Esforç de compressió

Fitxer:A-66. Construcció del pont sobre el riu AlmonteRetoc.JPG

El formigó és un material que com altres materials ceràmics resisteix bé en compressió, però no tant en tracció.

L ' esforç de compressió és la resultant de les tensions o pressions que hi ha dins d'un sòlid deformable o medi continu, caracteritzada perquè tendeix a una reducció de volum o un escurçament en determinada direcció.

Introducció

En general, quan es sotmet un material a un conjunt de forces es produeix tant flexió, com cisallament o torsió, tots aquests esforços comporten l'aparició de tensions tant de tracció com de compressió. Encara que en enginyeria es distingeix entre l'esforç de compressió (axial) i les tensions de compressió.

En un prisma mecànic l ' esforç de compressió pot és simplement la força resultant que actua sobre una determinada secció transversal a l'eix baricéntrico d'aquest prisma, el que té l'efecte d'escurçar la peça en la direcció d'eix baricéntrico. Les peces prismàtiques sotmeses a un esforç de compressió considerable són susceptibles d'experimentar vinclament flexional, per la qual cosa el seu correcte dimensionament requereix examinar l'esmentat tipus de Any linealitat]] geomètrica.

Assaig de compressió

Els assajos practicats per mesurar l'esforç de compressió són contraris als aplicats al de tracció, pel que fa al sentit de la força aplicada. Té diverses limitacions:

• Dificultat d'aplicar una càrrega concèntrica o axial, sense que aparegui vinclament.
• Una proveta de secció circular és preferible a altres formes.

L'assaig es realitza en materials:

• Durs.
• Semidurs.
• Tous.

Esforços de compressió en peces allargades

En una peça prismàtica no-esvelta, i que no sigui susceptible de patir vinclament sotmesa a compressió uniaxial uniforme, la tensió l'escurçament unitari i els desplaçaments estan relacionats amb l'esforç total de compressió mitjançant les següents expressions:

$\sigma ={\frac {N_{c}}{A}}=I\varepsilon =I{\frac {du(x)}{dx}}$

On:

$\Sigma \,$ és la tensió de compressió

No s'ha pogut entendre (funció '\Varepsilon' desconeguda): {\displaystyle \Varepsilon \, } l'escurçament unitari o deformació unitària.

$U(x)\,$ el camp de desplaçaments al llarg de l'eix baricéntrico del prisma.

$I\,$ el mòdul d'elasticitat longitudinal.

Per a un material confinat en un volum la compressió uniforme està relacionada amb la compressibilitat i el canvi de volum:

$\beta _{X}=-{\frac {1}{V}}\left({\frac {\partial V}{\partial p}}\right)_{x},\qquad p={\frac {\varepsilon _{V}}{\beta _{X}}}$

On:

$X\in \{T,S\}$ segons la compressió es doni en condicions isotermes o adiabàtiques.

$\mathrm {B} _{X}\,$ compressibilitat.

No s'ha pogut entendre (funció '\Varepsilon' desconeguda): {\displaystyle \Varepsilon_V } traça del tensor deformació o deformació volumètrica.

Materials ceràmics

Els materials ceràmics, tenen la propietat de tenir una temperatura de fusió i resistència molt elevada. Així mateix, el seu mòdul de Young (pendent fins al límit elàstic que es forma en un assaig de tracció) també és molt elevat (el que anomenem fragilitat).

Totes aquestes propietats, fan que els materials ceràmics siguin impossibles de fondre i de mecanitzar per mitjans tradicionals (fresat, tornejat, brotxatge ...). Per aquesta raó, en les ceràmiques realitzem un tractament de sinterització. Aquest procés, per la naturalesa en la qual es crea, produeix porus que poden ser visibles a simple vista. Un assaig a tracció, pels porus i un elevat mòdul de Young (fragilitat elevada) i en tenir un enllaç iònic covalent, és impossible de realitzar.

Quan es realitza un assaig a compressió, la tensió mecànica que pot aguantar el material pot arribar a ser superior en un material ceràmic que en l'acer. La raó, ve donada per la compressió dels porus/forats que s'han creat en el material. En aquests comprimir-los, la força per unitat de secció és molt més gran que quan s'havien creat els porus.