Llengües nigerocongoleses: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 38: Línia 38:
*** [[Llengües bantus]]: un grup molt gran que inclou el [[suahili]] (també anomenat ''swahili'' o ''kiswahili'').
*** [[Llengües bantus]]: un grup molt gran que inclou el [[suahili]] (també anomenat ''swahili'' o ''kiswahili'').


El [[laal]], el [[mpre]] (extint), el [[jalaa]] i el 'mbre'' (o ''pre'') es consideren sovint nigerocongoleses, però no han estat classificades amb seguretat.
El [[laal]], el [[mpre]] (extint), el [[jalaa]] i el ''mbre'' (o ''pre'') es consideren sovint nigerocongoleses, però no han estat classificades amb seguretat.


<table Border=1>
<table Border=1>
Línia 47: Línia 47:
<tr><td colspan=2 align=center>Distribució de les llengües nigerocongoleses.</td></tr>
<tr><td colspan=2 align=center>Distribució de les llengües nigerocongoleses.</td></tr>
</table>
</table>

== Nombre de parlants ==
== Nombre de parlants ==
[[Fitxer:Niger-Congo speakers.png|thumb|630px|center]]
[[Fitxer:Niger-Congo speakers.png|thumb|630px|center]]

Revisió del 23:24, 30 ago 2011

Infotaula de família lingüísticaNíger-Congo

En roig lacre, les llengües nigerocongoleses Modifica el valor a Wikidata
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀfrica subsahariana
Classificació lingüística
llengua humana Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2nic Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottolognige1235 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de les llengües nigerocongoleses

La família lingüística nigerocongolesa és la que agrupa més idiomes del món (més de 1400), un 85% dels parlants de l'Àfrica. es caracteritzen per usar un sistema ampli sistema de classes nominals (excepte en la mande), l'ús preponderant de prefixos per sobre del de sufixos. Aquestes llengües acostumen a ser tonals i a comptar amb un complex sistema de flexió nominal. Els idiomes més importants del grup són el wolof, el ioruba i el suahili.

Història

El pioner en l'estudi de les llengües africanes va ser el missioner alemany Sigismund Koelle, qui en 1854 va estudiar les llengües atlàntiques, mande i gur. Els lingüistes alemanys Bleek, Meinhof, Lepsius i Westermann (s.XIX i XX) van tractar sobre les llengües bantus i es van revelar interrelacions amb altres llengües africanes.

Joseph Greenberg va ser el primer a identificar els límits d'aquesta família: seguint Westermann, va determinar que les llengües sudaneses no constituïen un grup vàlid, doncs les centrals i orientals formaven part de les llengües nilosaharianes i les occidentals les va denominar mande (de mandinga). En relacionar les llengües mande amb les bantus, va definir la família nigerocongolesa, que després en el seu llibre Languages of Africa relaciona amb les llengües kordofanianes en una família major que va denominar nigero-kordofana. En un inici la majoria de lingüistes rebutjava aquestes teories, però després van ser la visió prevalent; no obstant això les llengües kordofanianes encara no estan ben definides com a grup.

Si bé l'opinió majoritària entre els africanistes és que les llengües nigerocongoleses formen una unitat filogenètica vàlida, encara no s'ha pogut reconstruir la protollengua, i existeixen molts dubtes sobre la classificació interna. Alguns lingüistes reconeguts com R. M. W. Dixon no consideren que pugui afirmar-se que sigui una família correctament establerta, donada l'evidència disponible.

Principals grups

Les branques i idiomes principals de la família de llengües Níger-Congo segons Segons Williamson-Blench 2000 són les següents (llengües van en cursiva):

El laal, el mpre (extint), el jalaa i el mbre (o pre) es consideren sovint nigerocongoleses, però no han estat classificades amb seguretat.

Distribució de les llengües nigerocongoleses.

Nombre de parlants

Relació amb altres llengües

Es va proposar el grup congo-saharià relacionant les llengües niloticosaharianes amb les nigerocongoleses (Gregersen, 1972).[1] Una altra proposta més actual (Blench, 1995-2006) planteja la macrofamília nigerosahariana, on les llengües nigerocongoleses són simplement una branca de les niloticosaharianes relacionades amb les llengües sudaneses centrals.[2][3] Tanmateix, aquestes teories encara són vistes amb reserva per la majoria de lingüistes.

Bendor-Samuel 1989

El següent arbre mostra les possibles relacions entre els grups nigerocongolesos segons Bendor-Samuel (1989):[4]

Níger-Congo 

kordofanià


Mande-  Congo  

Mande


Atlàntic-   Congo   


Dogon



Ijoide



Volta-Congo




Atlàntic





Referències

  1. Edgar Gregersen. "Kongo-Saharan". Journal of African Languages, 11, 1:69-89. 1972.
  2. Roger Blench. "Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?", in ed. Nicolai & Rottland, Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium. Nice, 24–29 August 1992. Proceedings. (Nilo-Saharan 10). Koeln: Koeppe Verlag. 1995. pp. 36–49.
  3. Blench, Roger et al. 2006, THE NIGER-SAHARAN MACROPHYLUM
  4. Blench, Roger et al. 2006, The Niger-Saharan Macrophylum

Bibliografia

  • Bendor-Samuel, John & Rhonda L. Hartell (eds.) (1989) The Niger-Congo Languages — A classification and description of Africa's largest language family. Lanham, Maryland: University Press of America.
  • Bennett, Patrick R. & Sterk, Jan P. (1977) 'South Central Niger-Congo: A reclassification'. Studies in African Linguistics, 8, 241–273.
  • Blench, Roger (1995) 'Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?' In Proceedings: Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium, Nice, 1992, ed. R. Nicolai and F. Rottland, 83-130. Köln: Rüdiger Köppe.
  • Capo, Hounkpati B.C. (1981) 'Nasality in Gbe: A Synchronic Interpretation' Studies in African Linguistics, 12, 1, 1-43.
  • Casali, Roderic F. (1995) 'On the Reduction of Vowel Systems in Volta-Congo', African Languages and Cultures, 8, 2, Dec, 109–121.
  • Greenberg, Joseph H. (1963) The Languages of Africa. Indiana Univ. Press.
  • Gregersen, Edgar A. (1972) 'Kongo-Saharan'. Journal of African Linguistics, 4, 46-56.
  • Saout, J. le (1973) 'Languages sans consonnes nasales', Annales de l Université d'Abidjan, H, 6, 1, 179-205.
  • Stewart, John M. (1976) Towards Volta-Congo reconstruction: a comparative study of some languages of Black-Africa. (Inaugural speech, Leiden University) Leiden: Universitaire Pers Leiden.
  • Stewart, John M. (2002) 'The potential of Proto-Potou-Akanic-Bantu as a pilot Proto-Niger-Congo, and the reconstructions updated', in Journal of African Languages and Linguistics, 23, 197-224.
  • Williamson, Kay (1989) 'Niger-Congo overview', in Bendor-Samuel & Hartell (eds.) The Niger-Congo Languages, 3-45.
  • Williamson, Kay & Blench, Roger (2000) 'Niger-Congo', in Heine, Bernd and Nurse, Derek (eds) African Languages - An Introduction. Cambridge: Cambridge University press, p. 11—42.

Enllaços externs

Plantilla:Enllaç AD