Comtat de Verdun: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: ru:Верден (графство); canvis cosmètics
Línia 22: Línia 22:
* [[Matilde de Toscana]] 1076-1086, vídua de l'anterior
* [[Matilde de Toscana]] 1076-1086, vídua de l'anterior
* [[Godofreu IV de Baixa Lotaríngia|Godofreu V]] (duc [[Godofreu IV de Baixa Lotaríngia]]) conegut com [[Godofreu de Bouillon]] 1086-1095 i absent 1095-1100, nebot
* [[Godofreu IV de Baixa Lotaríngia|Godofreu V]] (duc [[Godofreu IV de Baixa Lotaríngia]]) conegut com [[Godofreu de Bouillon]] 1086-1095 i absent 1095-1100, nebot
* [[Thierry I de Montbéliard]] (vers 1045 † vers 1105) 1100-1105 [[Comtat de Montbéliard|comte de Montbéliard]] i [[comtat de Bar|de Bar]]
* [[Thierry I de Montbéliard]] (vers 1045 † vers 1105) 1100-1105 [[Comtat de Montbéliard|comte de Montbéliard]] i comtat [[ducat de Bar|de Bar]]
* [[Renald I de Bar|Renald I el Borni]] (vers 1090 † 1149), [[1105]]-[[1134]], comte de Montbéliard i de Bar, fill.
* [[Renald I de Bar|Renald I el Borni]] (vers 1090 † 1149), [[1105]]-[[1134]], comte de Montbéliard i de Bar, fill.
* El [[1134]] el bisbe va deposar a Renald i va agregar el comtat de Verdun al domini episcopal.
* El [[1134]] el bisbe va deposar a Renald i va agregar el comtat de Verdun al domini episcopal.

Revisió del 22:08, 20 set 2011

Verdun fou un comtat de França que va existir entre prop del 900 i el 1044.

El primer comte de Verdun que s'esmenta fou Ricuí, comte cap el 900 i fins el 923. Cunegunda de Gant, vídua de Vigeric comte de Les Ardennes (+918) s'hi va cassar en segones noces i hauria d'haver passat al seu fill Otó duc de Lorena o al germà d'aquest Sígfrid de Luxemburg, però aviat les fonts esmenten com a comte a Enric, fill del duc Arnulf I de Baviera, probablement per nomenament reial. Va morir després del 954 (segurament vers el 960) sense descendència i el comtat va passar a Godofreu I el Vell (més conegut com el Captiu) comte de Les Ardennes i a la seva mort el seu fill Godofreu II el Jove (des de el 1012 fou el duc Godofreu I de Baixa Lotaríngia) va rebre Verdun i les Ardenes (i fou marquès d'Anvers); el seu germà de nom Gozeló o Goteló el va succeir a la Baixa Lorena i com a marquès d'Anvers el 1023 i fou duc de l'Alta Lotaríngia el 1033.

Quan Godofreu II va ser nomenat duc el comtat va passar al seu fill Frederic que segurament va governar conjuntament amb el seu germà Herman que el va succeir quan Frederic va morir el 1022. Herman va aliar-se amb Balderic II de Loss, bisbe de Lieja (1008-1018) contra Balduí de Lovaina i contra un comte anomenat Ratbod o Robert (II) de Namur, del que no es fa esment a totes les cròniques, però derrotat a la batalla de Tirlemnont el 10 d'octubre de 1013 va ser fet presoner; va ser alliberat més tard i que després va esdevenir un bon amic del comte de Namur. Mort Herman el 1024 el comtat va passar a LLuís comte de Chiny per nomenament del bisbe de Verdun. Pero Goteló I de Baixa Lotaríngia, germà de Frederic i Herman, que havia succeït al seu pare Godofreu II de Baixa Lotaríngia (el Jove), va expulsar a Lluís i va donar el comtat en feu al seu fill Godofreu el Barbut (1025). Goteló I va morir el 19 d'abril de 1044. El seu fill Godofreu el Barbut (IV de Verdun i II de Baixa Lorena) fou el darrer a portar efectivament el títol de comte de Verdun. Després va restar en els títols dels ducs de la Baixa Lotaríngia. Amb Godofreu de Bouillon la seva absència mort a les Croades va fer passar el comtat al comte de Mo0ntbéliar al qual el bisbe li va donar de manera vitalícia. A la seva mort el bisbe va permetre la successió del seu fill, però va seguir un conflicte permanent degut a que era un vassall més poderós que el senyor; el bisbe el va deposar diverses vegades amb poca eficàcia però finalment per una acord el va deposar el 1134 i Renald va renunciar.

Llista de comtes

  • Ricuí, comte de Verdun vers 900-923
casat en segones noces a Cunegunda de França, vídua de Wigeric de Bidgau (Vigeric comte de les Ardenes)
casat amb Matilde de Saxònia, filla d'Hermann Billung duc de Saxònia
Des de vers 990 els bisbes de Verdun foren prínceps sobirans per concessió de l'emperador Otó III rebent la ciutat de Vedun i alguns territoris propers amb dret a nomenar als comtes.

Fonts

  • Abat Charles Nicolas GABRIEL, Verdun, Notice historique, 1888, reedició 1993, ISBN 2-7428-0174-X
  • Abat Charles Nicolas GABRIEL, Verdun au XIè siècle, 1891, reedició 1975