Jordi d'Àustria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
m r2.7.1) (Robot afegeix: en:George of Austria
Línia 27: Línia 27:
[[Categoria: Tirol del Sud]]
[[Categoria: Tirol del Sud]]


[[fr:Georges d'Autriche]]
[[de:Georg von Österreich]]
[[de:Georg von Österreich]]
[[en:George of Austria]]
[[es:Jorge de Austria]]
[[es:Jorge de Austria]]
[[fr:Georges d'Autriche]]
[[nl:Joris van Oostenrijk]]
[[nl:Joris van Oostenrijk]]

Revisió del 22:15, 2 ago 2011

Jordi d'Àustria

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Era el fill de Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic i d"'una de les seves amants segons les fonts una Salzburguesa o d'una familia noble hongaresa. Va crèixer a les Disset Províncies sota la tutela de Margarida d'Àustria, junts amb Carles V i Ferran I. Margarida va carregar-lo aviat d'unes prebendes i va obtenir la dispensa papal del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare.

El 1525 va esdevenir bisbe de Brixen on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el protestantisme i els abusos dins l'església catòlica, mentrestant va omplir missions diplomàtique a Bolonya, a les Disset Províncies, a Hamburg i a Dinamarca, a Nàpols i Brussel·les. De 1539 a 1541 va ser arquebisbe de València. Carles V va cercar un aliat segur a la demissió del príncep-bisbe de Lieja Corneli de Berghes.

Durant el viatge de València a Lieja, Francesc I de França va captivar-lo aprop de Lió. Després de 22 mesos de captivitat i el pagamant d'un llarg rescat va poder prendre effectivament el seu càrrec. A Lieja va tenir la reputació d'un sobirà moderat, delerós dem benestar dels seus subordenats. A la seva política exterior va romandre totalment sotmès a Carles V.[1]

Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir al 1619, Margarida que va esdevenir una abadessa aprop de Charleroi (mort al 1604) i Maria (mort després de 1589).


Precedit per:
Corneli de Berghes
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
15441557
Succeït per:
Robert de Berghes

Referències