Felip I de Tàrent: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot posa descripcio a la imatge Blason Philippe II de Tarente.svg
Línia 46: Línia 46:


{{s-start}}
{{s-start}}
{{Gov llin|[[Fitxer:Blason Philippe II de Tarente.svg|35px]]<br />[[Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília]]|[[10 de novembre]]|[[1278]]|[[26 de desembre]]|[[1331]]|[[Dinastia Capet]]}}
{{Gov llin|[[Fitxer:Blason Philippe II de Tarente.svg|35px|Tàrent]]<br />[[Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília]]|[[10 de novembre]]|[[1278]]|[[26 de desembre]]|[[1331]]|[[Dinastia Capet]]}}
{{Gov reg|}}
{{Gov reg|}}
{{Gov pre| rows=2 | abans=[[Carles II d'Anjou]] |nota=(pare)}}
{{Gov pre| rows=2 | abans=[[Carles II d'Anjou]] |nota=(pare)}}

Revisió del 10:57, 4 set 2011

Felip I de Tàrent (10 de novembre, 1278 - 26 de desembre, de 1331). De la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser Príncep de Tàrent, Senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i Príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a Dèspota de l'Èpir i Emperador Llati de Constantinople (Felip II de Constantinoble).

Nascut a Nàpols, Felip I de Tàrent fou el fill menor del rei de Sicília Penínsular (Nàpols) Carles II d'Anjou, i de Maria d'Hongria.

Un imperi a l'Adriàtic

El 4 de febrer del 1294 el seu pare Carles II d'Anjou el nomenà Príncep de Tàrent a Ais de Provença, i el 12 de juliol del 1294 Vicari General del Regne de Sicília. Aquestes dignitats eren un preludi del pla de Carles II d'Anjou per tal de crear un pretès imperi a l'Adriàtic per a Felip.

El mateix dia en què fou investit Vicari General, es casà per poders amb Thamar Comnè Doucas, filla de Nicèfor I Comnè Doucas, Dèspota de l'Epir. Aquest, amenaçat per l'imperi Bizantí, havia decidit buscar la protecció de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, una braca menor dels sobirans del Regne de França. El matrimoni es féu efectiu el 13 d'agost del 1294 a L'Aquila i Carles II d'Anjou cedí al seu fill el Regne d'Albània-Durazzo i el Principat d'Acaia, així com tots els seus drets a l'Imperi Llatí de Constantinoble i la Senyoria de Valàquia. Per la seva part, Nicèfor I Comnè cedí com a dot de la seva filla les fortaleses de Vonitsa, Vrachova, Gjirokastër i Naupactus, situades al d'Etòlia, a més d'acceptar la successió d'aquest per sobre del legítim hereu, el seu fill Tomas.

A la mort de Nicèfor I Comnè (circa. 1297), Felip prengué el títol de "Dèspota de Romania". Tanmateix, la vídua de Nicèfor,Anna Cantacuzè, proclamà al seu fill Tomas com a legítim Dèspota de l'Epir i n'assumí la regència.

Guerra de Sicília

Com a Vicari General del Regne de Sicília, va preparar la invasió de l'illa el novembre de 1299. Amb un exèrcit format per cinquanta galeres, nombrosa tropa i nobles, va assetjar Trapani. Frederic II de Sicília, rei de Sicília del casal de Barcelona, va aplegar les seves tropes a Castrogiovanni i va marxar per aixecar el setge de Trapani, trobant-se els exèrcits de Felip a Falconara. A la Batalla de Falconara, Frederic II de Sicília i els comandant Blasco d'Alagó el Vell, Ramon III de Montcada, amb els almogàvers de Berenguer d'Entença i de Montcada, derrotaren a Felip I de Tàrent i el feren presoner. No fou alliberat fins el 1302, quan se signà el Tractat de Caltabellotta.

El Principat d'Acaia

El 1306, el Felip I de Savoia i Isabel I d'Acaia, Príncep i Princesa d'Acaia respectivament per concessió de Carles II d'Anjou, foren acusats de deslleialtat per aquest i desposseits del Principat d'Acaia. Aquest fou donat en feu a Felip I de Tàrent pel seu pare el 5 de maig del 1306. Després d'una visita testimonial al territori, deixà a Guy II de la Roche, Duc d'Atenes, com a governador del Principat. Per la seva part, l'11 de maig del 1307, Felip I de Piemont renunciava formalment a les seves pretencions sobre el territori.

