Llibre de les lamentacions: diferència entre les revisions
m r2.6.5) (Robot afegeix: be:Кніга Плач Ераміі |
m r2.7.2) (Robot afegeix: bar:Klageliada |
||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
[[ar:سفر مراثي إرميا]] |
[[ar:سفر مراثي إرميا]] |
||
[[bar:Klageliada]] |
|||
[[be:Кніга Плач Ераміі]] |
[[be:Кніга Плач Ераміі]] |
||
[[ceb:Basahon sa mga Pagbangotan]] |
[[ceb:Basahon sa mga Pagbangotan]] |
||
Revisió del 00:42, 21 jul 2011
Lamentacions de Jeremies ( איכה ʾēḫā(h), Eikha) és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu. Forma part dels llibres profètics, en les edicions catòliques i ortodoxes es troba entre Jeremies i Baruc i en les bíblies protestants entre Jeremies i Ezequiel.
Autoria
Tant la tradició jueva com la cristiana atribueixen el llibre al profeta Jeremies, recolzant-se en el fet de que el contingut dels poemes correspon a l'època en que va viure el profeta. Un altre indici al seu favor és la frase de Segon de Cròniques: "Jeremies va compondre una lamentació sobre Josies" (2 Cròniques 35:25).
El primer problema rau en que Jeremies no semble un autor inclinat a gèneres tan complicats i difícils com els poemes de lamentació; per altra banda, no formava part del partit pro-egipci (el llibre implora l'ajuda del faraó), ni s'alegrà per la mort de Sedecies (el llibre la celebra), ni, per cert, testimoniaria en contra de la veritat de les profecies (ell mateix era un profeta).
Les teories actuals sostenen que les Lamentacions s'escriviren a Jerusalem després de la catàstrofe del 587 aC. Els veritables autors, foren jueus versats en la Llei, i amb tota probabilitat, eren sacerdots que coneixien perfectament el Llibre de Jeremies. El capitul 1 pot ser del 597 aC.
Pels erudits, es difícil que Jeremies escrivís el text. Les tres fonts (Talmud, LXX i el Targum) en realitat només repeteixen l'atribució de 2 Cròniques 35:25.
Contingut
L'obra està distribuïda en cinc poemes independents, que corresponen als cinc capítols de què consta. El primer poema sembla referir-se al primer setge de Jerusalem i a la deportació posterior de l'any 597 aC. Els poemes segon i quart, considerats els més antics, es refereixen directament als fets de l'any 587 aC, la caiguda de Jerusalem. Mentre que els poemes tercer i cinquè farien referencia a la situació posterior a la destrucció de la ciutat.
La intensió de l'autor o autors dels poemes és fer prendre consciència de l'abast de la catàstrofe. El poble es veu abocat a una veritable crisi. D'una banda l'aparent absència i despreocupació de Déu per la sort dels seus fills. D'altra banda, és la pèrdua dels puntals de la fe: el temple, la terra rebuda de Déu, i la institució monàrquica. Per l'autor la causa d'aquesta desfeta està en el pecat i demanar perdó serà el primer pas, Déu no s'ha desentès totalment del seu poble. De l'absència de Déu es pot passar a la seva presència salvadora.
Bibliografia
- Bíblia Catalana Interconfessional, introducció a Lamentacions.
