Jàson de Tars: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m r2.7.1) (Robot afegeix: fr:Jason de Thessalonique |
||
Línia 61: | Línia 61: | ||
[[Categoria:Sants grecs]] |
[[Categoria:Sants grecs]] |
||
[[Categoria:Setanta deixebles]] |
[[Categoria:Setanta deixebles]] |
||
[[de:Jason (Heiliger)]] |
[[de:Jason (Heiliger)]] |
||
[[en:Jason of Tarsus]] |
[[en:Jason of Tarsus]] |
||
[[fr:Jason de Thessalonique]] |
|||
[[pt:Jasão de Tarso]] |
[[pt:Jasão de Tarso]] |
||
[[ru:Иасон (апостол от 70)]] |
[[ru:Иасон (апостол от 70)]] |
Revisió del 23:16, 14 set 2011
Nom original | (el) Ἰάσων |
---|---|
Biografia | |
Mort | segle I |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot |
Enaltiment | |
Festivitat | 12 de juliol (catòlics); 28 d'abril (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'11 de maig) |
Iconografia | Amb barba; llibre |
Jàson de Tars fou un dels anomenats Setanta deixebles. Acollí tres seguidors de Jesús i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a Corfú per predicar el cristianisme, convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou anomenat bisbe de Tars. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Fonts
El seu nom apareix als Actes dels Apòstols, 17. A casa seva, a Tessalònica, es refugiaren Pau de Tars, Silas i Timoteu d'Efes. Fou llavors arrestat i va haver de pagar una fiança per sortir-ne. També és citat a l'Epístola als romans, 16, 21.
Llegenda
La tradició posterior afegeix detalls inversemblants a la seva vida. Segons ella, era nascut a Tars, i Sant Pau el va nomenar bisbe de Tars. Amb Sosípatre viatjà a l'illa de Corfú, on edificà una església en honor de Sant Esteve màrtir i convertí molta gent al cristianisme. El rei de Corfú, en veure-ho, va fer-lo detenir i a la presó convertí set pagans més: Sadurní, Jaquíscol, Faustià, Januari, Marsali, Eufrasi i Mammi. El rei va fer matar aquests set fent-los ficar en una olla bullent.
La filla del rei, Cèrcira (el nom grec de l'illa de Corfú), en veure la mort dels màrtirs, es convertí i repartí les seves joies entre els pobres. El rei l'arrestà i la comminà a abjurar del cristianisme; com que no volgué, ordenà de cremar la presó, però la seva filla va sortir-ne il·lesa. El miracle va fer que molta gent es convertís i demanés el baptisme. Finalment, Cèrcira fou lligada a un arbre i morta asagetejada.
Els nous cristians marxaren a una illa propera fugint del rei, que els perseguí però que, de camí, morí ofegat en enfonsar-se'n el vaixell. El nou rei es convertí al cristianisme i rebé el nom de Sebastià. Des de llavors, Sosípatre i Jàson predicaren lliurement l'Evangeli i instituïren l'església de Corfú, i hi moriren en edat avançada.[1]
Veneració
Jàson és venerat per les tradicions catòlica i ortodoxa. La festivitat és, en el primer cas, el 12 de juliol, i el 28 d'abril en el segon. Els coptes el celebren el 3 de Baixons.