L'Imperi Llatí de Constantinoble

Felip I de Tàrent acusà d'infidelitat a la seva muller Thamar Comnè Doucas el 1309. Això l'alliberà per participar en un complex pacte matrimonial a tres bandes:

  • Per completar la separació de drets entre Orientals i Occidentals, Hug V de Borgonya cedia els seus drets al Regne de Tessalònica en favor del seu germà Lluís de Borgonya, mentre que aquest renunciava als seus drets sobre l'herència dels seus pares en favor del seu germà gran Hug.

Guerra entre Güelfs i Gibel·lins

El 1315, Felip I de Tàrent fou requerit pel seu germà Robert I de Nàpols per comandar un exèrcit que auxiliés els Florentins, que es veien amenaçats pels Pisans. L'exèrcit güelf fou derrotat a la Batalla de Montecatini el 29 d'agost del 1315 i el germà menor de Felip I de Tàrent, Pere de Gravina i el seu propi fill, Carles de Tàrent, moriren en la batalla.

El Principat d'Acaia

La mort de Lluís de Borgonya sense hereus el 1316 transtornà els plans dels Anjou pel Principat d'Acaia. Robert I de Nàpols conminà a Matilda d'Hainault a casar-se amb Joan de Gravina, el seu germà i també germà de Felip I de Tàrent. Però Matilda d'Hainault declinà la proposta i finalment fou segrestada i portada a Nàpols; allí se l'obligà a casar-se amb el 1318 mentre Frederic Trogisio fou enviat com a governador del Principat.

El 1320, Eudes IV de Borgonya, després d'unes quantes protestes, acceptà de vendre els seus drets al Principat d'Acaia i al Regne de Tessalònica al fill de Lluís IX de França, Lluís I de Borbó, primer Duc de Borbó i Comte de Clermont, per 40.000 lliures. El 1231 però, Felip I de Tàrent recomprà els drets al Principat d'Acaia per la mateixa quantitat, aconseguint retornar els drets sobre el territori a la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília.

Per la seva part, Matilda d'Hainault protestà davant del jutjat Papal a Avinyó, on revelà que s'havia casat secretament amb el cavaller Hugh de La Palice. A resultes d'això, el seu matrimoni amb Joan de Gravina fou anul·lat, però de retruc donava altre volta arguments als Anjou per a la confiscació del Principat d'Acaia. Aquest fou concedit naturalment a Joan de Gravina mentre Matilda d'Hainault passà la resta dels seus dies empresonada a Aversa per tal d'evitar noves reclamacions, on morí el 1331.

Consolidat el Principat d'Acaia en mans del seu germà menor, Felip I de Tàrent continuà planejant la seva recuperació de l'Imperi Llatí de Constantinoble. Així, el 1318 féu una aliança amb el seu nebot Carles I d'Hongria, però el 1330 el darrer dels seus fills del primer matrimoni, Carles de Tàrent, morí sense descendència, tornant-li el títol de Dèspota de Romania.

Tots els seus drets i els títols passaren a la seva mort, dos anys més tard, al seu fill major del seu segon matrimoni, Robert I de Tàrent.

Felip I de Tàrent
(Branca menor de: Dinastia Capet)
Naixement: 10 de novembre 1278 Mort: 26 de desembre 1331
Títols
Precedit per:
Carles II d'Anjou
(pare)
Príncep de Tàrent

(Llista de prínceps de Tàrent)
(12851331)
Succeït per:
Robert II de Tàrent
(fill)
Rei d'Albània
(Llista de reis d'Albània)
(12941331)
Precedit per:
Isabel I d'Acaia
(El 1306 Carles II d'Anjou
l'acusà de deslleieltat
i la privà del Principat)
Príncep d'Acaia
(Llista de prínceps d'Acaia)
(13071313)
Succeït per:
Matilda d'Hainaut
(Filla d'Isabel I d'Acaia
a qui li fou cedit en feu)
Càrrec de govern
— Nova creació: —
Atorgat pel seu pare
Carles II d'Anjou
Vicari General Anjou del
Regne de Sicília

(12941299)
— Territori perdut: —
Batalla de Falconara
Pau de Caltabellotta
Títols com a pretendent
Precedit per:
Caterina de Valois-Courtenay
El 1313 es casà amb
Felip I de Tàrent
— En disputa per: —
Imperi Llatí de Constantinoble

(Llista d'emperadors de Constantinoble)
(13131331)
— Raó de la disputa: —
El 1260 Miquel VIII Paleòleg
conquerí Constantinoble
i restaurà l'imperi Bizantí
Succeït per:
Robert II de Tàrent