Francesco Albertini: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 5: Línia 5:
''Opusculum de mirabilibus novae & veteris urbis Romae'' fou "La guia més popular de l'antiga Roma al segle XVI".<ref>Stinger, p. 70.</ref> Albertini la presentà com la nova i actualitzada ''[[Mirabilia Urbis Romae|Mirabilia]]'' "sense de les seves faules i tonteries", i hi va incloure una desripció substancial de la reconstrucció de Roma començada pel papa [[Sixt IV]].<ref>Stinger, pp. 70-71.</ref>
''Opusculum de mirabilibus novae & veteris urbis Romae'' fou "La guia més popular de l'antiga Roma al segle XVI".<ref>Stinger, p. 70.</ref> Albertini la presentà com la nova i actualitzada ''[[Mirabilia Urbis Romae|Mirabilia]]'' "sense de les seves faules i tonteries", i hi va incloure una desripció substancial de la reconstrucció de Roma començada pel papa [[Sixt IV]].<ref>Stinger, pp. 70-71.</ref>


''Memoriale di molte picture e statue sono nella inclyta cipta di Florentia'' és generalment considerat com la primera guía de Florència. D'acord amb Klein i Zerner, és "una peça superficial i bastant pobre d'escriptura" de molt dubtós valor, però que es destaca com un monument d'esperit artístic, que ressalta l'orgull i l'auto-consciència de la gent de Florència<ref>Klein and Zerner, p. 30</ref>. No obstant això, De Boer demostra que Albertini va fer alguns errors d'atribució i el llibre, encara que breu, és una de les fonts més valuoses sobre l'art de Florència abans de [[Le Vite|Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes]] de [[Giorgio Vasari]].<ref>De Boer, pp. 11-37.</ref>
''Memoriale di molte picture e statue sono nella inclyta cipta di Florentia'' és generalment considerat com la primera guía de Florència. D'acord amb Klein i Zerner, és "una peça superficial i bastant pobre d'escriptura" de molt dubtós valor, però que es destaca com un monument d'esperit artístic, que ressalta l'orgull i l'auto-consciència de la gent de Florència.<ref>Klein and Zerner, p. 30</ref> No obstant això, De Boer demostra que Albertini va fer alguns errors d'atribució i el llibre, encara que breu, és una de les fonts més valuoses sobre l'art de Florència abans de [[Le Vite|Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes]] de [[Giorgio Vasari]].<ref>De Boer, pp. 11-37.</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 08:07, 4 ago 2011

Francesco Albertini (Florència, 1469 - mort després del 30 d'agost de 1510 [1]), fou un clergue, humanista, i arqueòleg italià. Va ser canonge de la Basílica de Sant Llorenç de Florència, i capellà del cardenal Fazio Santoro a Roma.

El 1510 va escriure tres llibres: Opusculum de mirabilibus novae & veteris urbis Romae, Septem mirabilia orbis et urbis Romae et Florentinae[2] i Memoriale di molte picture e statue sono nella inclyta cipta di Florentia.

Opusculum de mirabilibus novae & veteris urbis Romae fou "La guia més popular de l'antiga Roma al segle XVI".[3] Albertini la presentà com la nova i actualitzada Mirabilia "sense de les seves faules i tonteries", i hi va incloure una desripció substancial de la reconstrucció de Roma començada pel papa Sixt IV.[4]

Memoriale di molte picture e statue sono nella inclyta cipta di Florentia és generalment considerat com la primera guía de Florència. D'acord amb Klein i Zerner, és "una peça superficial i bastant pobre d'escriptura" de molt dubtós valor, però que es destaca com un monument d'esperit artístic, que ressalta l'orgull i l'auto-consciència de la gent de Florència.[5] No obstant això, De Boer demostra que Albertini va fer alguns errors d'atribució i el llibre, encara que breu, és una de les fonts més valuoses sobre l'art de Florència abans de Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes de Giorgio Vasari.[6]

Referències

  1. De Boer, p. 11.
  2. El llibre Set miracles de Roma i de Florència describia 21 edificis: les set meravelles del món, set edificis de Roma i set de Florència. - Stinger, p. 70.
  3. Stinger, p. 70.
  4. Stinger, pp. 70-71.
  5. Klein and Zerner, p. 30
  6. De Boer, pp. 11-37.

Bibliografia