Snorri Sturluson

Snorri Sturluson, il·lustració de Christian Krogh per a l'edició del 1899 de la Heimskringla.

Snorri Sturluson -pronuncieu: Stúrlusson- (Hvammur í Dölum, c. 1178/1179 - Reykholt (fiord de Borg), 23 de setembre de 1241) fou un jurista, poeta, historiador i escriptor islandès. L'Snorri fou el darrer dels fills de l'Sturla Þórðarson, goði de Hvammur í Dölum, i de la seva darrera dona, la Guðný Böðvarsdóttir.

Biografia

Es va casar als vint anys amb la Herdís Bersadóttir, una dona acabalada. El matrimoni no va durar gaire i va acabar separant-se als quatre anys d'haver-se fet: quan ell es va mudar a Reykholt (fiord de Borg) -que seria la seva residència fins a la seva mort-, ella va decidir de romandre al mas de Borg á Mýrum. Amb la Herdís l'Snorri va tenir un fill (Jón murti) i una filla (Hallbera). El 1215, als 35 anys fou escollit lǫgsǫgumaðr o recitador de la llei, és a dir, cap o president de l'Alþingi, l'Assemblea Legislativa i Judicial anual d'Islàndia.

Tres anys després, el 1218 va abandonar aquest càrrec per viatjar fins a Noruega seguint una invitació del rei Hákon Hákonarson. A la cort del rei Hákon Hákonarson va rebre el títol de skutilsveinn o cavaller. Snorri es va comprometre amb el rei noruec que intentaria fer que els islandesos acceptessin la unió amb Noruega. En tornar a Islàndia, va enviar el seu fill a Noruega com a ostatge: per aquestes circumstàncies fou declarat traïdor d'Islàndia. Posteriorment, també fou declarat traïdor a Noruega, per no haver complert la seva promesa d'annexió. De nou a Islàndia, tornar a detenir-hi el càrrec de lǫgsǫgumaðr o recitador de la llei entre els anys de 1222 a 1231.

L'any 1224 va contreure matrimoni amb la Hallveig Ormsdóttir, fet que el va convertir en l'home més ric d'Islàndia.

L'Snorri fou assassinat amb alguns dels seus fills a Reykholt pels homes del seu cunyat, en Gizurr Þorvaldsson, el 23 de setembre del 1241. El hertogi Skúli Bárðarson s'havia rebel·lat el 6 de novembre del 1239 a Noruega contra el rei Hákon Hákonarson; la rebel·lió va ser sufocada i l'Skúli Bárðarson fou mort el 24 de maig del 1240. El rei va sospitar que l'Snorri, que mantenia una bona amistat amb l'Skúli, també devia estar involucrat en la rebel·lió i va ordenar al Gizurr Þorvaldsson que el matés, cosa que aquest va fer un cop arribat a Islàndia; dels seus homes, el qui li va donar el cop mortal fou l'Árni beiskur. L'Snorri i el Gizurr pertanyien a bàndols diferents i estaven enfrontats des de l'inici del període d'anarquia política conegut amb el nom d'Sturlungaöld (1220-1264), que va acabar amb la incorporació d'Islàndia al regne de Noruega.

Obra

És l'autor de la Heimskringla (títol genèric d'un conjunt de cròniques dels reis de Noruega) i versemblantment també de la Història d'Egill el fill de Grim el Calb. També va escriure la famosa Edda en prosa, un manual per a escaldes on hi figura, entre d'altres, la Gylfaginning o Ensarronament d'en Gylfi, un compendi de mitologia norrena.

És considerat un dels grans literats de la Islàndia medieval.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Snorri Sturluson