Renat Nelli: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
Línia 9: | Línia 9: | ||
{{ORDENA:Nelli, Renat}} |
{{ORDENA:Nelli, Renat}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[Categoria:Escriptors francesos en occità]] |
[[Categoria:Escriptors francesos en occità]] |
||
[[Categoria:Membres de la Resistència francesa]] |
[[Categoria:Membres de la Resistència francesa]] |
Revisió del 00:48, 13 oct 2011
Renat Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis del catarisme. Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc). Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.
Obres
- Entre l'espèr e l'abséncia (1942)
- Arma de vertat (1952)
- Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
- Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
- Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)