Hidròlisi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: ar:تحلل مائي
Línia 17: Línia 17:
==Alguns tipus d'enllaços en la hidròlisi==
==Alguns tipus d'enllaços en la hidròlisi==


* O-Glucosidric,
* O-Glucosidic,
* N-Glucosidric,
* N-Glucosidic,
* Peptídic,
* Peptídic,
* Éster.
* Éster.

== Hidròlisi de polisacàrids (sacarificació)==
== Hidròlisi de polisacàrids (sacarificació)==
[[Fitxer:Sucrose-inkscape.svg|thumb|Sacarosa. L'enllaç glucòsid es representa per l'àtom central d'oxigen.]]
[[Fitxer:Sucrose-inkscape.svg|thumb|Sacarosa. L'enllaç glucòsid es representa per l'àtom central d'oxigen.]]

Revisió del 19:27, 12 oct 2011

Hidròlisi de la tioacetamida

La hidròlisi o sacarificació és una reacció química, durant la qual les molècules d'aigua (H2O) es parteixen en cations d'hidrogen (H+, convencionalment anomenats protons) i anions hidròxid (OH) en un procés de mecanisme químic.[1][2] És el tipus de reacció química que es fa servir per descomposar certs polímers, especialment aquells fets per polimerització per etapes de creixement (en anglès:step-growth polymerization). En degradació de polímers normalment la hidròlisi és catalitzatda ja sia per un àcid (per exemple àcid sulfúric concentrat) o per hidròxid sòdic.

Tipus

L'hidròlisi és un procés químic en el qual una certa molècula és dividida en dues parts per l'addició d'una molècula d'aigua. Un fragment de les molècules pares guanya un ió d'hidrogen Hydrolysis (H+) de la molècula addicional d'aigua. L'altre grup recull el restant grup hidroxil (OH).

La hidròlisi més comuna ocorre quan una sal química o un àcid feble (o tots dos) es dissolen en l'aigua. L'aigua s'autoionitza en ions hidroxil negatius i ions d'hidrogen positius. La sal es descomposa en ions negatius i positius. Per exemple l'acetat de sodi es dissocia en l'aigua en ions de sodi i d'acetat. Els ions de sodi reaccionen molt poc amb els ions hidroxils mentre que els ions d'acetat cpmbinen amb els ions d'hidrogen per produir àcid acètic neutre i el resultat netés un excésrelatiu d'ions hidroxil que causen una solució bàsica.

Tanmteix, sota condicions normals, només unes poques reaccions entre l'aigua i compostos orgànics passen. En general els àcids forts o les bases han de ser afegides per tal de aconseguir laa hidròlisi quan l'aigua no té efecte. L¡acid o la base és considerada un catalitzador.

Les reaccions catalitzades àcid-base són molt comunes. Un exemple són les reaccions d'hidròlisi de les amides i els èsters.

Potser l'exemple més antic d'hidròlisi dels èsters sigui la saponificació en la qual s'hidrolitza un greix (triglicèrid) amb una base aquosa com l'hidròxid sòdic (NaOH). Durant el procés es forma glicerol i els àcids grassos reaccionen amb la base convertint-los en sals que s'anomenen sabó.

La hidròlisi és un procés important en animals i plantes, l'exemple més clar és el metabolisme energètic i l'emmagatzemament.

Alguns tipus d'enllaços en la hidròlisi

  • O-Glucosidic,
  • N-Glucosidic,
  • Peptídic,
  • Éster.

Hidròlisi de polisacàrids (sacarificació)

Sacarosa. L'enllaç glucòsid es representa per l'àtom central d'oxigen.

Els monosacàrids es poden enllaçar junt per enllaços glucòsids que poden ser desfets per hidròlisi. Els enzims que idrolitzen els enllaços de glucòsid s'anomenen glucosidases.

La sacarosa és el disacàrid més conegut. La hidròlisi de la sacarosa dóna glucosa i fructosa. La invertasa es fa servir industrialment per la hidròlisi de la sacarosa en l'anomenat sucre invertit. La lactasa és essencial per la hidròlisi digestiva de la lactosa de la llet. La seva deficiència causa la intolerància a la lactosa.

La hidròlisi de polisacàrids a sucres solubles s'anomena sacarificació. Per exemple la hidròlisi del midó de l'ordi produeix la cervesa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidròlisi


Referències

Enllaços externs