Lluís Pericot i Garcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Lluis Pericot i Garcia''' ([[Girona]], [[2 de setembre]] de [[1899]]<ref>http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210148/279363</ref> - [[Barcelona]] [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador.
'''Lluis Pericot i Garcia''' ([[Girona]], [[2 de setembre]] de [[1899]]<ref>http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210148/279363</ref> - [[Barcelona]] [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador.


Estudià a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El [[1925]] obtingué el doctorat amb una tesi sobre la civilització megalítica catalana i la cultura pirinenca. Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Santiago de Compostel·la]] i després a [[València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova de Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans.
Estudià a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El [[1925]] obtingué el doctorat amb una tesi sobre la civilització megalítica catalana i la cultura pirinenca. Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Santiago de Compostel·la]] i després a [[València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans.


El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs.
El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs.

Revisió del 13:45, 15 ago 2011

Lluis Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899[1] - Barcelona 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador.

Estudià a la Universitat de Barcelona essent alumne de Pere Bosch i Gimpera. El 1925 obtingué el doctorat amb una tesi sobre la civilització megalítica catalana i la cultura pirinenca. Ocupà la càtedra de prehistòria, en primer lloc a Santiago de Compostel·la i després a València. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la Cova del Parpalló a la comarca de la Safor, prop de Gandia sobre el que publicà una memòria el 1942. S'especialitzà en el paleolític superior als Països Catalans.

El 1933 tornà a Barcelona i va exercir de professor d'etnologia. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) entre altres càrrecs.

Lluis Pericot publicà nombrosos treballs científics i les seves recerques tingueren un gran reconeixement a nivell internacional.

Obres

  • Prehistoria de la península ibérica (1923)
  • La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica (1925) tesi doctoral
  • La España primitiva y romana (1934)
  • La América indígena (1936)
  • La cueva del Parpalló (1942),
  • La España primitiva (1950)
  • Prehistoria de Marruecos: el paleolítico (1957)
  • Manual de Prehistoria africana (en col·laboració amb Miquel Tarradell, 1961),
  • The Balearic Islands (1973; en castellà, Las Islas Baleares en los tiempos prehistóricos, 1976),
  • Grandeza y miseria de la prehistoria (1948)
  • Las raíces de España (1952)
  • Cincuenta años de prehistoria (1964).


Referències