Trehalosa: diferència entre les revisions
m r2.6.4) (Robot afegeix: gl:Trehalosa |
m r2.7.1) (Robot afegeix: uk:Трегалоза |
||
| Línia 39: | Línia 39: | ||
[[ru:Трегалоза]] |
[[ru:Трегалоза]] |
||
[[sl:Trehaloza]] |
[[sl:Trehaloza]] |
||
[[uk:Трегалоза]] |
|||
[[zh:海藻糖]] |
[[zh:海藻糖]] |
||
Revisió del 02:34, 3 oct 2011
La Trehalosa, també coneguda com micosa o tremalosa, és un disacàrid natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del sègol,[1] i el 1859 Marcellin Berthelot l'aïllà.[2] Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.
Propietats químiques
la Trehalosa és un sucre no reductor, els enllaços fan a la trehalosa molt resistent a l'hidròlisi àcida i per tant estable en solucions a altes temperatures. L'enzim trehalasa la trenca. La trehalosa té el 45% de dolçor que la sacarosa.
Propietats biològiques
En els animals , la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.
A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de gira-sols i en el gènere [Selaginella] entre altres plantes,[3] i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies shiitake (Lentinula edodes), maitake (Grifola fondosa), nameko (Pholiota nameko), i orella de Judes (Auricularia auricula-judae), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en llevats com, per exemple, el del vi.
Referències
- ↑ Wiggers, H. A. L. «Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum». Annalen der Pharmacie, vol. 1, 2, 1832, pàg. 129–182. DOI: 10.1002/jlac.18320010202.
- ↑ Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry
- ↑ Plant Physiology