Linda Nochlin: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Va estudiar a la [[Universitat de Columbia]] i va realitzar el seu doctorat en [[història de l'art]] a l'Institut de Belles Arts de la [[Universitat de Nova York]] el 1963. Després de treballar en els departaments d'història de l'art a la [[Universitat de Yale]] i el Vassar College, va passar a l'institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York, on continua actualment la seva docència. Com a complement de la seva carrera acadèmica, és membre del consell assessor d'art de la Fundació Internacional per a la investigació de l'art (IFAR). |
Va estudiar a la [[Universitat de Columbia]] i va realitzar el seu doctorat en [[història de l'art]] a l'Institut de Belles Arts de la [[Universitat de Nova York]] el 1963. Després de treballar en els departaments d'història de l'art a la [[Universitat de Yale]] i el Vassar College, va passar a l'institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York, on continua actualment la seva docència. Com a complement de la seva carrera acadèmica, és membre del consell assessor d'art de la Fundació Internacional per a la investigació de l'art (IFAR). |
||
Va ser especialment coneguda per haver publicat un article al gener de 1971 en ''Artnews'', que va llançar una nova branca de la història de l'art: La història i el lloc de les dones a l'art. L'assaig: ''Per què no hi ha hagut grans dones artistes?'', va explorar les possibles raons de per què la grandesa de l'assoliment de l'èxit del geni artístic ha estat reservat per a homes com [[Miquel Àngel]], mentre dones com [[Sofonisba Anguissola]], [[Artemisia Gentileschi]], [[Élisabeth |
Va ser especialment coneguda per haver publicat un article al gener de 1971 en ''Artnews'', que va llançar una nova branca de la història de l'art: La història i el lloc de les dones a l'art. L'assaig: ''Per què no hi ha hagut grans dones artistes?'', va explorar les possibles raons de per què la grandesa de l'assoliment de l'èxit del geni artístic ha estat reservat per a homes com [[Miquel Àngel]], mentre dones com [[Sofonisba Anguissola]], [[Artemisia Gentileschi]], [[Élisabeth Louise Vigée Le Brun]], [[Barbara Bodichon|Barbara Leigh Smith Bodichon]], [[Rosa Bonheur]], [[Angelica Kauffmann]], [[Vanessa Bell]], [[Marie Bashkirtseff]], [[Cecilia Beaux]], [[Hannah Höch]],[[ Hilma af Klint]] o [[Suzanne Valadon]], han passat desapercebudes gairebé completament. Argumenta les expectatives socials generals contra la dona especialment a l'art, restriccions a l'educació de les dones en les acadèmies d'art i tota l'elitista, glorificació de l'individu i la subestructura de productors de monografies en la qual es basa la professió d'història de l'art, que sistemàticament han impedit el sorgiment de grans dones artistes. |
||
Revisió del 17:39, 10 jul 2011
Linda Nochlin (Nova York 31 de gener de 1931),[1] és una historiadora de l'art, professora universitària i escriptora feminista.
Biografia
Va estudiar a la Universitat de Columbia i va realitzar el seu doctorat en història de l'art a l'Institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York el 1963. Després de treballar en els departaments d'història de l'art a la Universitat de Yale i el Vassar College, va passar a l'institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York, on continua actualment la seva docència. Com a complement de la seva carrera acadèmica, és membre del consell assessor d'art de la Fundació Internacional per a la investigació de l'art (IFAR).
Va ser especialment coneguda per haver publicat un article al gener de 1971 en Artnews, que va llançar una nova branca de la història de l'art: La història i el lloc de les dones a l'art. L'assaig: Per què no hi ha hagut grans dones artistes?, va explorar les possibles raons de per què la grandesa de l'assoliment de l'èxit del geni artístic ha estat reservat per a homes com Miquel Àngel, mentre dones com Sofonisba Anguissola, Artemisia Gentileschi, Élisabeth Louise Vigée Le Brun, Barbara Leigh Smith Bodichon, Rosa Bonheur, Angelica Kauffmann, Vanessa Bell, Marie Bashkirtseff, Cecilia Beaux, Hannah Höch,Hilma af Klint o Suzanne Valadon, han passat desapercebudes gairebé completament. Argumenta les expectatives socials generals contra la dona especialment a l'art, restriccions a l'educació de les dones en les acadèmies d'art i tota l'elitista, glorificació de l'individu i la subestructura de productors de monografies en la qual es basa la professió d'història de l'art, que sistemàticament han impedit el sorgiment de grans dones artistes.