Pa negre (pel·lícula): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 155: | Línia 155: | ||
Arran de les nominacions als premis Goya, la pel·licula es reestrenà el mes de gener de 2011 a 39 sales de tot l'estat espanyol.<ref>{{citar web|url=http://www.3cat24.cat/noticia/1016986/ociicultura/Pa-negre-torna-a-39-sales-de-tot-lEstat-per-lexit-de-nominacions-als-Goya|títol="Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya|editor=[[3cat24]]|data=11 de gener de 2011}}</ref> |
Arran de les nominacions als premis Goya, la pel·licula es reestrenà el mes de gener de 2011 a 39 sales de tot l'estat espanyol.<ref>{{citar web|url=http://www.3cat24.cat/noticia/1016986/ociicultura/Pa-negre-torna-a-39-sales-de-tot-lEstat-per-lexit-de-nominacions-als-Goya|títol="Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya|editor=[[3cat24]]|data=11 de gener de 2011}}</ref> |
||
A França es va estrenar amb 40 còpies en versió original subtitulada, amb bones crítiques de la premsa escrita.<ref>{{cita notícia| url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/448562-pa-negre-sha-estrenat-a-franca-amb-40-copies.html| títol=‘Pa negre' s'ha estrenat a França amb 40 còpies| editor=[[El Punt Avui]]| data=1 de setembre de 2011}}</ref> També es va poder veure a la Xina i al Japó i se'n va negociar la projecció a Alemanya i als Estats Units.<ref>{{cita notícia| url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/458197-pa-negre-als-oscar.html| títol=‘Pa negre' als Oscar| editor=[[El Punt Avui]]| data=29 de setembre de 2011}} |
A França es va estrenar amb 40 còpies en versió original subtitulada, amb bones crítiques de la premsa escrita.<ref>{{cita notícia| url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/448562-pa-negre-sha-estrenat-a-franca-amb-40-copies.html| títol=‘Pa negre' s'ha estrenat a França amb 40 còpies| editor=[[El Punt Avui]]| data=1 de setembre de 2011}}</ref> També es va poder veure a la Xina i al Japó i se'n va negociar la projecció a Alemanya i als Estats Units.<ref>{{cita notícia| url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/458197-pa-negre-als-oscar.html| títol=‘Pa negre' als Oscar| editor=[[El Punt Avui]]| data=29 de setembre de 2011}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 15:08, 30 set 2011
Pa negre és una pel·lícula catalana escrita i dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una família i el seu poble als anys 40. La pel·lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, qui marca el punt de vista de tot el relat.[1]
Estrenada al Festival de Sant Sebastià de 2010, la cinta va guanyar nou Premis Goya i va ser la candidata de l'Acadèmia espanyola de cinema als Oscars de 2011,[2][3] després d'haver estat preseleccionada juntament amb La piel que habito, d'Almodóvar, i La voz dormida, de Zambrano.[4]
Argument
Pa negre parla sobre la postguerra rural a Catalunya amb discurs no polític sinó emocional.[5] En aquells anys durs de la postguerra, l'Andreu, un nen del bàndol dels republicans, troba un dia al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. Les conseqüències porten a la desintegració de la seva família, atrapada per mentides i culpes del passat.
El mallorquí Agustí Villaronga, director de la pel·lícula, se centra en com la guerra afecta la gent, al marge d'ideologies polítiques i amb la guerra només com a teló de fons.[6]
Guió
Per fer el guió de la pel·lícula, Agustí Villaronga va fer servir -a més de la novel·la homònima- diversos aspectes inclosos a dues altres novel·les de Teixidor, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson, per enriquir l'argument i algunes característiques dels personatges.[7]
Producció
Llocs de rodatge
Aquesta pel·lícula, produïda per Isona Passola, ha estat rodada a Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort (el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac), Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L’Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny, Tavertet. Per fer la pel·lícula es va tornar a posar en marxa l'antiga fàbrica tèxtil de Can Llanes, a Manlleu.[8]
Repartiment
| Actor / actriu original | Personatge |
|---|---|
| Francesc Colomer | Andreu |
| Marina Comas | Núria |
| Nora Navas | Florència |
| Roger Casamajor | Ferriol |
| Lluïsa Castell | Ció |
| Mercè Arànega | Sra. Manubens |
| Marina Gatell | Enriqueta |
| Elisa Crehuet | àvia |
| Laia Marull | Pauleta |
| Eduard Fernández | mestre |
| Sergi López | alcalde |
Personatges
El pare del nen protagonista és un republicà que viu les represàlies de les seves accions polítiques. Volia escapar del destí de pobresa del poble i per això va iniciar estudis que el van portar a entrar en contacte amb un món d'ideals que intenta transmetre al seu fill. Per aconseguir-li un millor futur, acaba participant en accions delictives i pactant amb els rics del poble.
