Seiyun: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Seiyun''' (àrab '''Sayun'''/Say'ūn سيئون‎, també apareix com Saywun però Sayun és la forma més antiga i original) és una ciutat del Iemen, a...».
 
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Seiyun''' (àrab '''Sayun'''/Say'ūn سيئون‎, també apareix com Saywun però Sayun és la forma més antiga i original) és una ciutat del [[Iemen]], a l'[[Hadramaut]], a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 kms a l'est de [[Shibam]] i a 24 kms a l'oest de [[Tarim]] i 480 kms al nord de [[Mukalla]]. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del [[Iemen del Sud]]). Esta al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic.
'''Seiyun''' (àrab '''Sayun'''/Say'ūn سيئون‎, també apareix com Saywun però Sayun és la forma més antiga i original) és una ciutat del [[Iemen]], a l'[[Hadramaut]], a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 kms a l'est de [[Shibam]] i a 24 kms a l'oest de [[Tarim]] i 480 kms al nord de [[Mukalla]]. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del [[Iemen del Sud]]). Esta al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic.


La vila apareix al inici del govern dels [[kathiri]]s al segle XV; els kathiris van conquerir l'Hadramaut venint des de [[Zufar]] d'on eren originaris durant el segle XV. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a [[Shibam]] i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans. El 1867 i 1868 els [[quaiti]], un grup de la tribu [[yafi]], dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a [[Principat d'Hyderabad|Hyderabad]] a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun. El veí sultanat de [[Shabwa]] (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle XIX o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. El sultanat kathiri fou abolit el [[2 d'octubre]] de [[1967]] després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la [[república Popular del Iemen del Sud]].
La vila apareix al inici del govern dels [[kathiri]]s al segle XV; els kathiris van conquerir l'Hadramaut venint des de [[Zufar]] d'on eren originaris al inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a [[Shibam]] i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans. El 1867 i 1868 els [[quaiti]], un grup de la tribu [[yafi]], dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a [[Principat d'Hyderabad|Hyderabad]] a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun. El veí sultanat de [[Shabwa]] (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle XIX o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. El sultanat kathiri fou abolit el [[2 d'octubre]] de [[1967]] després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la [[república Popular del Iemen del Sud]].


==Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)==
==Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)==

Revisió del 19:29, 26 jul 2011

Seiyun (àrab Sayun/Say'ūn سيئون‎, també apareix com Saywun però Sayun és la forma més antiga i original) és una ciutat del Iemen, a l'Hadramaut, a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 kms a l'est de Shibam i a 24 kms a l'oest de Tarim i 480 kms al nord de Mukalla. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del Iemen del Sud). Esta al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic.

La vila apareix al inici del govern dels kathiris al segle XV; els kathiris van conquerir l'Hadramaut venint des de Zufar d'on eren originaris al inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a Shibam i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans. El 1867 i 1868 els quaiti, un grup de la tribu yafi, dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a Hyderabad a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun. El veí sultanat de Shabwa (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle XIX o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. El sultanat kathiri fou abolit el 2 d'octubre de 1967 després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la república Popular del Iemen del Sud.

Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)

  • 1670 - 1690 Jafar ibn Abd Allah Al Kathiri
  • 1690 - 1707 Badr ibn Jafar Al Kathiri
  • 1707 - 1725 Abd Allah ibn Badr Al Kathiri
  • 1725 - 1760 Amr ibn Badr Al Kathiri
  • 1760 - 1800 Ahmad ibn Amr Al Kathiri
  • 1800 - 1830 Muhsin ibn Ahmad Al Kathiri
  • 1830 - 1880 Ghalib ibn Muhsin Al Kathiri
  • 1880 - 1929 al-Mansur ibn Ghalib Al Kathiri
  • 1929 - 1938 Ali ibn al-Masur Al Kathiri
  • 1938 - 1949 Jafar ibn al-Mansur Al Kathiri
  • 1949 - 1967 al-Husayn ibn Ali Al Kathiri

Sultans kathiri de Tarim

  • 1880 - 1920 Muhsin ibn Ghalib
    • Sayyid Abu Bakr ibn Shaykh al-Kaf (governant de facto)
  • 1920 - 1935 Muhammad ibn Muhsin
    • 192? - 194? Sayyid Ali al-Kaf (governant de facto)
  • 1935 - 1945 Abd Allah ibn Ghalib i Muhammad ibn Ghalib
    • 194? - 1945 Abd Allah ibn Said (governant de facto)

Referència

  • An account of the Arab tribes in the vicinity of Aden, Bomai 1909, govern de Bombai.