Barb d'Andalusia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 42: Línia 42:
==Conservació==
==Conservació==
La degradació ambiental, la fragmentació de l'hàbitat i altres impactes antròpics sobre els ecosistemes d'aigües continentals (contaminació per abocaments industrials, agrícoles i urbans; extracció d'aigua per a fins agrícoles; extracció d'àrids; infraestructures hidràuliques com canalitzacions, preses, etc.) Estan contribuint a una ràpida reducció de les poblacions de barb a la Península Ibèrica. D'altra banda, la introducció d'espècies exòtiques, com Sander lucioperca, Lepomis gibbosus, Ameiurus melas, Micropterus salmoides, Esox lucius, i diverses espècies de ciprínids, en gran part dels rius on l'espècie és present és una de les principals amenaces i una de les principals causes del declivi d'aquesta espècie.
La degradació ambiental, la fragmentació de l'hàbitat i altres impactes antròpics sobre els ecosistemes d'aigües continentals (contaminació per abocaments industrials, agrícoles i urbans; extracció d'aigua per a fins agrícoles; extracció d'àrids; infraestructures hidràuliques com canalitzacions, preses, etc.) Estan contribuint a una ràpida reducció de les poblacions de barb a la Península Ibèrica. D'altra banda, la introducció d'espècies exòtiques, com Sander lucioperca, Lepomis gibbosus, Ameiurus melas, Micropterus salmoides, Esox lucius, i diverses espècies de ciprínids, en gran part dels rius on l'espècie és present és una de les principals amenaces i una de les principals causes del declivi d'aquesta espècie.

== Referències ==
{{referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
Línia 51: Línia 54:
* Wheeler, A.: ''The World Encyclopedia of Fishes'', 2a. edició, [[Londres]]: Macdonald. Any [[1985]].
* Wheeler, A.: ''The World Encyclopedia of Fishes'', 2a. edició, [[Londres]]: Macdonald. Any [[1985]].
</div>
</div>

== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://spanishfauna.blogspot.com Fauna Iberica]
* [http://spanishfauna.blogspot.com Fauna Iberica]
* Fauna Iberica [http://spanishfauna.blogspot.com/2011/07/barbus-sclateri-barbo-gitano-pez.html Barbus Sclateri] [http://spanishfauna.blogspot.com/2011/07/barbus-sclateri-barbo-gitano-pez.html Barbo Gitano]
* Fauna Iberica [http://spanishfauna.blogspot.com/2011/07/barbus-sclateri-barbo-gitano-pez.html Barbus Sclateri] [http://spanishfauna.blogspot.com/2011/07/barbus-sclateri-barbo-gitano-pez.html Barbo Gitano]

{{ORDENA:Barb D'Andalusia}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Barb D'Andalusia}} <!--ORDENA generat per bot-->


Línia 59: Línia 64:


[[es:Barbus sclateri]]
[[es:Barbus sclateri]]

== Referències ==
{{referències}}

Revisió del 08:42, 15 jul 2011

Infotaula d'ésser viuBarb d'Andalusia
Luciobarbus sclateri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN2589 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaCyprinidae
GènereBarbus
EspècieLuciobarbus sclateri Modifica el valor a Wikidata
Günther, 1868
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El barb d'Andalusia (Barbus sclateri) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Morfologia

Els mascles poden assolir els 29,7 cm de longitud total.[3][4]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça. És una espècie bentònica que presenta hàbits limnófilos. En general, és un típic habitant del curs mitjà dels rius, preferint aigües clares i corrent ràpida amb fons pedregosos o de graves, sobretot durant l'època reproductora. També es pot trobar en embassaments, llacs, llacunes, incloses les litorals, sèquies de reg i en ambients aïllats amb aigua permanent com capçaleres de rambles, fonts, brolladors i basses i dipòsits d'emmagatzematge d'aigua. És una espècie que, igual que altres ciprínids, pot arribar a ser molt abundant localment. No obstant això, aquestes abundàncies pateixen canvis temporals considerables.

Distribució geogràfica

Es troba a la Península Ibèrica.[4]

Reproducció

Generalment es reprodueixen entre maig i juliol, presentant les femelles un període de maduració gonadal més llarg (febrer-maig) que els mascles (març-maig), després del qual es produeix la posada entre maig i juny. Les femelles són fresar múltiples, desenvolupant al llarg de l'època reproductora dos lots d'ous que posen successivament.

Interaccions entre espècies

És una espècie d'hàbits gregaris. En molts rius i rierols mediterranis, a la temporada estival el flux cessa i els rierols queden reduïts a petites gorgues aïllades on els peixos queden concentrats. En aquestes situacions, la densitat de peixos s'incrementa i la competició per l'espai i l'aliment poden ser molt importants. L'efecte directe que les espècies introduïdes de caràcter ictiòfags presenten sobre l'espècie està constatat en diversos estudis. La presència d'aquestes espècies ictiòfags altera considerablement la dinàmica de les poblacions de B. sclateri. D'altra banda, cal destacar l'efecte directe o indirecte que poden causar les espècies introduïdes no ictiòfags, com la competència per recursos tròfics i / o espacials, hibridació, transmissió de malalties, etc. Els ous són tòxics per a altres espècies de peixos, cosa que els pot servir com a defensa davant dels seus depredadors.

Conservació

La degradació ambiental, la fragmentació de l'hàbitat i altres impactes antròpics sobre els ecosistemes d'aigües continentals (contaminació per abocaments industrials, agrícoles i urbans; extracció d'aigua per a fins agrícoles; extracció d'àrids; infraestructures hidràuliques com canalitzacions, preses, etc.) Estan contribuint a una ràpida reducció de les poblacions de barb a la Península Ibèrica. D'altra banda, la introducció d'espècies exòtiques, com Sander lucioperca, Lepomis gibbosus, Ameiurus melas, Micropterus salmoides, Esox lucius, i diverses espècies de ciprínids, en gran part dels rius on l'espècie és present és una de les principals amenaces i una de les principals causes del declivi d'aquesta espècie.

Referències

  1. Cuvier G. 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
  2. Catalogue of Life
  3. Herrera, M. i C. Fernández-Delgado, 1992. The life-history patterns of Barbus bocagei sclateri (Guenther 1868) in a tributary stream of the Guadalquivir River basin, southern Spain. Ecol. Freshwat. Fish. 1(1):42-51.
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)

Bibliografia

  • Almaça, C., 1995. Freshwater fish and their conservation in Portugal. Biol. Conserv. 72:125-127.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey (Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York (Estats Units): John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs