Jordi Vera i Arús: diferència entre les revisions
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (->http:// +>{{format ref}} http://) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Jordi Vera i Arús''' ([[Terrassa]], [[1953]]), àlies ''Cuqui'', és un [[polític]] i activista [[independentista català]]. Militant del [[PSAN]] i membre del [[FAC]]<ref>http://www.unitat.org/exercit/FAC.html</ref>, el 1974 es exiliar al [[Rosselló]]. Militant de [[Catalunya Lliure]]. Deprés d'haber participat com a membre de la direcció de Terra Lliure IV Assemblea junt amb Jaume Renyer com a representant Catalunya Lliure, en converses amb els representants del Govern Central a través dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i Martí Jusmet Delegat (Prefecte) del Govern del PSOE a Catalunya, va ser un dels impulsor de les mesures de "reinseció" per desmobilitzar l'independentisme armat negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU). Amb [[Pere Bascompte]] va protagonitzar el [[13 de juliol]] del [[1991]] l'anunci de la dissolució de [[Terra Lliure]]IV Assemblea (favorable a les tesis del PSAN). Va entrar a [[ERC]] partit del qual fou membre del Comitè Executiu i president a la [[Catalunya del Nord]]. Es va presentar a les eleccions regionals dels [[Pirineus Orientals]] de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots. |
'''Jordi Vera i Arús''' ([[Terrassa]], [[1953]]), àlies ''Cuqui'', és un [[polític]] i activista [[independentista català]]. Militant del [[PSAN]] i membre del [[FAC]]<ref>{{format ref}} http://www.unitat.org/exercit/FAC.html</ref>, el 1974 es exiliar al [[Rosselló]]. Militant de [[Catalunya Lliure]]. Deprés d'haber participat com a membre de la direcció de Terra Lliure IV Assemblea junt amb Jaume Renyer com a representant Catalunya Lliure, en converses amb els representants del Govern Central a través dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i Martí Jusmet Delegat (Prefecte) del Govern del PSOE a Catalunya, va ser un dels impulsor de les mesures de "reinseció" per desmobilitzar l'independentisme armat negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU). Amb [[Pere Bascompte]] va protagonitzar el [[13 de juliol]] del [[1991]] l'anunci de la dissolució de [[Terra Lliure]]IV Assemblea (favorable a les tesis del PSAN). Va entrar a [[ERC]] partit del qual fou membre del Comitè Executiu i president a la [[Catalunya del Nord]]. Es va presentar a les eleccions regionals dels [[Pirineus Orientals]] de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots. |
||
El [[8 de desembre]] del [[1992]] va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] junt amb tres altres persones, per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] pel jutge [[Carlos Bueren]]. Vera es va acollir a les mesures de reinserció plantejades a l'article 57 bis (mesures de gratificació judicial a canvi de delacions i informació) davant el jutge [[Carlos Bueren]], defensat per l'advocat [[Joan Ridao]], actual [[secretari general d'ERC]]. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del qui després seria conseller, [[Xavier Vendrell]]. La seva situació judicial no va comportar cap resolució, ja que el sumari corresponent a les detencions de suposats membres de Terra Lliure IV Assemblea va ser arxivat i no va tenir repercusions penals. El seu paper cabdal en la desmobilització de Terra Lliure Assemblea el va enemistar amb els presos independentistes i militants de partits independentistes. |
El [[8 de desembre]] del [[1992]] va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] junt amb tres altres persones, per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] pel jutge [[Carlos Bueren]]. Vera es va acollir a les mesures de reinserció plantejades a l'article 57 bis (mesures de gratificació judicial a canvi de delacions i informació) davant el jutge [[Carlos Bueren]], defensat per l'advocat [[Joan Ridao]], actual [[secretari general d'ERC]]. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del qui després seria conseller, [[Xavier Vendrell]]. La seva situació judicial no va comportar cap resolució, ja que el sumari corresponent a les detencions de suposats membres de Terra Lliure IV Assemblea va ser arxivat i no va tenir repercusions penals. El seu paper cabdal en la desmobilització de Terra Lliure Assemblea el va enemistar amb els presos independentistes i militants de partits independentistes. |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Arran de divergències polítiques i estratègiques al si d'ERC abandonà aquest partit juntament amb una part de la federació nord-catalana i entrà al [[Partit per la Independència]] (PI) d'[[Àngel Colom]] i [[Pilar Rahola]]. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El [[1995]] fou escollit [[regidor]] a [[Elna]] per la llista d'oposició d'esquerra i catalanista dirigida per [[Nicolàs Garcia]]. |
Arran de divergències polítiques i estratègiques al si d'ERC abandonà aquest partit juntament amb una part de la federació nord-catalana i entrà al [[Partit per la Independència]] (PI) d'[[Àngel Colom]] i [[Pilar Rahola]]. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El [[1995]] fou escollit [[regidor]] a [[Elna]] per la llista d'oposició d'esquerra i catalanista dirigida per [[Nicolàs Garcia]]. |
||
