortida al mercat es va retardar uns quants anys. Es tractava del projecte 117: el futur Renault 12.

Així, el 1965, tan sol un any després de la presentació del Renault 8 Major en el Saló de l'Automòbil de Ginebra, va veure la llum el que, en teoria, anava a ser el seu substitut: el Renault 10 Major.

El Renault 10 era un cotxe més estilitzat i elegant fabricat a partir del R8. D'ell va mantenir la mecànica i la part central de la seva carrosseria. En canvi, el frontal i la part posterior van ser completament redissenyats i allargats 12 i 8 centímetres respectivament, aconseguint més capacitat per al maleter, encara que no a l'habitacle.

A l'exterior li'n van afegir alguns embellidors, com una prima motllura que recorria tot el lateral, una altra més gruixuda fent de nexe entre els pilots posteriors i una altra de situada a la zona que la carrosseria que quedava darrere de les finestretes posteriors. L'interior també va ser totalment redissenyat i li van afegir elements "luxosos" com embellidors, un tauler a la zona del volant de fusta noble d'imitació i uns nous seients més còmodes i amb nova tapisseria per donar-li un aire de vehicle de més "alta gamma".


Fabricació a Espanya

FASA, la filial espanyola de Renault, l'octubre de 1966, anunciava la imminent sortida al mercat espanyol del Renault 10 mitjançant un presumptuós eslògan publicitari que el qualificava de Compacte de luxe".

Aquest model era pràcticament igual al francès, la diferència del qual estava en que el model del país veí incorporava frens de disc a les quatre rodes i l'espanyol, igual com el R8, només en les rodes de davant, sent de tambor en les d'enrere perquè, segons FASA, la combinació d'ambdós sistemes millorava la frenada.

A Espanya va ser un dels primers cotxes que va usar la Guàrdia Civil. I encara que ja van usar altres models com el Seat 1400, el Seat 1500 o Land Rover, amb el que més se'ls va identificar va ser amb el Renault 10. A causa d'això es creu que va ser el primer cotxe amb el que van patrullar.

FASA va ser l'encarregada de fabricar aquest model per al mercat hispanoamericà. No així el model nord-americà que, encara que era igual a l'europeu, tenia certes diferències estètiques, com els intermitents triangulars de la part davantera completament de color blanc en lloc de taronja i blanc, d'altres sota dels fars i unes barres als para-xocs davanter i posterior de caràcter més aviat estètic. En la part posterior van baixar els pilots uns centímetres fent que la motllura que els unia quedés per sobre.


Segona fase

Renault 10 - Segona fase.

El 1968, al model francès se li va fer un 'restyling' tant a nivell estètic com a mecànic substituint en la part davantera els fars rodons per uns rectangulars, similars als del Renault 16 però sense la calandra, i eliminant els intermitents triangulars col·locant-ne uns rectangulars sota dels fars. A la part posterior se li va fer el mateix canvi que al model nord-americà, és a dir, els pilots rebaixats i la motllura per sobre d'aquests. I finalment, es va equipar amb un motor de 1300 cc, el mateix que portaria el Renault 12.

Encara que el Renault 10 era superior al R8 en general, no va tenir l'èxit que s'esperava. I després d'una curta vida, i de "rematar" el seu poc èxit la sortida al mercat del Renault 12, el R10 va deixar de fabricar-se el 1971.

El poc èxit que va tenir es va deure a què els vehicles de tipus "tot enrere" tenia cada vegada menys seguidors i havia de competir amb models de major cilindrada, motor davanter, tracció posterior, major amplitud i a un preu molt similar. A més, la Règie va tornar a treure al mercat el R8 ja que tenia més èxit i oferia pràcticament les mateixes prestacions a un preu menor. Amb tot això, el R10 més aviat va exercir un paper de cotxe de transició fins al llançament en 1969 del Renault 12.

Això sí, malgrat no collir un gran èxit i ser un fracàs en el que a vendes es refereix, és un vehicle que s'ha guanyat el respecte dels aficionats als cotxes d'època i ha passat a la història com un dels grans d'entre els clàssics d'aquells temps. Una cosa que molts cotxes amb majors èxits no han aconseguit assolir.

El MARS II. Un Renault 10 elèctric

Robert Aronson, president de l'empresa Electric Fuel Propulsion Inc., i Donald Swanson, propietari d'un concessionari Renault en Ferndale (Michigan), van posar en marxa un projecte per transformar un Renault 10 en un cotxe totalment elèctric al que van denominar Mars II (el Mars I va ser una modificació del Renault Renault Dauphine). La seva fabricació va durar de 1967 a 1968 i es van produir 45 cotxes.

El primer Mars II es va vendre a la companyia elèctrica Wisconsin Power & Light (WPL) el 14 de setembre de 1967. General Motors també va fer una comanda per sotmetre'l a unes proves que van durar més de sis mesos dutes a terme per la compañia Cornell Aeronautical Laboratory.

El cotxe incorporava, a més d'un sistema de fre regeneratiu, unes bateries de plom-cobalt a l'habitacle del motor i al maleter que li proporcionava 15 cavalls de potència a un motor de corrent continu, amb el qual podia accelerar de 0 a 64 km/h en deu segons i aconseguir una velocitat màxima de 95 km/h, podent recórrer de 110 a 190 quilòmetres abans de recarregar-les.

Aronson afirmava[cal citació] que les bateries dels seus cotxes es podien recarregar 800 vegades, la qual cosa equivaldria a una conducció d'entre 90.000 i 145.000 quilòmetres. Les bateries es podien recarregar un 80% del total en 30-45 minuts, aconseguint el 100% en 90.

Amb el Mars II, van emprendre un viatge de cinc dias recorrent el país des de Detroit (Michigan) fins a Phoenix (Arizona), on els habitants el van rebre amb una gran ovació. Amb aquesta gesta volien demostrar la fiabilitat dels cotxes elèctrics i estimular l'interès del públic en aquest tipus de vehicles.

Enllaços externs i referències