Taixkent

Taixkent

Тошкент (uz)
Localització
41° 18′ 40″ N, 69° 16′ 47″ E
Estat	Uzbekistan
Província	Taixkent
Enclavament a	Regió de Taixkent
Capital de	Regió de Taixkent (1938–) Uzbekistan (1991–)
Conté la subdivisió	Almazar (town) (en) Bektemir (en) Chilanzar (en) Mirobod (en) Mirzo Ulugbek district (en) Sergeli District (en) Shaykhontohur (en) Uchtepa (en) Yakkasaray (en) Yashnobod (en) Yunusabad District (en)
Població humana
Població	2.956.384 (2023) (8.830,3 hab./km²)
Idioma oficial	uzbek
Geografia
Superfície	334,8 km²
Banyat per	Chirchiq (en)
Altitud	455
Limita amb	Regió de Taixkent
Organització política
• Cap de govern	Jahongir Abidovich Artykhodzhaev (en) (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	100000
Fus horari	UTC+05:00
ISO 3166-2	UZ-TK
Altres
Agermanament amb	Tunis Trípoli Skopje Sant Petersburg Varna Khàskovo Karachi Saragossa Seattle Istanbul Dniprò Patiala Kortrijk Marràqueix Berlín (1993–) Shanghai (1994–) Kíiv (1998–) Nagoya (2019–)
Lloc web	tashkent.uz

Taixkent (del rus Ташкент; en uzbek Toshkent, o Тошкент en alfabet ciríl·lic) és la capital de l'Uzbekistan. El 2006 tenia 1.967.879 habitants.

El nom actual procedeix del turcman i significa "ciutat de pedra". En el passat, la ciutat ha tingut també els noms de Txatx, Xaix i Binkent. Va ser durant molts segles un punt de pas important en la ruta de la seda, ruta comercial que unia l'Àsia amb Europa.

Malgrat que no té el valor històric d'altres ciutats uzbekes, com ara Bukharà, Samarcanda o Khivà, Taixkent és el principal centre econòmic i cultural de l'Uzbekistan. S'hi troben les principals institucions acadèmiques de l'estat, així com les seus de les empreses transnacionals amb activitat a l'Uzbekistan. A la ciutat s'hi publiquen nou periòdics en uzbek, nou més en rus, així com quatre publicacions en anglès.

Geografia

Taixkent

Taixkent se situa a prop de l'extrem oriental de l'Uzbekistan, al costat de la frontera amb el Kazakhstan, i molt a prop de la vall de Ferganà i del Kirguizistan.

Història

Taixkent apareix esmentada per primera vegada en fonts escrites al segle III aC, amb el nom de Txatx o Xaix, per la qual cosa sembla procedent del terme xinès "pedra". Aquest nom es combinaria posteriorment amb el terme turquès kent ("ciutat"), amb què va donar lloc al nom actual.

Als segles IV i V de la nostra era, ja existia un assentament urbà permanent a l'emplaçament de la ciutat actual.

Les forces àrabs van prendre la ciutat l'any 751, fet amb què va començar l'expansió de l'islam a la regió. Durant els segles IX i X, Taixkent va passar a estar sota el control de l'imperi samànida. Al segle XI Taixkent apareix esmentada per primera vegada com a ciutat.

El 1220, Genguis Khan va conquerir la ciutat i va incorporar-la al gran imperi mongol. Al segle XIV la ciutat va ser part de l'imperi de Tamerlà, que acabaria conquistat per altres pobles d'origen mongol.

Durant els segles XVII i XVIII van augmentar els contactes comercials entre Taixkent i Rússia, en particular durant el regnat del tsar Pere el Gran (1682-1725), arran de les quals s'establiran relacions diplomàtiques per primera vegada entre la cort russa de Sant Petersburg i els khanats centreasiàtics.

El 1839, el tsar rus Nicolau I va tractar d'evitar l'expansió britànica a l'Àsia Central; els britànics des de l'Índia s'havien endinsat a l'Afganistan i mostraven ambicions imperialistes a tot l'Àsia Central. El 1865, Taixkent és conquistada per les tropes russes, que estableixen a la ciutat el Govern General del Turquestan.

Després de la Revolució d'Octubre de 1917, es funda la República Autònoma del Turquestan, amb Taixkent com a capital. Posteriorment, el 1924, Samarcanda és la substituta de Taixkent com a capital, primer del Turquestan, i després de la República Socialista Soviètica (RSS) de l'Uzbekistan, fundada el 27 d'octubre d'aquest mateix any. Finalment, el 1930, Taixkent recupera la qualitat de primera ciutat de la RSS de l'Uzbekistan.

El 26 d'abril de 1966 la ciutat va sofrir un terratrèmol que en va provocar la destrucció gairebé total. El 31 d'agost de 1991 a Taixkent es va declarar la independència de l'Uzbekistan.

Llocs d'interès

El Museu Amir Timur de Taixkent

A causa de la destrucció de molts dels seus edificis històrics després de la Revolució Russa de 1917 i, posteriorment, durant el devastador terratrèmol de 1966, s'ha perdut gran part de l'arquitectura tradicional de Taixkent. Un dels edificis més importants que encara es conserven a la ciutat és la madrassa de Kukeldash, del segle XVI. Actualment l'edifici acull una mesquita i està sent transformat en museu. La construcció d'aquest edifici es remunta al regnat d'Abdul·là Khan (1557-1598).

Durant el segle XIX, el gran duc Nikolai Konstantínovitx Romànov, nét del tsar Nicolau I de Rússia, va ser desterrat a Taixkent, on va morir i va ser enterrat. El seu palau es conserva encara al centre de la ciutat, prop de la plaça Mustaqillik.

L'edifici més emblemàtic del Taixkent actual és la torre de televisió, coneguda com la Torre de Taixkent, la més alta de l'Àsia Central, que destaca pel fet d'integrar elements arquitectònics tradicionals uzbeks. La torre rep uns 70.000 visitants anuals.

A Taixkent s'hi conserva un dels exemplars més antics de l'Alcorà.

Transport públic

Taixkent compta amb un sistema de metro, l'únic de l'Àsia Central.

Vegeu també

• Kurama.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taixkent

• Taixkent, Uzbekistan - Història, fotos i guia de carrers (anglès)
• Descobrir Taixkent (anglès)