El 2001 va fundar el partit [[Bloc Català]] amb antics militants d'[[Unitat Catalana]] i del [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de [[Sançà]] i només li va faltar un vot per ser-ne [[batlle municipal|batlle]]]. El 2006 aquest partit es va transformar en ''Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne'' i esdevingué una federació autònoma de [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]], amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de [[Perpinyà]], en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb el PS, el PCF, el [[Moviment Demòcrata|MoDem]], els [[Els Verds (França)|Verds]] i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy.<ref>http://www.anuaris.cat/continguts/cronologia.php?id=28038</ref> Arran de l'anul·lació de les eleccions, el 2009 es tornà a presentar aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC) i fou reelegit conseller d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy. |
El 2001 va fundar el partit [[Bloc Català]] amb antics militants d'[[Unitat Catalana]] i del [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de [[Sançà]] i només li va faltar un vot per ser-ne [[batlle municipal|batlle]]]. El 2006 aquest partit es va transformar en ''Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne'' i esdevingué una federació autònoma de [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]], amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de [[Perpinyà]], en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb el PS, el PCF, el [[Moviment Demòcrata|MoDem]], els [[Els Verds (França)|Verds]] i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy.<ref>{{format ref}} http://www.anuaris.cat/continguts/cronologia.php?id=28038</ref> Arran de l'anul·lació de les eleccions, el 2009 es tornà a presentar aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC) i fou reelegit conseller d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy. |
||
Jordi Vera viu a Sant Jaume, un barri cèntric de Perpinyà on s'implica molt per ajudar la població desafavorida al costat de les entitats culturals i associatives àrabes i gitanes. |
Jordi Vera viu a Sant Jaume, un barri cèntric de Perpinyà on s'implica molt per ajudar la població desafavorida al costat de les entitats culturals i associatives àrabes i gitanes. |
||
Revisió del 12:37, 8 set 2011
Jordi Vera i Arús (Terrassa, 1953), àlies Cuqui, és un polític i activista independentista català. Militant del PSAN i membre del FAC[1], el 1974 es exiliar al Rosselló. Militant de Catalunya Lliure. Deprés d'haber participat com a membre de la direcció de Terra Lliure IV Assemblea junt amb Jaume Renyer com a representant Catalunya Lliure, en converses amb els representants del Govern Central a través dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i Martí Jusmet Delegat (Prefecte) del Govern del PSOE a Catalunya, va ser un dels impulsor de les mesures de "reinseció" per desmobilitzar l'independentisme armat negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU). Amb Pere Bascompte va protagonitzar el 13 de juliol del 1991 l'anunci de la dissolució de Terra LliureIV Assemblea (favorable a les tesis del PSAN). Va entrar a ERC partit del qual fou membre del Comitè Executiu i president a la Catalunya del Nord. Es va presentar a les eleccions regionals dels Pirineus Orientals de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots.
El 8 de desembre del 1992 va ser detingut per la Guàrdia Civil junt amb tres altres persones, per ordre de l'Audiència Nacional d'Espanya pel jutge Carlos Bueren. Vera es va acollir a les mesures de reinserció plantejades a l'article 57 bis (mesures de gratificació judicial a canvi de delacions i informació) davant el jutge Carlos Bueren, defensat per l'advocat Joan Ridao, actual secretari general d'ERC. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del qui després seria conseller, Xavier Vendrell. La seva situació judicial no va comportar cap resolució, ja que el sumari corresponent a les detencions de suposats membres de Terra Lliure IV Assemblea va ser arxivat i no va tenir repercusions penals. El seu paper cabdal en la desmobilització de Terra Lliure Assemblea el va enemistar amb els presos independentistes i militants de partits independentistes.
Arran de divergències polítiques i estratègiques al si d'ERC abandonà aquest partit juntament amb una part de la federació nord-catalana i entrà al Partit per la Independència (PI) d'Àngel Colom i Pilar Rahola. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el Partit per Catalunya. El 1995 fou escollit regidor a Elna per la llista d'oposició d'esquerra i catalanista dirigida per Nicolàs Garcia.
El 2001 va fundar el partit Bloc Català amb antics militants d'Unitat Catalana i del Partit per Catalunya. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de Sançà i només li va faltar un vot per ser-ne batlle]. El 2006 aquest partit es va transformar en Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne i esdevingué una federació autònoma de CDC, amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de Perpinyà, en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb el PS, el PCF, el MoDem, els Verds i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy.[2] Arran de l'anul·lació de les eleccions, el 2009 es tornà a presentar aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC) i fou reelegit conseller d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy. Jordi Vera viu a Sant Jaume, un barri cèntric de Perpinyà on s'implica molt per ajudar la població desafavorida al costat de les entitats culturals i associatives àrabes i gitanes.