Ureu

Màscara de Tut-anj-Amón (Tutankamon) portant el uræus .

L' uræus , o ureus , és una representació de la deessa Uadyet. La imatge del uræus constituir l'emblema protector preferent de molts faraons, qui eren els únics que podien portar-com a atribut distintiu de la reialesa.

Etimologia

Uræus va ser el terme que va emprar Horapolón, un estudiós del Alt Egipte, a finals del segle V aC, en el seu tractat Hieroglyphica on mostra una interpretació ideogràfica de l'escriptura jeroglífica, i des de llavors es va mantenir aquest nom.

Iconografia

El uræus tenia forma de cobra i, algunes vegades, portava la corona Roja del Baix Egipte i la corona Blanca de l'Alt Egipte. La deessa cobra Uadyet, solia figurar junt amb la deessa voltor Nejbet, com a representants de l'Alt i Baix Egipte.

Mitologia

Uadyet, originària del delta del Nil, simbolitzava al Baix Egipte, deessa protectora de l'faraó, era una serp que actuava com a protecció de déus i faraons a la mitologia del antic Egipte i se li atribuïa la característica de ser molt poderosa. Encarnava a les deesses solars.

Nejbet, representada com un voltor, era símbol de l'Alt Egipte; deïtat protectora faraó en els naixements, la coronació, les festes de jubileu i en les batalles.

Un dels títols del faraó, el nom de Nebty conté l'Uraeus. També apareix representat a la part superior de molts temples i formant part de les corones egípcies, com diadema subjectant el Nemes (tocat dels faraons), i en joies o amulets de faraons i déus.

La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mites solars del viatge del Sol pel cel i l'inframón, la Duat. Les hi venerava principalment en Buto i en morir es dipositaven en caixes de bronze o fusta, gravades amb relleus d'imatges de serps, que algunes vegades tenien cap humà tocada amb la corona Doble i el uraeus.

Símbol solar alat amb uræus coronats.

Vegeu també

• Nemes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ureu