Don Joan

Don Juan és un arquetip literari que representa al llibertí, l'home que sedueix a moltes dones sense lliurar el seu cor fins que es troba amb Doña Inés (o Ana, segons la versió). Alguns autors fan que llavors s'enamori de veritat (la majoria), si bé la història inicial el condemna a l'infern justament per aprofitar-se d'aquesta noia innocent. Sembla que aquesta història està inspirada en un personatge real, el Casanova italià però ha esdevingut un nom comú per designar l'home expert en seducció.

Molts autors s'han apropat al mite. Alguns dels que l'han tractat directament són: Tirso de Molina, Molière, Lord Byron, José Zorrilla, Baudelaire, Azorín, Max Frisch....D'altres s'han inspirat indirectament, ja que es podria dir que qualsevol llibertí o seductor hi està basat. Així, es troben traces en obres com les de José de Espronceda, Ramón del Valle-Inclán, Samuel Richardson i Alexandre Dumas, entre altres. L'època de màxim esplendor va donar-se al romanticisme. És una figura que continua viva en l'art i que ha aparegut a cançons i pel·lícules (James Bond té molt de Don Juan).

També s'han escrit assajos explicant els trets psicològics d'aquesta conducta. Es descriu la persona que actua com a Don Juan com una persona immadura, incapaç de comprometre's (tot i que alguns creuen sincerament enamorar-se cada vegada), narcisista i que conrea l'emoció superficial, la vanitat i el culte al cos. Necessita sentir-se el cente d'atenció i s'ocupa només dels seus sentiments. En general és una conducta associada a l'adolescència i al sexe masculí, tot i que es dóna a totes les edats i entre homes i dones.