Lluís, Le Grand Condé

El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove.

En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com “el Gran Condé”, va ser el primer príncep de sang reial a França i un brillant mariscal militar. Va néixer el 1.621 a París i va morir al 1.686 a Fontainebleau. Entre els seus títols nobiliaris consten ser príncep de Condé, duc de Borbó, duc de Fronsac, duc d'Enghien, duc de Montmorency, compte de Sancere i compte de Charolais, a més de gobernador de Berry. Va ser un destacat general francès durant la guerra dels Trenta Anys, que fins i tot va gosar rebelar-se al rei Lluís XIV de França en la guerra de la Fronda, tot i que al final es va haver de tirar enrera i li va demanar perdó, que el rei li va concedir. Va viure als dominis del castell de Chantilly, on es troba el museu Condé. Alguns el consideren "l'Alexandre Magne francès".

Bust del Gran Condé

Castell de Chantilly, on va viure el Gran Condé

Bibliografia

• Voltaire, « Le siècle de Louis XIV » (francès) (1751)
• Joseph-Louis Ripault Desormeaux, Historia de Lluís de Borbó, París 1766-1768, 4 volums in-12.
• Katia Béguin, Els prínceps de Condé. Rebels, cortesans i mecenes a la França del gran segle, Ed. Champ Vallon, Seyssel, 1999, 463 p.
• Dominique Paladilhe, Le Grand Condé : Héros des armées de Louis XIV, Pygmalion, 2008 ISBN 978-2756400082

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís, Le Grand Condé