La seva mare va triar el seu home rebutjant l'alcalde, qui vol venjar-se i persegueix la família. Treballadora i defensora dels seus, arriba a l'ocultació de crims i intenta aconseguir el favor dels poderosos per salvar la gent que estima. La seva cunyada gran l'encoratja en aquest camí pràctic.
La seva tia Enriqueta recull també aquestes paradoxes: manté relacions amb un guàrdia civil que són motiu d'escàndol però d'altra banda rebutja un matrimoni de conveniència i lluita per la seva independència treballant com a modista. L'àvia veu amb dolor com tots els seus fills reben els estralls de la derrota militar i intenta protegir els infants, els quals envolta de contes tradicionals plens de fantasmes i advertiments.
Els tres cosins de l'Andreu juguen un paper important en el seu descobriment de la realitat: la Núria per les revelacions constants del passat, pels intents de fugida que planteja i per relatar un altre vessant familiar del passat i la cosina petita perquè representa l'odi i els prejudicis del poble amb els seus retrets cap als cosins "rojos".
Tots els personatges tenen un costat fosc: el mestre és alcohòlic, se sent fracassat i s'insinua una relació pedòfila amb la cosina; l'alcalde és corrupte; els rics eliminen tothom qui s'interposa en el seu camí; els veïns han participat de la castració que actua com a desencadenant d'altres crims (una castració d'un homosexual i republicà).
El nen acaba contagiat d'aquest ambient opressiu i de mentides i opta per la via còmoda, d'assegurar-se un futur, decebut del seu entorn familiar, amb el qual trenca fins i tot acceptant l'ajuda dels rics que han causat la mort del seu pare.
Simbolisme
El pa negre del títol simbolitza la pobresa de la postguerra, especialment al bàndol dels vençuts, enfront els dolços que prenen els rics i que el nen veu en les visites de la seva mare. No és, però, l'únic símbol de la pel·lícula.
Els ocells juguen un paper fonamental: d'una banda representen el lligam afectiu entre pare i fill (per això l'Andreu els destrueix en veure que el seu pare és un assassí), són també una possibilitat frustrada de negoci que representa les aspiracions del pare, és el pseudònim de l'homosexual castrat que desencadena l'acció (convertit en fantasma a les històries infantils), són enterrats per la Núria a un encanteri que suposaria una fugida alternativa al destí marcat pels adults (alternativa que l'Andreu rebutja) i apareixen en forma d'ales imaginàries a l'amic tuberculós de l'Andreu, qui diu que vol volar i fugir de la seva situació.
El bosc reprèn el paper de conte de fades i esdevé un indret màgic, ple de perills i revelacions. Allà l'Andreu descobreix el passat de la Núria, una incipient sexualitat, troba el seu amic malalt, tenen lloc les converses entre els cosins per mirar d'entendre el món i habiten els fantasmes que a la nit espanten les criatures. Igualment al bosc es troben la tia i el seu amant i tenen lloc els dos crims de la pel·lícula.
