Joan Hircà: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: tr:Yohanan Hurkanus
m r2.7.1) (Robot afegeix: hr:Ivan Hirkan
Línia 50: Línia 50:
[[fr:Jean Hyrcan Ier]]
[[fr:Jean Hyrcan Ier]]
[[he:יוחנן הורקנוס הראשון]]
[[he:יוחנן הורקנוס הראשון]]
[[hr:Ivan Hirkan]]
[[it:Giovanni Ircano I]]
[[it:Giovanni Ircano I]]
[[ja:ヨハネ・ヒルカノス1世]]
[[ja:ヨハネ・ヒルカノス1世]]

Revisió del 22:48, 9 set 2011

Joan Hircà I (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) fou príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.

Era fill de Simó Macabeu al que va succeir. El 137 aC Antíoc VII Sidetes, després de derrotar a Diodot Trifó, va decidir restaurar a Judea com a regne tributari i va enviar un exèrcit sota comandament del general Cendebeu. Simó Macabeu, que ja era gran, va donar el comandament als seus dos fills Judes i Joan Hircà, que van derrotar a l'exèrcit invasor.

Simó fou assassinat poc després pel seu gendre Ptolemeu, governador de Jericó (135 aC). Judes i Mataties, fills de Simó, van morir a la mateixa revolució però Hircà es va lliurar i es va proclamar gran sacerdot i príncep o etnarca dels jueus. Amb el seu exèrcit va avançar contra Ptolemeu que es va refugiar a la fortalesa de Dagon. Alguns historiadors pensen que Ptolemeu estava d'acord amb Antíoc VII Sidetes, però en tot cas el rei selèucida va aprofitar la guerra civil per envair altre cop Judea amb un nou exèrcit i Hircà es va refugiar a Jerusalem on va quedar assetjat; el setge fou dur i els jueus van patir per manca de provisions però finalment es va arribar a un acord pel qual Hircà pagaria tribut i Jerusalem seria respectada amb la condició de desmantellar les fortificacions (133 aC).

El 129 aC Hircà va acompanyar a Antíoc a la seva expedició contra els parts i va tenir participació amb l'èxit de l'expedició; al hivern va retornar amb els seus homes a Jerusalem i ja no hi era quan els selèucides foren derrotats pels parts en una embuscada i el rei va morir.

Hircà va aprofitar la mort d'Antíoc per recuperar la independència i apoderar-se d'algunes ciutats a la frontera entre les quals Siquem i Samària, i va destruir tanmateix el temple de Mont Gerizim. Després va sotmetre als idumeus als que va imposar les lleis i costums dels jueus. Va enviar una ambaixada a Roma, ben rebuda pel senat, que va confirmar l'aliança dels jueus amb la república que ja havia establert Simó.

Demetri II Nicàtor, alliberat de la seva captivitat a Pàrtia, que assolir el tron sirià i es va preparar per restaurar el seu domini sobre Judea però no va poder fer res al esclatar la guerra civil que finalment va acabar amb la seva derrota i mort el 126 aC. Hircà va signar un acord amb el pretendent Alexandre II Zabinas, però no consta que fes cap acte èxplicit de suport sinó que va aprofitar la guerra civil per reforçar el seu propi poder.

Durant uns anys va gaudir del govern en pau i el país va prosperar. El seu govern fou suau i just. Quan es va sentir prou fort va envair Samària i va assetjar la ciutat d'aquest nom (si fou ocupada anteriorment ho fou per poc temps i havia tornat als selèucides). Els samaritans van demanar ajut al seu sobirà Antíoc IX Cizicè (114 aC-94 aC), però l'exèrcit que aquest va enviar dirigit per Epícrates i Cal·limandre fou derrotat per Antígon i Aristó, fills d'Hircà, i finalment Samària va caure en mans d'Hircà que la va fer arrasar (109 aC).

La resta del seu regnat es va veure torbat per les lluites entre les sectes dels fariseus i els saduceus. Primer Hircà va afavorir als fariseus però més tard va donar suport als saduceus.

Flavi Josep diu que va regnar trenta tres anys en un lloc i en un altre diu trenta un; Eusebi n'hi dóna vint-i-sis. La data més acceptada per la seva mort és el 104 aC. Va deixar cinc fills dels que el gran, Aristòbul I de Judea, el va succeir. Hircà no va assumir mai el títol de rei, però ho fou de fet.

Genealogia

  • Mataties (+ 167 aC).
    • Joannes.
    • Simó Macabeu, gran sacerdot 144 aC a 135 aC
      • Judes (+135 aC)
      • Mataties (+135 aC)
      • Joan Hircà I, gran sacerdot 135 aC a 104 aC
        • Aristòbul I , gran sacerdot i rei 104 aC a 103 aC
        • Antígon (+104 aC)
        • Un fill de nom desconegut
        • Un fill de nom desconegut
        • Alexandre Janeu, gran sacerdot i rei 103 aC a 76 aC, casat amb Alexandra
      • Una filla, casada amb Ptolemeu (governador de Jericó)
    • Judes Macabaeu (+ 160 aC).
    • Eleazar
    • Jonatan Macabeu, gran sacerdot (+ 144 aC).