Lliga de Cambrai

Lliga de Cambrai les Guerres Italianes Tipus organització Data 1508 - 1516 Bàndols 1508-10 : Estats Pontificis França Sacre Imperi Romà Espanya Ferrara 1510-11 : França Ferrara 1511-13 : França Ferrara < br/> 1513-16 : República de Venècia França Escòcia Ferrara 1508-10 : República de Venècia 1510-11 : Estats Pontificis República de Venècia 1511-13 : Estats Pontificis República de Venècia Espanya Sacre Imperi Romà Anglaterra Mercenaris suïssos 1513-16 : Estats Pontificis Espanya Sacre Imperi Romà Anglaterra Milanesat Mercenaris suïssos

La Lliga de Cambrai va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508. La lliga de Cambrai va ser una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia. El papa Juli II volia intentar per la força minvar la influència de Venècia al nord d'Itàlia i per a això va idear una aliança entre les principals potències europees.

El Papa Juli II, pintat per Raphael

El 1515, l'aliança franco-veneciana derrota la Sagrada Lliga a la batalla de Marignano

La Lliga es va constituir entre Lluís XII de França, el papa Juli II, l'emperador Maximilià I d'Àustria i Ferran el Catòlic. Venècia es veuria desposseïda de tots els seus territoris a terra ferma. L'acord preveia el complet desmembrament dels territoris venecians a la península itàlica i el seu repartiment entre els aliats:

• Maximilià afegiria a la conquerida Istria, els territoris de Verona, Vicenza, Padua i Friuli,
• Francia uniria Brescia, Crema, Bèrgam i Cremona a les seves possessions milaneses,
• Ferran es quedaria amb Otranto i
• Els Estats Pontificis es quedarien amb Rimini i Ravenna.

La Guerra de la Lliga de Cambrai, que se’n va derivar del tractat, comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i Primera Guerra italiana (1515-16). La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14). Certs historiadors (especialment Phillips i Axelrod) es refereixen a cada una de les guerres de forma separada, mentre d'altres (Norwich) tracten el conflicte sencer com una única guerra. Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren França, el Estats Pontificis, i la República de Venècia; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Ducat de Milà, Florència, el Ducat de Ferrara, i Suïssa.

Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre Juli i Lluís va fer que es col·lapsés. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, conduint a la seva dissolució (1510).

L'aliança Papal amb Venècia finalment es va es va convertir en una Sagrada Lliga, contra França, fins el 1512; desacords sobre la divisió de Venècia fa abandonar a aquesta l'aliança a favor d'una amb França. Sota la direcció de Francesc I, que havia succeït Lluís en el tron, francesos i venecians poden, a través de la seva victòria a Marignano el 1515, recobrar el territori que havien perdut; els tractats de Noyon i Brussel·les, tornarien essencialment el mapa d'Itàlia al statu quo de 1508.