Xahrisabz

Kok Gumbaz

Xahrisabz o Shakhrisabz, (persa Shahr-e Sabz o Ciutat Verda شهر سبز, uzbek Shahrisabz / Шахрисабз, àrab Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès K'ia-sha per la regió i Ki-she per la ciutat), és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda. Té una població de 53.000 habitants (cens del 1991). És famosa per ser la ciutat on va néixer Tamerlà. El seu nom vol dir "Gran Ciutat" en persa.

Història

S'ha intentat identificar amb la clàssica Nautaca que ja existia en temps d'Alexandre el Gran quan el general Ptolemeu (després Ptolemeu I Sòter) va capturar al sàtrapa Bessos de Bactriana a Nautaca. Alexandre hi va passar el hivern del 328 al 327 aC.

Marquart estima que fou refundada el segle VII i portà el nom de Kish. El pelegrí budiste xinès Hiuen-Tsang l'esmenta com Kie-siang-na. Després de derrotar als turcs (vers 645-648), els xinesos haurien arribat fins a Kish i la Porta de Ferro i tota la Transoxiana hauria estat agregada al 'imperi xinès sota autoritat del virrei Firuz, fill del darrer rei sassànida Yezdegerd III. Es possible que hi hagués arribat el general àrab Said ibn Uthman en la seva expedició més enllà de l'Oxus del 676, ja que segons al-Tabari "va derrotar als sogdians i va conquerir la seva ciutat" (que seria Kish i no Samarcanda). Quan Kutayba ibn Muslim fou nomenat governador d'Orient, el general al-Hadjdjadj li va ordenar aplanar Kish, destruir Nasaf i portar al senyor local (sogdià) Wardan, però va ser rebutjar (707) i va haver de tornar a Merw. El 710 en un segon intent va reprimir una revolta del príncep de Shuman, a l'alt Caghaniyan, va travessar la Porta de Ferro i va conquerir Kish i Nasaf. Kish va restar en mans del califat. Yakubi diu que tenia el seu propi príncep i que al segle VIII, al ser la principal vila de Sogdiana, va ser anomenada Sugh (d'acord a la norma de que els principal centre urbà agafava el nom de la regió). El 750/751 es va revoltar coincidint amb l'arribada d'un exèrcit turc i l'esperança d'ajut xinès, però el general Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim, general d'Abu Muslim, va matar al príncep (títulat ikhshid segons al-Ikhrid) a la batalla de Kandak just al nord de la Porta de Ferro, i es va apoderar dels seus tresors. El seu germà Taran fou nomenat príncep al seu lloc. Vers el 775 el districte va ser centre principal del moviment religiós antimusulmà d'Hashim ibn Hakim al-Mukanna conegut com "el Profeta velat del Khurasan". El poble de Narshakhi, al districte de Kish, fou el primer a unir-se al cap rebel, sota la direcció del cap local Umar Subakhi, que va matar a l'amir àrab a Kish, on es va acollir a al-Mukanna i se li van donar provisions. Al final del seu moviment, va presentar la seva darrera resistència a una fortalesa propera quan fou atacat pel general Said ibn Amr al-Djurashi, fins a morir el 779/780; durant dos segles la població local fou considerada mubàyyida, esperant el retorn messiànic d'al-Mukanna.

Hi ha bones descripcions del segle IX i X. Al segle X va començar a decaure. Al segle XI amb els karakhànides i després seljúcides, se'n parla molt poc. Va continuar decaient. El 1220 es va sotmetre sense resistència als mongols. El 1222 la va visitar el viatger taoista xinès Chang-ch'un, en viatge a Samarcanda a la cort del gran khan, i l'anomena Kie-shi. El 1255 hi va fer una estància d'un mes el khan Hulagu acompanyat d'Arghun (que era governador del Khurasan) i altres magnats. En aquest segle va començar una certa recuperació sota els khans de Txagatai. la regió fou ocupada per la tribu mongola dels barlas, després turquitzada. En aquest temps la ciutat tenia una ciutadella i la regió estava ben cultivada i exportava mules, cistelles i sal vermella. La vila antiga havia quedat despoblada i en va sorgir una de nova a la rodalia.

Hi va néixer Tamerlà el 9 d'abril de 1336. El 1351 apareix en mans del usurpador txagataïda Buyan Kuli Khan que hi va encunyar moneda. El 1360 Tamerlà va arrabsar la ciutat al cap tribal Hadjdji Barlas; el sultà hi va residir els estius després de 1380 i va dotar després a Kish amb diverses edificacions entre les quals el palau Ak Saray (vers 1381), i va planejar construir allí la seva tomba; aquestes mostres de favor però no eren sentimental envers el seu lloc de naixement sinó per obtenir el suport del barlas, que 20 anys després de la seva mort, el 1425, encara foren claus en la campanya d'Ulugh Beg al Mogholistan. La ciutat apareix descrita als annals Ming xinesos (la ciutat s'anomena K'o-shi) i també per Clavijo que hi va estar el 1404.

Al segle XVI era encara una vila important governada per un príncep de la família reial shibànida. Fou en aquest temps que va començar a ser coneguda com Shahr-i Sabz (la Ciutat Verda). Abd Allah II (1557-1598) la va conquerir el 1557 quan va ocupar el tron i la va destruir en revenja per la mort del seu cavall, però després la va reconstruir. Baber li va tornar a donar el nom de Kish que no es va conservar. Al segle XVII la ciutat i la de Kitab, una mica al nord, eren sovint semi independents sota els seus begs i els khans de Bukharà cobejaven el seu domini però el desert a l'oest i les muntanyes al nord feien difícil atacs procedents de Bukharà o de Samarcanda. Al segle XIX primer el khan de Bukharà Amir Haydar Tura Khan (1799-1826) i després el seu fill Nasr Allah (1827-1860) van intentar la conquesta; i el segon ho va aconseguir el 1856 però la va perdre poc després. El seu successor Muzaffar al-Din Bahadur Khan (1860-1865) la va ocupar altre cop el 1860 peò la va perdre el 1865 i va recuperar la independència. El 1870 els russos manats pel general Abramov la van ocupar al senyor local (després d'una ferotge resistència), en revenja per la mort d'un recaptador tsarista, i la van cedir a Bukharà. El beg local va fugir a Khokand.

Per l'estat independent de Shahr-i Sabz, vegeu Beylik de Shahr-i Sabz

El 1942 els soviètics van ordenar excavacions arqueològiques. Els monuments timúrides de la part vella han estat declarats Patrimoni de la Humanitat.

Monuments

Fortalesa d'Ark

• Palau Ak-Saray
• Palau d'estiu de Tamerlà o Palau Blanc, només en queden restes
• Mesquita Kok Gumbaz i complex Dorut Tilyovat (Dorut Tilavat)
• Mesquita del Divendres (de 1437 construida per Ulugh Beg
• Casa de la meditació, un mausulu construit per Ulugh Beg el 1438
• Complex Hazrat-i Imam
• Complex Dorussiadat (Seu del Poder i l'Energia), amb la tomba de Jahangir, fill de Tamerlà
• Mesquita amb la suposada tomba d'Amir Kulal un imam del segle VIII

Dorussiadat

• Tomba de Timur, planejada per Tamerlà però no s'hi va enterrar. Els dos cossos de la tomba no estan identificats
• Banys medievals
• Mercat del segle XVIII

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xahrisabz

• History and monuments of Shahrisabz
• Square Kufic decoration on Timur's Summer Palace
• Square Kufic decoration on the Dar al-Siyadah Complex
• Square Kufic decoration on the Dar al-Tilavah Complex