Guillem Soler

La Mar Negra a la carta portolana de Guillem Soler (BNF Res. Ge. B. 1131)

Guillem Soler (Mallorca, segles XIV i XV) fou un bruixoler i mestre de cartes de navegar documentat entre 1368 i 1402, data en la que ja era difunt, coetani per tant de Cresques Abraham i del seu fill Jafuda Cresques.

La seva obra reprodueix els models cartogràfics, toponímics i decoratius portats, o desenvolupats, a Mallorca per Angelí Dolcet. La distància cronològica entre l'obra d'aquest darrer i la de Guillem Soler fan suposar que el seu aprenentatge es produí mitjançant un deixeble d'Angelí que hom ha identificat hipotèticament amb Guillem Cantarelles.

S'ha suposat que el Rei Joan el Caçador, es refereix a Guillem Soler en una carta escrita a la mort de Cresques Abraham, 1387, quan diu que un mestre cristià, lo qual diuen que és fort apte en semblant obra ha de finalitzar un mapa que havia encarregat, en el cas que Cresques l'hagués deixat inacabat. Aquesta suposició es fonamenta en la inexistència de documentació sobre cap altre taller de cristians de natura en aquelles dates a Mallorca i, si la hipòtesi fos correcta, acreditaria que Soler abans no treballava per la corona, cosa que, entre altres raons, el descartaria com autor de l'Atles Català.

Gabriel Soler és el fundador d'una saga de cartògrafs que perllongaren la seva activitat fins al darrer terç del segle XV i que conformaren els tallers cristians de la denominada Escola cartogràfica mallorquina, la filiació d'aquests cartògrafs, a més d'estar fonamentada en la documentació de l'època, es pot resseguir per algunes característiques peculiars de la seva producció.

Obra cartogràfica

Malgrat que Guillem Soler segueix el model dolcetià, es detecten alguns detalls propis que la historiografia ha denominat patró solerià, que permeten distingir-lo del patró cresquià o jueu i convers, amb el qual, però, comparteix la substitució del llatí, usat en la cartografia feta a Mallorca fins aleshores, per la llengua catalana. Els seus trets particulars són:

• Obviar les referències a Moisès al mont Sinaí, i la seva substitució per les referències al Monestir de santa Caterina.
• Indicació a La Meca de que Mahoma és un fals profeta.
• Indicació que l'illa de Buda és el lloc on es coronen els reis d'Hongria.
• Petites diferencies toponímiques en relació als Cresques.

Es conserven dues cartes signades per Guillem Soler:

• Carta s/d, aprox. 1380, Biblioteca Nacional de França (Res. Ge. B. 1131), àrea mediterrània i atlàntica. Decorada; abunden els escuts i banderes de ciutats.
• Carta de 1385, Arxiu d'Estat de Florència (CN 3), àrea mediterrània i atlàntica. Sense decorar.

Genealogia dels cartògrafs Soler-Lloret

──Guillem Soler (doc. 1368-†<1402)
    ├──Joan Soler (doc. 1405-1409)
    │    └──Rafel Soler (doc. 1420-†<1446)
    │         └──Gabriel Soler (doc. 1446-1475)
    └──Margarita ∞(<1402) Esteve Lloret
         └──Rafel Lloret (doc. 1436-†<1451)

Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem Soler

• Llista cronològica de cartògrafs portolans mallorquins.
• Guillem Cantarelles.

Bibliografia

• Baig i Aleu, Maria. Un nuevo documento sobre Guillen Soler y la cuestión de la cartografía mallorquina. Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, Vol. 24, Nº 51, pags. 587-604, 2001. 
• Ginard Bujosa, Antoni. La cartografia mallorquina a Mallorca. Barcelona: J.J. de Olañeta, Editor, 2002. ISBN 84-9716-145-9. 
• Pujades i Bataller, Ramon j. Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-393-7576-0. 
• Pujades i Bataller, Ramon J. La carta de Gabriel Vallseca de 1439. Barcelona: Lumenartis, 2009. ISBN 978-84-612-3682-4.