Julieta (satèl·lit): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canviant reflist per referències
m r2.7.1) (Robot afegeix: war:Juliet (bulan)
Línia 95: Línia 95:
[[sv:Juliet]]
[[sv:Juliet]]
[[uk:Джульєтта (супутник)]]
[[uk:Джульєтта (супутник)]]
[[war:Juliet (bulan)]]
[[zh:天卫十一]]
[[zh:天卫十一]]

Revisió del 22:25, 6 set 2011

Infotaula objecte astronòmicJulieta 
Miranda
Designació provisionalS/1986 U 2 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment3 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimJulieta Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a64.358,222 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00066 ± 0,000087[2]
Període orbital P0,493065490 ± 0,000000012 d[2]
Inclinació i0,06546 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi53 km[4] Modifica el valor a Wikidata
Àrea de superfície~35,000 km²[5]
Massa560 Eg[6] Modifica el valor a Wikidata
Volum632.000 km³[4] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,33 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0,040 km/s[5]
Obliqüitatzero[7]
Albedo0,08 ± 0,01[3]
Temperatura de superfície
mitjana
64 K Modifica el valor a Wikidata
Part degrup de Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Julieta és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del satèl·lit Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la designació temporal S/1986 U 2.[10] El seu nom es deu a la heroïna de l'obra de teatre Romeo i Julieta de William Shakespeare. També se'l coneix amb el nom d' Urà XI.[11]

Julieta pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Desdèmona, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[3] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[3] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[2] radi de 32 km[7] i albedo geomètric de 0,08[3].

A les imatges del Voyager 2 Julieta es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Julieta és 0,5 ± 0,3.[7] la seva superfície presenta un color grisós.[7]

Julieta podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[12]

Referències

  1. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, vol. 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, vol. 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  4. 4,0 4,1 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Calculada en base a altres paràmetres
  6. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, vol. 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  8. 8,0 8,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
  9. Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
  10. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  11. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  12. Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, vol. 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 30 abril 2008].

Enllaços externs