Urraca de Castella i Lleó: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:UrracaSanchoRamiro.jpg|thumb|250px|dreta|Reis i reines de Navarra]] |
[[File:UrracaSanchoRamiro.jpg|thumb|250px|dreta|Reis i reines de Navarra]] |
||
'''Urraca de Castella i Lleó''' ([[Pelúgano]], [[Aller]], [[ |
'''Urraca de Castella i Lleó''' ([[Pelúgano]], [[Aller]], [[Astúries]], [[1133]], [[1189]]) Reina de [[Navarra]], filla bastarda d'[[Alfons VII]] de [[Castella]] i d'una dama asturiana nomenada [[Gontrada Pérez]], filla del comte [[Pedro Díaz]]. |
||
Després de la llarga guerra entre Castella i [[Aragó]], d'una banda, i Navarra de l'altra, el [[1140]] es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre Na [[Blanca]], filla del rei de Navarra, i [[Sanç]] hereu de Castella. No obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda de Na Urraca amb [[García Ramírez]], rei de Navarra [[1144]], pactant-se per a fi una treva amb Aragó el [[1146]]. |
Després de la llarga guerra entre Castella i [[Aragó]], d'una banda, i Navarra de l'altra, el [[1140]] es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre Na [[Blanca]], filla del rei de Navarra, i [[Sanç]] hereu de Castella. No obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda de Na Urraca amb [[García Ramírez]], rei de Navarra [[1144]], pactant-se per a fi una treva amb Aragó el [[1146]]. |
||
Revisió del 13:52, 15 jul 2011
Urraca de Castella i Lleó (Pelúgano, Aller, Astúries, 1133, 1189) Reina de Navarra, filla bastarda d'Alfons VII de Castella i d'una dama asturiana nomenada Gontrada Pérez, filla del comte Pedro Díaz.
Després de la llarga guerra entre Castella i Aragó, d'una banda, i Navarra de l'altra, el 1140 es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre Na Blanca, filla del rei de Navarra, i Sanç hereu de Castella. No obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda de Na Urraca amb García Ramírez, rei de Navarra 1144, pactant-se per a fi una treva amb Aragó el 1146.
El 1147 García acompanyà al seu sogre al setge d'Almeria i més tard al de Còrdova, morint el 1150 a conseqüència d'un accident de caça. Na Urraca fou nomenada pel seu pare governador d'Astúries, on portà a bon fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de Palència Alvar Rodríguez.
Morta Na Urraca en la data indicada, fou enterrada en la capella de Sant Antolí de Palència, trobant-se intacte el seu cos el 1552, en ser restaurada aquella capella, i essent traslladat a la capella parroquial del Sagrari.
El 1865, obert de nou el sepulcre, també es trobà en perfecte estat la conservació del cadàver, que actualment està en la Catedral de Palència.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 65. pàg. 1505 (ISBN 84-239-8465-0)