Premis i nominacions
Premis
- 2011: XXV Premis Goya:[9]
- Millor pel·lícula
- Millor direcció per Agustí Villaronga
- Millor actriu protagonista per Nora Navas
- Millor actriu de repartiment per Laia Marull
- Millor actriu revelació per Marina Comas
- Millor actor revelació per Francesc Colomer
- Millor guió adaptat per Agustí Villaronga
- Millor fotografia per Antonio Riestra
- Millor direcció artística per Ana Alvargonzález
- 2011: III Premis Gaudí:
- Millor pel·lícula en llengua catalana
- Millor interpretació femenina principal per Nora Navas
- Millor interpretació femenina secundària per Marina Comas
- Millor interpretació masculina secundària per Roger Casamajor
- Millor direcció per Agustí Villaronga
- Millor guió per Agustí Villaronga
- Millor fotografia per Antonio Riestra
- Millor música per José Manuel Pagán
- Millor muntatge per Raúl Román
- Millor direcció artística per Ana Alvargonzález
- Millor direcció de producció per Alex Castellón
- Millor so per Dani Fonrodona, Fernando Novillo i Ricard Casals
- Millor vestuari per Mercè Paloma
- Millor maquillatge i perruqueria per Satur Merino i Alma Casal
- 2010: Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià[10]
Nominacions
- 2010: Conquilla d'Or, Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià[10]
- 2011: Millor interpretació masculina principal per Francesc Colomer als III Premis Gaudí
- 2011: XXV Premis Goya, 14 nominacions,[11] incloent pel·lícula, director, actriu protagonista, actors de repartiment i revelació.[5]
Projeccions
En 2010 va ser estrenada amb 75 còpies.[6] L'assistència de públic a les sales de projecció durant la primera setmana va superar la xifra dels 28.000 espectadors.[12] En només un mes en cartellera recaptà 700.000 euros, segons xifres de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC).[13] Arran de les nominacions als premis Goya, la pel·licula es reestrenà el mes de gener de 2011 a 39 sales de tot l'estat espanyol.[14]
A França es va estrenar amb 40 còpies en versió original subtitulada, amb bones crítiques de la premsa escrita.[15] També es va poder veure a la Xina i al Japó i se'n va negociar la projecció a Alemanya i als Estats Units.[16]
Referències
- ↑ Montanyà, Xavier «Venjança a la postguerra». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 76. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Pereda, Olga. «'Pa negre', primera pel·lícula en català que opta a l'Oscar». Madrid: El Periódico de Catalunya, 28-09-2011. [Consulta: 28 setembre 2011].
- ↑ «'Pa negre', seleccionada per anar als Oscar». VilaWeb, 28-09-2011.
- ↑ «'Pa negre', candidata de l'acadèmia espanyola als Oscars». Diari Ara, 28-09-2011.
- ↑ 5,0 5,1 «'Pa negre' dóna el cop amb 14 nominacions als Goya». El Periódico de Catalunya, 12-01-2011. [Consulta: 12 gener 2011].
- ↑ 6,0 6,1 «Agustí Villaronga: «Sabia que se'ns reconeixeria, però no tant...»». El Periódico de Catalunya, 12-01-2011. [Consulta: 12 gener 2011].
- ↑ «Agustí Villaronga roda "Pa negre", adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor». 3cat24.cat, 20-07-2009.
- ↑ «Pa negre és una pel·lícula molt osonenca, però les emocions que expliquen els personatges són universals». El 9 nou, 16-10-2010.
- ↑ «'Pa negre' també arrasa als Goya». Vilaweb, 14-02-2011 [Consulta: 14 febrer 2011].
- ↑ 10,0 10,1 Pa negre a Zinemaldia (castellà)
- ↑ «'Pa negre' obté 14 nominacions als Goya». Diari Ara, 11-01-2011.
- ↑ «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Tribuna Catalana, 22-10-2010.
- ↑ «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Racó Català, 18-11-2010.
- ↑ «"Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya». 3cat24, 11-01-2011.
- ↑ «‘Pa negre' s'ha estrenat a França amb 40 còpies». El Punt Avui, 01-09-2011.
- ↑ «‘Pa negre' als Oscar». El Punt Avui, 29-09-2011.
Enllaços externs
- Pa negre - Lloc web oficial
Pa negre a Internet Movie Database (anglès)- Pa negre (pel·lícula) a Totcinema.cat
- Pa negre a Filmaffinity (castellà)
- Pa negre a DeCine21 (castellà)
- Pa negre a LaHiguera (castellà)
- Pa negre a Fotogramas (castellà)
