Comtat de Trípoli: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 15: Línia 15:
* [[Ramon IV de Tolosa|Ramon I]] (Ramon IV de Sant Gèli comte de Tolosa) 1106
* [[Ramon IV de Tolosa|Ramon I]] (Ramon IV de Sant Gèli comte de Tolosa) 1106
* [[Guillem II de Cerdanya|Guillem Jordà]] de [[Cerdanya]] 1106-1109
* [[Guillem II de Cerdanya|Guillem Jordà]] de [[Cerdanya]] 1106-1109
* Bertran de Sant Gèli 1109-1112
* [[Bertran de Tolosa|Bertran de Sant Gèli]] 1109-1112
* Ponç 1112-1137
* Ponç 1112-1137
* [[Ramon II de Trípoli]] 1137-1151
* [[Ramon II de Trípoli]] 1137-1151

Revisió del 20:44, 6 ago 2011

L'Orient pròxim el 1135, amb el comtat de Trípoli en roig.
Escut del comtat de Trípoli.

El Comtat de Trípoli fou creat el 1109 i formava part dels estats croats creats com a conseqüència de les victòries militars de les diverses Croades.

Dominis

Els seus dominis el formaven la zona de la costa i la muntanya i arribava fins al riu Orontes, a la regió de Trípoli al Líban.

Història

El primer comte fou Bertran de Sant Gèli, comte de Tolosa, que es va imposar a Guillem II de Cerdanya. Bertran va reconèixer la sobirania feudal del Regne de Jerusalem.

Bertran va morir el 1112 i el va succeir a Trípoli el seu fill Ponç que va reconèixer com a senyor sobirà al príncep d'Antioquia, i va morir el 1137, recollint la successió el seu fill Ramon (anomenat Ramon II perquè Ramon IV de Sant Gèli, mort el 1106, es considerat l'ancestre de la dinastia com a Ramon I), que va començar a enfrontar-se amb els musulmans que li van prendre alguns territoris (Rafanea el 1137). El 1142 va fer fortificar el krak dels cavallers que es va encomanar als cavallers hospitalers. Va morir el 1151 i el va succeir el seu fill Ramon III que va morir el 1187 sense descendència, i el comtat va anar a parar a Boemond (després Boemond III d'Antioquia) que des el 1201 portà el títol de príncep d'Antioquia i comte de Trípoli. Va seguir la sort d'Antioquia fins el 1268 en que, ocupada la ciutat d'Antioquia, el príncep Boemond VI es va establir a Trípoli. A la mort de Boemond VII l'herència va passar, després d'algunes lluites, a la seva neboda Llúcia, filla de Boemond VI. El 1289 fou ocupada pels musulmans i el títol va passar a la casa reial de Xipre.

Llista de comtes

  • Ramon I (Ramon IV de Sant Gèli comte de Tolosa) 1106
  • Guillem Jordà de Cerdanya 1106-1109
  • Bertran de Sant Gèli 1109-1112
  • Ponç 1112-1137
  • Ramon II de Trípoli 1137-1151
  • Ramon III de Trípoli 1151-1187
  • Boemond I (III d'Antioquia) 1187-1201 (regent)
  • Ramon IV (I d'Antioquia) 1201-1216
  • Rupin d'Antioquia 1216-1219
  • Boemund II (IV d'Antioquia) 1187-1233
  • Boemund III (V d'Antioquia) 1233-1251
  • Boemund IV (VI d'Antioquia) 1251-1274 (perd Antioquia però en conserva el títol)
  • Boemund V (VII d'Antioquia) 1274-1287 (títol d'Antioquia nomes nominal)
  • Sibil·la 1287
  • govern local 1287-1288
  • Llúcia 1288-1289