Porsenna: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Lars Porsena.jpg|thumb|250px|Lars Porsena]] |
[[Fitxer:Lars Porsena.jpg|thumb|250px|Lars Porsena]] |
||
| ⚫ | |||
'''Lars Porsena''' o '''Lars Porsenna''' fou rei de la ciutat [[etruscs|etrusca]] de [[Clusium]]. Lars no era un nom sinó un títol d'honor. |
'''Lars Porsena''' o '''Lars Porsenna''' fou rei de la ciutat [[etruscs|etrusca]] de [[Clusium]]. Lars no era un nom sinó un títol d'honor. |
||
| Línia 8: | Línia 7: | ||
Roma va quedar assetjada i quan va començar a patir la fam, un romà de nom [[Gai Muci Escevola|Gai Muci]] va voler salvar la seva pàtria matant el rei etrusc. Va anar al campament etrusc, però al no reconèixer el rei, va matar el secretari al seu lloc. Pres, fou sotmès a tortura i se li va cremar a la flama viva una ma, però va aguantar el dolor sense donar mostres de pànic. Ell rei, en premi, el va deixar anar. Escevola, cap dels romans, va contactar amb el rei i li va demanar la pau ja que, segons li va dir, tres-cents nobles romans estaven disposats a seguir els passos de Muci. |
Roma va quedar assetjada i quan va començar a patir la fam, un romà de nom [[Gai Muci Escevola|Gai Muci]] va voler salvar la seva pàtria matant el rei etrusc. Va anar al campament etrusc, però al no reconèixer el rei, va matar el secretari al seu lloc. Pres, fou sotmès a tortura i se li va cremar a la flama viva una ma, però va aguantar el dolor sense donar mostres de pànic. Ell rei, en premi, el va deixar anar. Escevola, cap dels romans, va contactar amb el rei i li va demanar la pau ja que, segons li va dir, tres-cents nobles romans estaven disposats a seguir els passos de Muci. |
||
| ⚫ | |||
Porsena va acceptar la pau amb la condició de retornar a [[Veïs]] els territoris que Roma li havia arrabassat; Roma va acceptar i Porsena es va retirar amb 20 hostatges romans. |
Porsena va acceptar la pau amb la condició de retornar a [[Veïs]] els territoris que Roma li havia arrabassat; Roma va acceptar i Porsena es va retirar amb 20 hostatges romans. |
||
Revisió del 13:51, 2 oct 2011
Lars Porsena o Lars Porsenna fou rei de la ciutat etrusca de Clusium. Lars no era un nom sinó un títol d'honor.
La guerra amb Roma
Segon Tit Livi, el rei Tarquini el Superb després de ser expulsat de Roma va demanar ajut a Veïs i Tarquínia, però com que no van aconseguir restaurar-lo, va recórrer a Porsena. Aquest li va donar suport i va marxar contra Roma amb un exèrcit; els romans no li podien fer front i Porsena es va apoderar del Janícul i estava a punt d'entrar a Roma pel pont que connectava aquest turó amb la ciutat quan fou aturat pels Horacis, que van resistir fins que el pont va poder ser destruït.
Roma va quedar assetjada i quan va començar a patir la fam, un romà de nom Gai Muci va voler salvar la seva pàtria matant el rei etrusc. Va anar al campament etrusc, però al no reconèixer el rei, va matar el secretari al seu lloc. Pres, fou sotmès a tortura i se li va cremar a la flama viva una ma, però va aguantar el dolor sense donar mostres de pànic. Ell rei, en premi, el va deixar anar. Escevola, cap dels romans, va contactar amb el rei i li va demanar la pau ja que, segons li va dir, tres-cents nobles romans estaven disposats a seguir els passos de Muci.
Porsena va acceptar la pau amb la condició de retornar a Veïs els territoris que Roma li havia arrabassat; Roma va acceptar i Porsena es va retirar amb 20 hostatges romans.
Segons altres fonts, sembla que Roma fou totalment conquerida per Porsena (Tàcit ho confirma i Dionís d'Halicarnàs afegeix que el senat va oferir a Porsena un tron de vori, una corona d'or i ornaments triomfals, el que implica que fou reconegut com a sobirà). Sota Porsena els romans van tenir prohibit usar el ferro per altres utilitats queno fos l'agricultura. Tots els territoris romans conquerits a la dreta del Tíber, es van perdre. Les trenta tribus que existien abans de Porsena es van reduir a vint, i per la guerra posterior amb Veïs se sap que el territori romà no anava més enllà del Janícul.
El llegat de Porsena
El motiu de l'atac de Porsena no podia ser restaurar als tarquinis, ja que no ho era. La guerra fou part de les lluites pel domini de la regió entre etruscos i llatins, si bé també existeix la hipòtesi que justament fou Porsena qui va enderrocar als tarquinis.
El fill de Porsena, Aruns, va atacar Arícia i fou derrotat davant la ciutat per les forces confederades llatines ajudats pels grecs de Cumes, i els romans van aprofitar per recuperar la independència.
Plini descriu la seva tomba a Clusium citant com a font a Marc Terenci Varró que l'hauria tret de llibres etruscs. Era un edifici quadrangular enorme en el interior del qual hi havia un laberint amb una piràmide a cada cantonada i una al mig, però per la descripció de les mesures que en fa sembla poc probable que fos realment com és descrit.
Bibliografia
- GRIMAL, Pierre, Historia universal siglo XXI. El helenismo y el auge de Roma Siglo XXI de España Editores, Madrid, 1990, ISBN 84-323-0066-7, p. 91
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porsenna |