Pèire Cardenal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:27, 12 set 2011

Figura de'n Pèire Cardenal, treta d'un cançoner llombard del segle XIII.

Pèire Cardenal (lo Puèi de Velai, Alvèrnia, 1180 - Montpeller 1278) fou un trobador occità. Fou poeta de cort dels comtes de Tolosa Ramon VI i Ramon VII, però, quan Tolosa de Llenguadoc passà a mans del rei de França, trobà refugi a Montpeller. Fou un notable estilista, canvià la inspiració amorosa per la sàtira i escriví sirventesos, on atacà els clergues rapinyaires i els botxins de la civilització occitana. Denuncià amb vehemència la immoralitat del seu temps.

Tostemps vir cuidar en sabér
E camgi so cug per so sai,
E lais mentir per dire vér, ...

Referències

Lavaud, R., (1957). Poésies complètes du troubadour Peire Cardenal. Toulouse: Bibliothèque méridionale, 2e série, 34.

Enllaços externs

www.cardenal.org

Revisió del 01:43, 15 gen 2011 modifica DixonDBot (discussió \| contribucions) Bots 2.432 edits m r2.6.5) (Robot esborra: hu:Peire Cardenal ← Edició anterior		Revisió del 16:27, 12 set 2011 modifica desfés Capsot (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.526 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
			[[Imatge:Peire Cardenal MS I.gif\|thumb\|right\|Figura de'n Pèire Cardenal, treta d'un cançoner llombard del segle XIII.]]
	'''Pèire Cardenal''' ([[lo Puèi de Velai]], [[Alvèrnia]], [[1180]] - [[Montpeller]] [[1278]]) fou un [[trobador]] [[literatura occitana\|occità]]. Fou poeta de cort dels [[comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]] [[Ramon VI de Tolosa\|Ramon VI]] i [[Ramon VII de Tolosa\|Ramon VII]], però, quan [[Tolosa de Llenguadoc]] passà a mans del rei de [[França]], trobà refugi a [[Montpeller]]. Fou un notable estilista, canvià la inspiració amorosa per la sàtira i escriví [[sirventès\|sirventesos]], on atacà els clergues rapinyaires i els botxins de la civilització occitana. Denuncià amb vehemència la immoralitat del seu temps.		'''Pèire Cardenal''' ([[lo Puèi de Velai]], [[Alvèrnia]], [[1180]] - [[Montpeller]] [[1278]]) fou un [[trobador]] [[literatura occitana\|occità]]. Fou poeta de cort dels [[comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]] [[Ramon VI de Tolosa\|Ramon VI]] i [[Ramon VII de Tolosa\|Ramon VII]], però, quan [[Tolosa de Llenguadoc]] passà a mans del rei de [[França]], trobà refugi a [[Montpeller]]. Fou un notable estilista, canvià la inspiració amorosa per la sàtira i escriví [[sirventès\|sirventesos]], on atacà els clergues rapinyaires i els botxins de la civilització occitana. Denuncià amb vehemència la immoralitat del seu temps.