Georges Gratiant: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:) |
m Robot posa descripcio a la imatge Logo cg Martinique.jpg |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
{{start box}} |
{{start box}} |
||
{{succession box |
{{succession box |
||
|títol = [[Consell General de la Martinica|President del Consell General de Martinica]]<br/>[[Fitxer:Logo cg Martinique.jpg|30px]] |
|títol = [[Consell General de la Martinica|President del Consell General de Martinica]]<br/>[[Fitxer:Logo cg Martinique.jpg|30px|Consell General de la Martinica]] |
||
| anys = [[1946]] - [[1947]] |
| anys = [[1946]] - [[1947]] |
||
| abans = [[Joseph Lagrosillière]] |
| abans = [[Joseph Lagrosillière]] |
||
Revisió del 23:46, 14 ago 2011
Georges Gratiant (Saint-Esprit, 1907 – 1992) fou un polític martiniquès. Fill d'una família de mulatos acomodats, va estudiar al Liceu Schoelcher i es llicencià en dret a França. Exercí com a advocat a Fort-de-France i alhora fou influït pel comunisme.
Durant els anys 1930 va fundar amb René Ménil, Victor Lamon i Thélus Léro el grup "Front commun" i el 1936 es van fusionar amb el grup "Jean Jaurès" per a formar el 1938 la "Région Communiste de la Martinique".
De 1941 a 1943 participà amb René Ménil, Aristide Maugée, Aimé i Suzanne Césaire en la redacció de la revista Tropiques que lluita contra l'alienació cultural i contra la França de Vichy. Després de la guerra va defensar tesis assimilacionistes i el 1946 fou escollit president del Consell General de la Martinica, el primer amb l'estatut departamental.
El 1948 fou l'advocat defensor dels setze de Basse Pointe setze obrers agrícoles acusats de la mort d'un propietari béké a un hotel de Basse-Pointe. La seva oratòria fou determinant per tal que en el judici celebrat a Bordeus el 1951 tots fossin absolts.
El 21 de setembre de 1957 fou un dels fundadors del Partit Comunista Martiniquès amb René Ménil, Léopold Bissol i Victor Lamon, que reclama una assemblea autònoma per a la Martinica i un nou estatut. El 1959 fou escollit alcalde de le Lamentin, càrrec que ocuparà fins el 1989.
El 1961, després que la policia provoqués la mort de tres obrers agraris en una vaga a Le Lamentin, va pronunciar el "Discours sur les trois tombes" : Qui vulgui pa li daran plom en nom de la llei, em nom de la força, en nom de França, en nom de la força de la llei que vé de França. Això va provocar la còlera del ministre de guerra Pierre Messmer qui el va portar als tribunals, però finalment fou absolt. També es va posar de part de les reivindicacions populars durant el cas OJAM i durant les vagues de 1974.
Ocupà l'alcaldia de Le Lamentin fins el 1989, quan deixà el testimoni al seu adjunt Pierre Samot. Després de morir el 1992 la Place d'Armes de Lamentin fou batejada com Place Georges Gratiant.
Fonts
- Georges Mauvois, Georges Gratiant, un avocat dans le siècle, K Editions 3 - décembre 2008.
| Precedit per: Joseph Lagrosillière |
President del Consell General de Martinica 1946 - 1947 |
Succeït per: Paul Symphor |