Massís del Besiberri: diferència entre les revisions
Línia 24: | Línia 24: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{citar mapa|editor=Editorial Alpina|títol=Vall de Boí|edition=Primera|data=febrer 2001|cartografia=Servicio Geográfico del Ejército|escala=1:25.000|sèries=L}} |
|||
* Mapa ''Vall de Boí'' 1:25.000. Editorial Alpina. |
|||
* {{citar mapa|editor=Institut Cartogràfic de Catalunya|títol=Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici|edition=Segona|data=abril 1998|escala=1:25.000}} |
|||
* Mapa ''Carros de Foc'' 1:25.000. Editorial Alpina. |
|||
* Mapa ''Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici'' 1:25.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: abril 1998. |
|||
== Panoràmiques == |
== Panoràmiques == |
Revisió del 21:26, 17 set 2011
Tipus | Serra | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Vilaller (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran) | |||
| ||||
Serralada | Pirineus | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 3.029 m | |||
Mida | 2,1 () km | |||
Punt més alt | Pic de Comaloforno (3.029 m ) | |||
Material | granit | |||
El Massís del Besiberri és una massís de l'Alta Ribagorça, situat dins dels termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller. La seva cresta marca els límits entre els dos termes. La vessant oriental és dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la occidental dins la seva zona perifèrica.
«El seu nom prové del basc "base-be erri", contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país».[5]
La seva cresta discorra de nord a sud, separant l'oriental Vall de Besiberri i l'occidental Capçalera de Caldes. El Besiberri Nord (3.009,3[3] m), que també limita al nord amb la Vall de Valarties, és l'extrem septentrional de la cresta. Cap el sud trobem: el Besiberri del Mig (2.995,2[6] m), el Pas de Trescazes (2.908[7] m) i el Besiberri Sud (3.023,4[8] m). La carena, que separa ara l'oriental Vall de Llubriqueto de la Capçalera de Caldes, continua cap el Pic de Comaloforno (3.029,2[1] m), sostre del parc. Al sud d'aquest cim, limitant amb la Ribera de Caldes per l'est, la cresta continua per la Punta de Passet (2.997,6[9] m) i la Punta de Lequeutre (2.966,2[4] m).
Enllaços externs
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Massís del Besiberri. [Consulta: 12/06/2011]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Comaloforno. [Consulta: 12/06/2011]
- ↑ Calculada per Josep Borrut, amb les dades del Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 16/06/2011]
- ↑ 3,0 3,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri Nord. [Consulta: 12/06/2011]
- ↑ 4,0 4,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Punta de Lequeutre. [Consulta: 12/06/2011]
- ↑ Toponímia de la Vall de Boí.
- ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri del Mig. [Consulta: 12/06/2011]
- ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pas de Trescazes. [Consulta: 12/06/2011]
- ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri Sud. [Consulta: 12/06/2011]
- ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Punta de Passet. [Consulta: 12/06/2011]
Bibliografia
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)