Carta de Judes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: sk:Júdov list
m r2.6.4) (Robot afegeix: bar:Briaf vo Judas
Línia 65: Línia 65:
[[ar:رسالة يهوذا]]
[[ar:رسالة يهوذا]]
[[arc:ܐܓܪܬܐ ܕܝܗܘܕܐ]]
[[arc:ܐܓܪܬܐ ܕܝܗܘܕܐ]]
[[bar:Briaf vo Judas]]
[[cdo:Iù-dâi Cṳ̆]]
[[cdo:Iù-dâi Cṳ̆]]
[[cs:List Judův]]
[[cs:List Judův]]

Revisió del 06:16, 4 ago 2011

El Papir 72 (un dels Papirs Bodmer) és la còpia més antiga de l'Epístola de Judes

L'Epístola de Judes és un dels llibres del Nou Testament i penúltim llibre de la Bíblia. És el més curt amb només 25 versets.

Autor i lloc

En el passat es creia que l'autor era Judes el germà de Jaume (Judes 1:1) o Judes el germà de Jesús. Peró ja en l'època de Orígenes (segle III) hi havia dubtes en l'Església sobre la seva autoria i durant la reforma protestant van tornar a sorgir aquests dubtes. Després s'afirmà que l'apòstol havia estat l'autor.

A principis del segle XX molts teòlegs proposaren que havia estat escrita per un autor anònim de principis del segle II. Per les referencies a l'Antic Testament i altres llibres i per l'apropiació del nom de Judes, la majoria dels teòlegs pensen que l'epístola fou escrita a Palestina.

Canonicitat

  • Marció en el seu cànon anterior a l'any (150) no la va incloure entre les cartes de Pau.
  • El Fragment Muratorià el considerà canònic a l'any 170.
  • El Decret Gelasianum l'accepta com a canònica, amb el nom Iudae Zelotis apostoli epistula una (Epístola de Judes l'apòstol Zelota)
  • En el Concili de Nicea I l'any 325 fou declarat canònic.

Teories sobre la persona de Judes

  • Alguns teòlegs protestants suposen que Judes era un germà o germanastre de Jesús.
  • L'Església catòlica creu que Judes era un cosí de Jesús i fill de Cleofàs.
  • L'Església ortodoxa oriental defensa que Judes era un germanastre de Jesús nascut d'una segona dona de Josep.
  • En una part de Síria creuen que Judes era l'apòstol Tomàs, anomenat Judes Tomàs (autor dels Actes de Tomàs), el doble de Jesús.

Contingut

  1. L'epístola es dirigeix als cristians en general (Judes 1-2).
  2. Una amonestació pels falsificadors de la doctrina (Judes 3-4) i exemples de persones castigades en el Antic Testament (Judes 5-16).
  3. Incitació a estimar a Déu, enfortir la fe i ajudar a germans i germanes que tenen dubtes (Judes 17-23).
  4. Promesa i lloança (Judes 24-25).

Judes i Henoc

Tot l'escrit respira una atmosfera molt pròxima a la literatura apocalíptica jueva de mitjans del segle I dC. L'autor cita el Llibre d'Henoc i aŀŀludeix a un altre llibre apocalíptic, probablement l'Assumpció de Moisès.

1 Henoc 60:8 "Henoc, el setè després d'Adam"
1 Henoc 1:9 "el Senyor ve amb les seves [santes] miríades a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests [pecadors] impenitents han proferit contra ell."
Judes 14-15 "D'ells ja en profetitzà Henoc, el setè després d'Adam, quan deia: Vet aquí que el Senyor ve amb les seves santes miríades 15 a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests pecadors impenitents han proferit contra ell."

1 Henoch 1:2-10 és una expansió de la benediccion de Moisès:[1][2][3][4]

Deuteronomi 33:2 "Digué: “El Senyor ha vingut del Sinaí i des de Seïr els va clarejar: va resplendir des del mont de Paran i va arribar amb deu milers de sants, i a la dreta duia una llei de foc per a ells."


Semblances amb la Segona Epístola de Pere

Alguns versicles de Judes (3-18) són semblants als de Segona epístola de Pere (1:5 i 2:1-18). Això suggereix que un dels escriptors coneixia l'altre epístola. La majoria dels teòlegs defensen que Pere usà l'epístola de Judes com a font, donat que aquesta és més curta. Un argument contrari és que Pere prediu que vindran falsificadors de la doctrina, i Judes diu que ja han vingut:

2 Pere 3:3 "Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insídies, gent que es deixa portar per les pròpies passions
Judes 17 "Però vosaltres, estimats, recordeu-vos de les coses que us van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist 18 quan us deien: "Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d'impietat."

Bibliografia

  1. Nickelsburg George W.E. 1 Enoch: A New Translation; Based on the Hermeneia Commentary by George W.E. Nickelsburg Fortress
  2. Charles R.H. The Book of Enoch 1910
  3. Charlesworth J. The Old Testament Pseudepigrapha Vol 1 1986
  4. Vanderkam James C. From Revelation to Canon 2002

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Enllaç AB